hola

Retrat de la Xènia

La Xènia treballa al CAP del barrí llatí de Santa Coloma de Gramenet

Estem de ple en la cinquena onada i la Xènia té la sensació de que això ja ho ha viscut. Aquesta veïna de Santa Perpètua és infermera i treballa al CAP del barri llatí de Santa Coloma de Gramenet. El 12 de març de 2020 estava fent les pràctiques del màster de professorat a l'Institut Gallecs de Mollet del Vallès quan va rebre un correu electrònic on la informaven que havia de marxar cap a casa. I així ho va fer durant el cap de setmana, però dilluns va tornar a treballar. “Vam canviar horaris, vam fer torns de 12 hores, perquè hi havia molts companys que anaven caient i s'havien de suplir” ens explica i reconeix que “va ser molt ràpid i crec que ho vam acceptar sense poder pair-ho”. La Xènia recorda que “els primers dies venia molt personal d'hopital amb ansietat i nosaltres, al CAP, ho vivíem en segona línia”. Després s'han encarregat també de fer el seguiment del dol de les famílies i “crec que aquesta és la part que nosaltres hem viscut més directament”.

La Xènia és infermera a un CAP i parlar amb ella és posar en valor la tasca tan important del personal sanitari des que va començar la pandèmia

Al CAP atenien unes 200 trucades al dia i feien les visites domiciliàries més imprescindibles. En aquestes visites es trobava a persones grans molt espantades per tot el que estava passant. També va viure situacions “molt desesperants”. Recorda que entrava a fer proves a pisos de 60 metres quadrats on vivien nou persones i pensava “és impossible que s'aïllin”. I enmig d'aquest caos, confessa que “sortien dos positius i estaves allà vestida sencera amb l'equip de protecció, intentant calmar-los”. I conclou: “saps que la realitat existeix, però fins que no te la trobes...”. I no cal que digui gaire més perquè descobreixi que els seus ulls han vist coses que haguessin preferit esquivar.

El 30 de març, la Xènia es va haver de confinar per una pneumònia. Explica que va passar els catorze dies tancada a casa amb molta ansietat i reconeix que “veure-ho una mica més de prop, tenir companys ingressats, amics que treballen a l'UCI i t'expliquen la situació, no ajudava gaire”. A tot això, ens diu, “se li suma que els protocols els anaven fent sobre la marxa i a vegades arribàvem tard i això fa por”.

La part més difícil d'afrontar van ser les visites a la residència de gent gran

De tornada a la feina es va haver d'enfrontar a la decissió de la Generalitat de Catalunya de traspassar les competències al Departament de Salut. Això va suposar, en el seu cas, haver de fer visites a una residència propera al CAP on treballa. “Els residents trobaven a faltar la família, hi havia alguns que estaven acostumats a sortir cada dia i de cop havien d'estar tancats, de fet han sigut els que més aïllats han estat”, ens explica i reconeix que “aquesta part va ser la més difícil d'afrontar, perquè cada dia ens canviaven protocols, eren persones molt vulnerables, havíem d'avisar moltes ambulàncies...”. A més, recorda que “teníem dos kit de quan l'ebola i van ser els que em vaig posar la primera vegada per poder entrar a la residència”. Després el material arribava a comptagotes i les bosses d'escombraries van formar part del seu uniforme.

Quan sortia de la feina i tornava a casa el que pitjor portava era no veure els seus pares i els seus avis. Per sort, hi treu la part positiva, tots viuen molt a prop i es saludaven des dels balcons. “Quan es va obrir el confinament tampoc no els vaig anar a veure, em vaig esperar, perquè tens sempre la por de poder portar-ho a casa”, ens explica i recorda emocionada el dia que va veure els seus avis al carrer: “Jo tornava un dia a les vuit després de dotze hores de treballar i els vaig veure agafats de la mà i amb la mascareta posada i vaig començar a plorar”. Plorava de l'alegria de veure'ls i de la tristesa de veure'ls amb mascareta, en una imatge que ja és habitual al carrer però que llavors era una novetat.

Li pregunto per aquesta cinquena onada i per com l'està vivint i ella sent que la situació s'eternitza. “Hem tornat un altre cop al mateix número que teníem al principi: 40-50 trucades al dia només de Covid”, ens explica i diu que pot entendre que la gent es relaxi i fins i tot, que tinguin por a les vacunes, però recorda que “totes les vacunes i la medicació que prenem poden tenir efectes secundaris però que en la gran majoria dels casos, funcionen” i que “la idea és que com més persones estiguem vacunades més lleus seran els símptomes i això anirà a menys”. I segur que aquest, és el desig de tothom.

Podeu descarregar l'entrevista des del podcast de Ràdio Santa Perpètua.

Fotografia: Retrat de la Xènia al Parc Municipal / L'Informatiu

Des que ens vam tancar es publica quinzenalment a la contraportada de l'Informatiu i es pot escoltar a Ràdio Santa Perpètua els dimecres després de l'Informatiu migdia. Si vols compartir la teva història, escriu-nos a linformatiu@staperpetua.cat i t'explicarem què has de fer.

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Xavi Mira:
11 Nov 2021 10:39 - AdministratorXavi Mira: "Sense el confinament no estaria pintant els quadres que estic fent actualment"

El Xavi davant d'algunes de les obres exposades a l'Espai 1.

Ramon:
28 Oct 2021 11:56 - AdministratorRamon: "La música té un poder enorme i es tracta d’aprofitar-lo per a les persones que ho necessiten"

El Ramon és, des de fa quatre anys, el musicoterapeuta de la Iris, la filla petita de la Noemí.

Ana Maria i Lucía: “Estem molt més contentes des que fem les classes presencials”
14 Oct 2021 12:42 - AdministratorAna Maria i Lucía: “Estem molt més contentes des que fem les classes presencials”

L'Ana i la Lucía comparteixen amistat des de fa anys.