Sempre has viscut a Santa Perpètua. Sempre he viscut a Santa Perpètua perquè hi tenia els amics des dels tres anys, l'escola, l'esplai, les extraescolars, les entitats, diables... Vaig fer moltes arrels aquí i no em plantejava mai sortir a fora.

Sempre has format part del teixit associatiu de Santa Perpètua. El Refugi va ser el primer i és una de les coses que agraeixo més. Crec que ho hauria de fer tothom, perquè aporta unes coses que al dia a dia no tens. Només els deu dies de campaments ja són un aliment per l'ànima i una desconnexió de la tecnologia i del ciment, que tothom hauria de viure. I després també he estat als Diables i he format part de la comissió de Deskoncerts.

I aquí hi tens els amics de tota la vida. És un cas anormal, però és molt guai. Els meus amics son la meva família. La família triada. I realment no en canvio ni un. A cadascú me l'estimo amb el que té, el bo i el dolent. I crec que ens passa a tots igual una mica. Ens tenim allà els uns als altres.

També has muntat aquí la teva família. Des de fa 15 anys estic amb la meva companya, l'Aroa. Va ser una cosa molt fàcil, molt ràpida, molt evident. I aquí estem, quinze anys, dos criatures, ja amb casa, cotxe, … Tot el que ens prometien quan teníem pocs anyets (riu).

Què t'agrada de ser pare? És molt guai poder criar una persona des de zero i sobretot l'anar i venir d'energia i d'amor. És una cosa molt potent, una sensació dins de la panxa, que no la tens amb cap altra cosa. És amor incondicional. Les coses intenses m'agraden i això és una d'elles. Requereix sacrificis, que no van potser amb les coses amb les que tu t'agradaria fer sempre, però és un sacrifici que es compensa amb escreix.

Què has has deixat de fer? M'agrada molt sortir, anar a festivals, actes multitudinaris o culturals i l'agenda es redueix de forma dràstica quan tens criatures.

A què et dediques? A la producció i programació d'espectacles, a la promoció cultural. I també faig de DJ des de fa ja més de 15 anys.

Tu ets informàtic de formació. Quan vas fer el salt? Estava fent la cobertura d'un festival per a un mitjà amateur i vaig entrevistar una persona que em va dir que havia fet un postgrau de Gestió d'Empreses i Indústria de la Música. Jo estava fent d'informàtic ja feia 7 anys, veient que la cosa estava com estancada. I vaig dir: “Doncs anem a provar-ho!”.

Què creus que et va atrapar de la música? El meu pare posava música a tot drap al menjador tots els diumenges. Estàvem sempre escoltant música i no música comercial, escoltàvem jazz i funky i coses que no escoltava tothom. A l'adolescència sempre anava amb el walkman i després, l'oportunitat de poder-ho fer per mi mateix. És un moment d'evasió, és un art. Sempre m'ha acompanyat, en paral·lel a la vida fins que al final vaig dir: “Ja està, ja n'hi ha prou d'anar de costat” i m'hi vaig llançar de ple a nivell laboral.

Se'ns va morir un amic als 29 anys i tenia una connexió molt especial amb ell. Em fa pànic perdre a algú més.

Què és el que més t'agrada de la teva feina? Veure que de res apareix de cop i volta un acte amb una tarima i un escenari, una llum i uns altaveus, ... i veure la gent disfrutar. Estic fent el que m'agrada i estic descobrint altres coses. Estava fent molta música, ara estic fent arts escèniques, teatre familiar, circ... És molt entretingut i molt excitant.

De tant en tant també puges als escenaris. Ets DJ. Vaig començar amb el Robert, un amic, ell feia els visuals i jo punxava. Primer punxavem tecno i després música comercial bona. I vam punxar des d'una festa d'una escola bressol fins a la sala Apolo. Ara faig bodes i m'ho passo teta. Punxar és molt divertit, és una de les coses que més disfruto. Mola molt encertar la cançó i veure la gent tornar-se boja. A més, estàs escoltant música tota l'estona i pots inventar, és molt creatiu. No fas dos sessions iguals. Preparar-te la sessió és cagar-la. M'agrada sortir i veure a qui tinc davant i improvitzar. I passa el que passa i quan va bé és fantàstic.

Quin és el teu major somni? El meu major somni seria continuar com ara, perquè ho tinc tot, però potser una mica més relaxat. Però això ja és el meu tarannà personal. Sóc una persona patidora, que li dóna mil voltes a les coses. El meu somni seria gestionar això i deixar de fumar. I seguir fent el que m'agrada, que és, sortir de tant en tant, anar a festivals i poder estar amb la família. Tinc la vida que he somniat.

Tens alguna por? La mort i perdre algú estimat. Perquè ja m'ha passat. Se'ns va morir un amic als 29 anys i tenia una connexió molt especial amb ell. Em fa pànic perdre a algú més.

Ets feliç? Molt feliç, però podria ser-ho més. Si realment aconseguís donar la importància a les coses que són importants i no donar-li a les que no ho són, seria molt més feliç, estic convençut. Però és molt difícil perquè soc massa perfeccionista.

Què és el millor que t'ha passat a la vida? La meva companya, l'Aroa, perquè amb ella ha vingut tota la resta. Han vingut els fills i estem molt bé.