La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic que troba a faltar és passejar per la platja Es defineix com una persona alegre a la que li agrada viure la vida i transmet optimisme i molta energia. Li agrada ajudar molt la gent i diu que per això, forma part de l'Associació Espiral Catalunya. És perruquera de professió i en el seu temps lliure disfruta fent fotografies “a tot el que se li passa per davant” i ballant per “evadir-se”.
Què et va fer venir a Santa Perpètua? L'amor. El meu marit. Jo vaig venir quan la Núria tenia 12 anys, però a partir de que vam tenir l'Arnau ja vam fer molta més vida social. A tot arreu ens apuntem! Trobo a faltar anar a passejar per la platja, però pel demés estic molt bé, perquè participem molt a les coses del poble i llavors ens sentim feliços.
Ets mare de dos. Sí, la meva filla té 30 anys i tinc un fill de 14. El nen té una petita discapacitat. I bé, lluitant amb ell. Jo penso que tothom que tenim un nen amb discapacitat aprenem molt i que a la gent no li hauria de fer vergonya reconèixer-ho. Tothom ho hauria d'assumir i les coses anirien millor. Els nens serien més feliços. A casa vam veure la dificultat del nostre fill de seguida. Si tu ho saps, tu ho reconeixes, tu al teu fill el pots ajudar molt. Si no, no.
Que important saber el què passa realment per poder acompanyar! Els pares hem de conèixer les dificultats de cada fill, encara que no tingui cap discapacitat, eh? Qualsevol dificultat. Cadascú és com és i els pares hem d'estar a sobre dels nostres fills, veure què els passa en tot moment. Seràs el seu millor amic tota la vida, però no un amic de carrer, sinó un amic de solventar els problemes si ells ho necessiten. Jo no critico a ningú, ni li diré com ensenyar millor o pitjor als seus fills. Jo penso que ho faig el millor que puc.
Ara ja tens 14 anys d'experiència al costat del teu fill més 30 al costat de la teva filla, però suposo que els primers anys devien ser complicats, no? Els primers anys són molt durs. Fins que no vas tenint el rodatge, vas coneixent el teu fill, costa. L'Arnau és autista, però no és un autisme típic, ell és més d'habilitats socials. És sociable, però les segones intencions i les bromes, les mirades, tot això ho confon. Perquè ells veuen una realitat literal del que és la vida i no tenen filtre, són naturals “como la vida misma”. També són molt divertits, eh?
Tria una cançó
Quina tranquil·litat! Quan el vam canviar va fer un canvi de 360 graus. I ara està fent l'ESO a Barcanova i creiem que hem fet una bona elecció perquè pot obrir-se al món laboral, que és el que nosaltres volem. El meu fill no serà advocat ni serà enginyer aeronàutic. Hem de mirar perquè el dia de demà ell tingui el seu ofici, ell treballi, ell es valori com a persona i estigui bé.
Veig que portes una samarreta d'Espiral. És l'associació a la que estem. Formar-hi part em fa sentir-me útil. A mi la gent em diu: “és que tu parles del teu fill molt obertament”. Clar, jo no tinc res a amagar! Espiral m'aporta molt perquè fem tallers i ens posem en el comerç i bé, intentem ajudar la gent, perquè tingui força i sigui optimista. Les coses surten soles. Costa, hi ha un camí, però arriba. Tot arriba.
Home, si em toqués la loteria bé, eh?, però el material no és tan important com que els que m'envolten siguin feliços
Tu dius que no tens res a amagar, però a la societat encara li costa molt la diferència. Jo diria a tothom que siguin tolerants, que siguin empàtics. En qualsevol cas, en qualsevol dificultat, és igual. Que siguin empàtics, que es posin en la pell de l'altra persona. Tothom som persones i hem de ser simpàtics amb el veí, perquè tu no saps mai què està passant aquesta persona.
En tot aquest sostenir aquesta situació, en aquestes dificultats, on quedes tu? Jo sempre parlo en plural perquè la feina és de dos, tant el meu marit com jo hem tingut moments que hem anat al psicòleg per poder-nos expressar. I traiem el temps per fer les coses que ens agraden. En la mesura que podem ens cuidem.
Quin és el teu major somni? Que la meva família estigui bé. Home, si em toqués la loteria bé, eh?, però el material no és tan important com que els que m'envolten siguin feliços.
I la teva major por? Perdre algun fill meu. Perdre el marit també, perquè quedar-te sola deu ser... No ho sé. Jo sempre dic a casa meva que m'agradaria morir-me la primera!
Quina és la teva filosofia? Per a mi cada dia del món es viu. Cada dia que t'aixeques és començar de nou. No saps mai el que et trobaràs. Vas a la feina, que és rutinari, però igual et xoques amb un arbre, jo que sé! Saps? I morir-se? Morir-se sí que es mor un cop a la vida. Quan et mors s'acaba tot. Jo canviaria el “solo se vive una vez” per “només es mor una vegada i es viu tots els dies”. Jo ho veig així!
Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.
Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.
Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.