El 24 de novembre al Centre Cívic La Rambla i en el marc de la programació del 25N, Gabriela Atencio oferirà la xerrada Feminicidios y agresiones sexuales: repunte de casos en la postpandemia. Retos y desafíos para su tratamiento y erradicación. Des de l’observatori que dirigeix Feminicidios.net, Atencio és coneixedora d’una realitat sobre violència sexual i femenicidis que va més enllà dels titulars de successos i que va a l’arrel de la problemàtica. Un problema social i estatal en el qual estem fent tard per atallar i que necessita amb urgència mesures educatives i preventives. A la xerrada es centrarà molt en quins aspectes podem millorar per erradicar la violència sexual sobretot en infants i adolescents.

L’augment de feminicidis ens ha de preocupar?
Sí, hem d’estar preocupats. Hi ha dos elements claus per reforçar la lluita contra la violència masclista. D’una banda, la post pandèmia, que va portar un augment de casos. I de l’altra, el negacionisme de la violència masclista, no sols instal·lat en el poder polític, amb partits com Vox governant amb el PP a algunes comunitats, sinó en la societat. L’últim baròmetre de la joventut ha determinat que un 20% dels joves homes considera que no existeix la violència masclista, i això és molt perillós perquè estem davant d’un rearmament de la violència masclista. Aquests dos elements ens han de fer veure que hem d’augmentar les campanyes de sensibilització i prevenció amb tota la població i s’ha d’incloure ja en els currículums escolars l’educació afectiva i sexual i l’educació en igualtat per a poder atallar el problema en les pròximes generacions.

Dirigexies Feminicidio.net, què és el que feu?
Bé, Feminicidio.net és un observatori de la societat civil organitzada, va néixer en el 2010, com associació el 2016 i el 2020 vam crear l’escola abolicionista internacional que és un projecte per sensibilitzar i prevenir la tracta amb finalitats d’explotació sexual, que és un problema molt seriós. Catalunya és la comunitat autònoma més sensibilitzada amb el tema del feminicidi. Aquí es porta un registre de feminicidis i es consideren casos oficials que no es tenen en compte en la resta de l’Estat, segons la Llei de Violència de gènere vigent.

Quines són les dades a Catalunya?
A Catalunya els feminicidis es mantenen en uns quinze casos anuals, però la violència sexual ha crescut molt, és dels territoris on més ha crescut. En l’Estat Espanyol han augmentat els feminicidis i estem amb un risc que tornem a xifres de la dècada passada.

Les lleis actuals són bones normatives?
En els últims deu anys la violència sexual ha augmentat un 90%. Això vol dir que hem arribat tard per a una llei estatal integral i que la violència sexual requereix no solament un tractament integral i especialitzat sinó un treball de prevenció des de primerenca edat i a través de l’educació afectiva i sexual i la coeducació. Estem arribant tard en un moment d’augment preocupant de la violència sexual. Els experts estan advertint que té una relació amb la pornografia.

El consum de pornografia?
La pornografia s’ha convertit en l’educació sexual. El buit que tenim en l’educació afectiva sexual els adolescents l’omplen amb la pornografia. Segons les estadístiques, els nens i les nenes comencen a veure pornografia per raons diferents als deu anys. La veuen a Internet i és una pornografia violenta. Segons algunes estadístiques, el 86% de la pornografia que circula lliurement a Internet és violenta. Es veuen violacions amb total impunitat. Estem normalitzant delictes sols perquè es veuen a través de vídeos. I aquesta normalització de la violència sexual està canviant el comportament dels i les adolescents i s’estan normalitzant formes de violència sexual que abans no les consideràvem com a tal pels efectes de la pornografia en el consum dels i les menors.

Ho estem fent malament gairebé tot...
No sols ho estem fent malament, estem arribant tard. Hi ha moltes preguntes que sorgeixen de com atallar el problema de l’educació, com enfrontar-nos a l’educació afectiva i sexual i com educar als nens i a les nenes perquè entenguin que és nociu per a ells i que no és bo que prenguin la pornografia com a referència. Perquè el que hem vist també és que la prohició no funciona. Encara que els prohibeixin tenir mòbils i a les seves cases tinguin eines que no els permetin l’accés a pornografia, els arriba per una altra banda, pels companys d’escola, pels amics. No és un problema sols de les famílies, és un problema que hem d’enfrontar socialment. El consum de pornografia en menors fa que les nenes estiguin exposades a ser agredides sexualment, però els nens estan exposats a ser agressors i els pares i les mares estan preocupats per aquesta situació. Com enfrontar-nos a aquest problema és bastant seriós i ha d’intervenir-hi l’estat. Hem de prendre cartes en l’assumpte.

I aquestes cartes passarien, entre altres, per educació en els centres educatius?
Bé, jo crec que cal atacar el problema en diferents àmbits. D’una banda, l’educació afectiva i sexual en els centres educatius. D’altra banda, és importantíssim que els pares i les mares tinguin una relació fluida amb els seus fills i filles. Si bé és cert que a l’adolescència es busca més l’autoritat dels semblants i és molt difícil abordar aquest tema si no hem tingut una educacióper a enfrontar-nos com a pares a parlar naturalment d’aquests temes. És comprensible que sigui una situació incòmoda per a pares i per a mares. Però crec que cal fer un esforç i els centres educatius i l’educació afectiva i sexual no ha de ser solament per als adolescents, sinó que l’hem de tractar socialment en Ajuntaments com el de Santa Perpètua on hi hagi una escola per a educadors i per a pares i mares per a veure com ens enfrontem a tallar l’accés de la pornografia violenta als adolescents i als nens i a les nenes. I de trobar la manera que comprenguin que aquesta pornografia que veuen no és bona. Però hi ha una altra tasca que li correspon a l’Estat. La pornografia no hauria d’estar lliure en Internet. No. Hauríem de començar per un primer pas que és que hauria d’estar totalment inaccessible per a menors.

És a dir que necessitem una llei que controli la pornografia, però ja.
Ja, absolutament. El PSOE portava en el seu programa abordar la limitació de l’accés a la pornografia a menors. Ho va deixar pendent i esperem que el pròxim govern prengui cartes en l’assumpte perquè Feminicidio.net com a observatori compareix en el pacte d’Estat en la comissió de diputats i de senadors i en l’última compareixença ja ho advertim i vam dir. No podem deixar pendent aquest tema. Estem dient que en els últims deu anys ha augmentat la violència sexual un 90% i que la pornografia violenta està canviant el comportament dels joves en les relacions afectives i sexuals i s’estan normalitzant unes certes formes de violència sexual. El govern té el repte d’abordar aquest tema i amb urgència.

Des dels mitjans de comunicació es pot educar?
Tenen un paper clau en la sensibilització i haurien de complir un paper més important en la prevenció de la violència sexual. Als mitjans només apareixen la notícies de successos, no les de moviments socials que volen abordar el problema. No es planteja aquest problema de la manca d’educació sexual i de la pornografia com a substituta perquè hi ha interessos. La indústria de l’explotació sexual. Si seguim així i no es prenen mesures radicals i serioses, aquestes estadístiques de violència sexual i de feminicidis continuaran augmentant.

S’han incrementat també les que es fan en grup.
Sí, sí, sí. El nostre observatori va ser el primer a l’Estat espanyol que va abordar el tema de les agressions sexuals en grup. El 2016 amb el cas de San Fermines vam veure que no era un cas aïllat i tenim registrats gairebé 300 casos en quatre anys i compleixen una sèrie de patrons: es cometen a l’estiu o en festes populars; hi ha un líder en el grup; hi ha com un pacte; un percentatge alt es planifiquen, i un percentatge important es graven i després es comparteixen a les xarxes socials o es puja a portals pornogràfics. Això és molt greu i molt seriós. Malgrat que no representa un percentatge molt important dels tipus de violència sexual, un 5%, en els últims cinc anys s’han comès més de 2.000 casos. Això és una barbaritat. I estem registrant agressions sexuals múltiples amb casos molt seriosos a Catalunya, que a més deixen en les víctimes seqüeles per a tota la vida.

La violència és un fenomen de la societat actual?
És un problema de la violència patriarcal que és ancestral i és una forma de dominació i de control sobre les dones. No hem de perdre de vista el marc. La violència sexual i el feminicidi són les dues formes més extremes en les societats patriarcals i no hi ha cap societat en el món que es deslliuri de feminicidis ni de violència sexual. Per això és tan important abordar-ho com una qüestió d’estat i com una qüestió fonamental per a la seva erradicació. Cal tenir en compte que les agressions sexuals que es denuncien són la punta de l’iceberg perquè només es denuncien entre un 11 i un 15% de les agressions sexuals. La majoria dels casos no és un sàtir que agredeix a una dona al carrer sinó que són pares, germans, oncles, cosins, professors, amics de la família i de la víctima. Això fa més difícil la denúncia.

Perfil

Nom: Graciela Atencio Rodríguez
Any i lloc de naixement: 1968, Mercedes, Argentina
Professió: Periodista

Graciela Atencio dirigeix Feminicidio.net, observatori contra les violències masclistes i l’Escola Abolicionista Internacional amb seu a La CIBA, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Durant més de dues dècades ha exercit de periodista a Argentina, Mèxic i Espanya. El 2003 la seva vida va canviar radicalment arran de la investigació periodística dels feminicidis de Ciudad Juárez. Des d’aquell moment s’ha centrat en la investigació i l’estudi del feminicidi. Feminicidio.net ha obtingut el reconeixement d’ACUNS (Academic Council of the United Nations) pels seus informes i la seva classificació de tipologies de feminicidi. També dirigeix GeoviolenciaSexual.com, laboratori, investigació i estudi de les violències sexuals des d’una perspectiva multidisciplinar. És autora del llibre Feminicidio, el asesinato de mujeres por ser mujeres.

Graciela Atencio oferirà una xerrada en el marc de la programacio del 25N / Josep Cano