hola

Molts pares i mares d’alumnes que passaran a la Secundària el proper curs escolar viuen aquest canvi amb angoixa i preocupació. El viatge de Primària a Secundària ha estat una de les xerrades que, des de la Regidoria d’Educació, s’han programat per tractar aquest tema al nostre municipi. El ponent ha estat Antoni Argent, professor de Secundària a un institut de la Garriga i formador de la Diputació. Amb ell hem compartit experiències al voltant d’quest tema i ens ha explicat de quina manera poden afrontar els pares i mares aquesta nova etapa educativa en la vida dels seus fills i filles. Acompanyar a l’infant en el seu dia a dia a l’institut i en el seu canvi cap a l’adolescència és una de les claus per superar-ho amb èxit.

Què hem de tenir clar del canvi d’etapa de Primària a Secundària?
En primer lloc, l’etapa de Secundària és una bona oportunitat per continuar aprenent i formant-se. Això es tradueix que a l’institut realitzaran diferents activitats d’aprenentatge, interessants i motivadores. Per altra banda, cal tenir en compte que durant els quatre anys de Secundària deixaran de ser nens/es i esdevindran adolescents.

Com a pares/mares, com afrontar l’etapa a la Secundària?
El pas de Primària a Secundària comporta un bon nombre de canvis: nous companys, nou horari, nou professorat, més i noves matèries. Cal doncs, primer de tot, afrontar la nova etapa amb tranquil·litat. Hi haurà un tutor a través del qual es canalitzarà la comunicació amb la família i estarà disponible per comentar el seguiment de l’alumne. Cal remarcar que quan comencin l’ESO encara seran uns nens (alguns tindran 11 anys).

Es fan grans els nostres fills de sisè a primer de l’ESO?
Els mateixos alumnes saben que a sisè de Primària són “els grans” i a primer d’ESO són “els petits”. Però el canvi de l’escola a l’institut no significa que siguin “grans”, ni molt menys. El procés de creixement i d’aprenentatge comporta l’adquisició d’una sèrie de responsabilitats i obligacions, i per això és important que de mica en mica se’ls vagi donant més autonomia i confiança.

Com s’han de preparar pares i mares per acompanyar els seus fills i filles en aquest canvi d’etapa?
Pares i mares han de recordar que educar és un procés que requereix esforç i dedicació i que una de les millors formes d’acompanyar-los és ser-hi present. La fórmula “pares absents” a mig i llarg termini no funciona i no porta bons resultats ni escolars ni familiars.

Què vol dir acompanyar el nostre fill en aquesta nova etapa?
Vol dir mostrar interès, que vegin que els estudis són un assumpte que els interessa, transmetre tranquil·litat i seguretat, mantenir contacte amb el tutor corresponent, valorar l’esforç que realitzen, no abusar de premis i càstigs, passar temps amb ells...

Fins a quin punt hem d’acompanyar/ajudar els nostres fills en la realització/control de tasques?
A mesura que van creixent i, sobretot, en el canvi d’etapa, els hem d’anar donant més autonomia perquè es vagin espavilant sols de mica en mica, però és important no estar-hi massa al damunt perquè sinó es repenjaran i semblarà que ens convertim en el seu secretari. Potser evitar que s’equivoquin ens farà sentir bé però no els estarem preparant per afrontar determinades situacions que es trobaran en el futur.

Està justificada l’angoixa de pares i mares en el canvi d’etapa de Primària a Secundària?
Tot canvi provoca incertesa i, fins i tot, neguit, d’aquí que molts pares i mares estiguin angoixats. Justament el canvi de Primària a Secundària comporta molts canvis però, des d’una perspectiva positiva, l’adaptació a aquests canvis pot esdevenir formativa, entenent-los com una oportunitat de creixement. L’angoixa ve que de Primària a Secundària es produeixen força canvis. A més, molts pares veuen els seus fills “massa petits” per començar l’institut. Abans, amb l’EGB, finalitzàvem als catorze anys. Ara als dotze i alguns alumnes als onze.

Què hem de saber de l’ESO?
Que l’ESO és l’última etapa educativa obligatòria del nostre sistema educatiu i que els alumnes es formaran per poder accedir als estudis post-obligatoris (cicles de grau mitjà, batxillerat...). En definitiva, se l’han de prendre com cal i tenir molt clar que un institut ni és un club social ni un casal d’estiu que dura nou mesos.

Ens espanta l’adolescència, com la podem afrontar?
L’adolescència és una etapa molt maca i interessant, tot i que certes situacions o, fins i tot, sèries televisives, per exemple, estan denigrant l’essència d’aquesta etapa vital de tota persona. Potser espanten certes actituds de falta de respecte cap als professors i pares, per exemple. Però això no és una cosa pròpia únicament de l’adolescència sinó un problema social.Cal reflexionar sobre el que no s’ha pogut fer abans. I malgrat hi ha pares i mares que s’esforcen cada dia en fer créixer els seus fills, cal remarcar que cal estar amb ells, ser-hi... Tinc molt clar que “una cosa és tenir fills i una altra ser pare”. L’adolescent necessita uns pares que l’orientin però també que confiïn en ell. Per tant, cal afrontar-la amb una forta dosi de paciència.

En general, hi ha la sensació que perdem el control dels nostres fills quan van a l’institut, és així?
Hi ha famílies que ho perceben així, és veritat. Però un cop comencen l’ESO força pares es pensen que la seva tasca educativa ha finalitzat i no és veritat. És molt important acompanyar-los tant en el canvi d’etapa educativa com en els anys següents. Ja durant la setmana cada cop més alumnes passen menys temps amb els seus pares i, en termes generals, vivim massa pendents de noves prioritats quan la primera haurien de ser els fills.

Nosaltres posem límits i ells ho veuen com a prohibicions. Hem de cedir per apropar-nos a ells?
Posar límits és necessari perquè necessiten ser acompanyats. El problema és que, en general, els límits “no agraden” perquè poden suposar una pèr­dua de llibertat. El problema ve, però, quan volen fer el que ells volen i cal tenir clar que a casa, per exemple, qui mana són els pares.

Com fomentar una actitud positiva i la cultura de l’esforç en els nostres fills/es?
Primer de tot, cal educar des de la perspectiva que esforçar-se i donar el màxim d’un mateix val la pena. La llei del mínim esforç provoca, en moltes ocasions, conformar-se amb l’aprovat. Cada cop es volen aconseguir les coses de forma més ràpida, s’ho han trobat tot fet i aleshores ens estranya que no s’esforcin. Els infants no neixen ensenyats en la cultura de l’esforç, que és un valor que han d’aprendre i que necessita un entrenament. I això ho hem de fer des de l’àmbit familiar, principalment, i des de l’escola i l’institut.

Com a professor d’institut, quins són els principals consells que donaries als pares/mares del nou alumnat per propiciar una bona escolarització a la Secundària i un bon enteniment família-Institut.
Primer de tot, cal creure en l’educació bàsicament perquè els alumnes del present són els professionals del futur. I l’èxit educatiu s’aconseguirà realitzant un treball conjunt entre tots plegats. En resum, és molt important anar “a la una”. En segon lloc, valorar l’institut i el professorat, sense oblidar que ningú és perfecte.

Perfil

Nom: Antoni Argent
Any i lloc de naixement: 1978, La Roca del Vallès
Professió: Professor de Secundària

Fa dotze anys que l’Antoni Argent imparteix classes de Secundària i Batxillerat a l’ensenyament públic com a professor de matemàtiques i aquelles matèries relacionades amb l’àmbit social com Economia d’Empresa o Emprenedoria. Abans, però, va impartir classes particulars de reforç durant més de 15 anys. El canvi de tenir un alumne a tenir-ne 23 va ser tot un repte!  Es defineix com a una persona inquieta i realista i creu que per aprendre cal equivocar-se primer. De la seva professió li agrada que cada dia és diferent, l’aprenentatge que rep de l’alumnat i la satisfacció de pensar que planta una llavor en cadascun dels estudiants.

Foto: Antoni Argent és professor de Secundària i formador a la Diputació de Barcelona. Amb ell hem parlat del canvi d’etapa de la Primària a la Secundària / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Fa uns 16 anys que em van diagnosticar depressió. Penses que per què t’ha de tocar a tu”
“Fa uns 16 anys que em van diagnosticar depressió. Penses que per què t’ha de tocar a tu”

Vam conèixer la Consol Budoy a l’estand de la ràdio de la Festa Major d’Estiu. Es va adreçar [ ... ]

''M'agradaria que, a mig mandat, l'atenció a les persones i l'ocupació ja no fossin prioritats''
''M'agradaria que, a mig mandat, l'atenció a les persones i l'ocupació ja no fossin prioritats''

El 13 de juny, Isabel Garcia, la candidata d’ICV, va ser investida novament alcaldessa de Santa Perpètua [ ... ]

Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”
Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”

  La política exterior espanyola amb el Sàhara Occidental està d’actualitat amb el canvi de [ ... ]