"Mobilitzar la ciutadania i lluitar per canviar la situació d’injustícia amb solidaritat i no amb beneficència: crear nous llocs de treball", és l’objectiu de la Fundació Privada d’Ajuda Solidària Contra l’Atur (ASCA), entitat que presideix Oriol Romances i amb la qual l’Ajuntament de Santa Perpètua, juntament amb els de Parets i Polinyà, ha signat un conveni. L’acord consisteix que els serveis d’emprenedoria dels municipis traspassaran a la Fundació projectes viables de negoci de ciutadans per tal que l’entitat, després d’un nou estudi, pugui concedir préstecs sense interès per dur-los a terme. ASCA es nodreix de les aportacions de persones voluntàries i, des del seu naixement l’any 1981, ha concedit més de 8,7 milions d’euros en més de 3.200 préstecs i ha col·laborat en la creació de 7.800 llocs de treball.

Com neix la Fundació i quin és el seu paper?
Va néixer l’any 1981 com a associació i al cap d’un parell d’anys va esdevenir Fundació. En aquella època la situació de precarietat de la feina era molt important i no teníem les cobertures que ara es tenen i això va conduir a que un grup de gent es plantegés què podien fer contra l’atur. Actualment, la Fundació gestiona un fons econòmic aportat per un grup important de col·laboradors amb l’objectiu de donar préstecs a iniciatives empresarials i d’autoocupació, en definitiva, a crear llocs de treball.

A quins tipus d’iniciatives dóna suport?
El ventall és ample. Atorguem préstecs a persones que poden tenir una habilitat i necessiten eines per desenvolupar-la, com poden ser per exemple pintors o barbers, fins a projectes d’empreses d’inserció o cooperatives.

Com us arriben els projectes i valoreu la viabilitat?
Arriben a través de la nostra web (acciosolidaria.cat) i el que sol·licitem és que es presentin amb un Pla comptable o d’empresa realitzat per personal tècnic d’algun Consell Comarcal, Ajuntament o de Barcelona Activa o Creu Roja. Després, un grup d’assessors voluntaris l’estudien i determinen si és viable o no.

En el cas de viabilitat, quins tipus de préstecs oferiu?
Sempre depèn del tipus de projecte. S’ofereixen des de per a l’adquisició d’unes eines que no superen els 1.500 euros fins als 20.000 euros a tornar en cinc anys com ara els que concedim a cooperatives joves, de menys de 3 anys, a través d’un conveni amb SEIRA.

Ha apuntat que els fons prové de col·laboradors.
Sí. La Fundació compta amb persones col·laboradores que aporten uns diners de forma generosa per tal que els gestionem i puguem continuar fent aquesta tasca; a banda, és clar, també prové del retorn dels préstecs que hem concedit durant els anys i que ens estan tornant.

Dels projectes que rebeu, quants són viables?
Aproximadament la meitat. L’altra que es considera no viable, també rep un assessorament perque és important alertar-los que si un projecte no té viabilitat, no té futur i pot conduir a un major endeutament.

Heu detectat algun sector que presenti iniciatives més viables que d’altres?
Els sectors són diversos, el que és evident és que els projectes que són col·lectius, en els quals hi ha una societat limitada, una empresa d’inserció o una cooperativa, és a dir, els projectes de més d’una persona no tenen la fragilitat de les iniciatives en què només hi intervé una.

Del 50% de projectes viables als quals s’atorga préstec, tots tiren endavant?
No, malauradament sempre hi ha un 10% fallit.

I en cas que no puguin tornar els préstecs a temps, com ho feu?
Tornem a pactar condicions. Tot s’ajusta segons el tipus de projecte i la necessitat. En aquest sentit, vull afegir que a mesura que la gestió de préstecs es fa més acuradament i som més rigorosos en les concessions, obtenim resultats més favorables en quant al retorn. Alhora, per a nosaltres cada vegada és més important que aquests diners retornin a la Fundació i entrin de nou en aquesta roda de solidaritat per tal de poder atendre el màxim de projectes viables.

Darrerament heu signat un conveni amb els ajuntaments de Santa Perpètua, Parets i Polinyà, què suposa aquesta col·laboració?
El conveni estableix que els tècnics d’emprenedoria d’aquests municipis ens faran arribar projectes de persones emprenedores que ells han treballat i, amb la seva col·laboració, els estudiarem i arribarem a determinar la viabilitat dels mateixos amb l’objectiu de poder-los oferir els préstecs sense interès.

Ha parlat de les aportacions de les persones col·laboradores, però la Fundació rep algun tipus d’ajuda pública?
Aquestes han anat de més a menys. Crec que va ser l’any 2013 quan vam arribar a la xifra màxima del 7% en el pressupost de subvenció. Des d’aleshores, la davallada ha estat contínua i en aquesta època de retallades, les subvencions han disminuït moltíssim, fins al punt que tendeixen pràcticament a zero.

En aquests moments de crisi, la societat civil es mobilitza per crear ocupació...
Exactament, aquest és una mica el nostre leitmotiv, el nostre ADN. Des del nostre naixement, l’atur ha existit, i els darrers temps s’ha agreujat, és un gran problema i les perspectives no són gaire bones, però a través d’ASCA creiem que facilitem que la ciutadania pugui contribuir a la creació de llocs de treball, tot i que això ho hauria de fer l’administració competent.

Tot i així, les dades d’atur respecte el mes d’octubre de 2015 han millorat, es pot ser optimista?
Nosaltres som optimistes quan un emprenedor tira endavant el seu projecte i nosaltres li podem donar un cop de mà. La xifra d’atur és horrible per a l’economia del nostre país, una taxa d’aquestes dimensions és inaguantable i molta gent està patint perquè no es crea prou feina.

Treballeu amb persones emprenedores, però també amb cooperatives, quin és el paper del cooperativisme?
De sempre, a ASCA, hem cregut i hem estat al costat del món cooperativista perque creiem que la unió és una de les millors maneres de tirar endavant un projecte i que tingui un bon final. I la història ens ho corrobora, és a dir, han sigut poquíssimes les cooperatives que han fet fallida, perque és un sistema de treball, d’ocupabilitat que s’autoregula, la gent no perd la feina, en tot cas es baixa el sou o treballa més o menys hores.

El futur del mercat laboral anirà per aquí?
És possible. És possible que una de les fórmules que tinguin més futur siguin precisament aquestes de cooperativisme i autoocupació. De fet, ara molts ajuntaments, entitats i partits polítics advoquen per aquest sistema, però aquest no és una novetat.

Ha comentat la quasi supressió d’ajuts públics, però com ha afectat la crisi econòmica a la presentació de projectes a la Fundació?
De projectes, la veritat és que no ens han faltat mai. Darrerament tenim una mitjana de 15-20 projectes sobre la taula. El que ens faltaria o desitjaríem és tenir més pressupost per poder atendre més projectes, i això depèn de col·laboradors fidels, generosos i que puguin donar un cop de mà.

La Fundació també convoca uns premis anuals. Quin és l’objectiu d’aquest certamen?
Els Premis reten homenatge a Josep M. Piñol, membre fundacional d’ASCA, i es dediquen al foment de l’ocupació. S’atorguen dues categories dotades amb 10.000 cadascuna i reconeixen la trajectòria i la innovació, respectivament, de les entitats i empreses que treballen per a la creació d’ocupació.

Perfil

Oriol Romances Vidal va treballar a la indústria química fins que es va jubilar anticipadament, quan va decidir incorporar-se a la Fundació d’Ajuda Solidària Contra l’Atur (ASCA), entitat amb la qual col·laborava des de feia anys. Fa dos anys que la presideix. La Fundació va néixer l’any 1981 i és una organització no governamental i sense ànim de lucre que té per objectiu mobilitzar a la ciutadania i lluitar per a la creació de nous llocs de treball. Concedeix préstecs sense interès a persones o col·lectius que presentin projectes de negocis viables. També organitza els Premis Piñol, amb el suport de l’Obra Social la Caixa, que arriben enguany a la 19a edició. Al tancament d’aquesta edició, s’havien de lliurar el 30 de novembre al Palau Macaya.

Foto: Oriol Romances, president d’Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), a les dependències de la Fundació / Josep Cano