Aquest divendres 13 de gener s’inaugura a l’Espai 1 l’exposició Signes i Escriptures de la Fundació Suñol. La mostra permetrà a les persones visitants descobrir una trentena de peces que constitueixen un recorregut per descobrir l’evolució de l’ús dels signes i l’escriptura en l’art contemporani. La col·lecció està formada per obres de diferents artistes catalans, espanyols i internacionals i estarà disponible fins al 26 de febrer. El comissari de l’exposició, Xavier de Luca, és el protagonista de l’entrevista d’aquesta edició de L’Informatiu. En aquestes pàgines ens explica com és aquesta mostra, l’objectiu i ens parla d’algunes de les obres que la ciutadania de Santa Perpètua podrà veure a l’Espai 1.

Què trobarà el públic que vingui a veure Signes i Escriptures?
El visitant descobrirà una selecció d’obres d’art contemporani inscrites en la segona meitat del segle XX. Constitueixen un recorregut exhaustiu per descobrir l’evolució de l’ús dels signes i l’escriptura dins la creació contemporània amb artistes que alguns són de catalunya, la resta de l’estat espanyol i internacionals. Descobrirà una selecció molt acurada d’obres que ens permeten endinsar-nos en aquesta evolució.

Llavors l’objectiu de la mostra és que el públic conegui aquest progrés.
Sí i també un dels objectius és que els visitants siguin conscients de com podem utilitzar elements tan quotidians com un diari, una revista, un gest... que tots som capaços de generar un alfabet propi i formes d’expressió i que cadascuna és igual de vàlida. Nosaltres donem alguns exemples d’artistes que han generat els seus propis codis i acompanyem al visitant perquè pugui descobrir-los. Algunes vegades són més fàcils que d’altres. Obrirem la mirada de visitant per intentar generar diàleg amb les obres.

De quines maneres es presenten els missatges de les obres seleccionades?
L’exposició està dividida en quatre capítols i s’anirà des d’allò indesxifrable a allò més explícit. En un primer moment veiem obres que ens parlen d’aquest gest primigeni de l’artista o de l’ésser humà, remuntant-nos a temps primitius on homes i dones pintaven a les coves. A mesura que anem avançant anirem descobrint alguns alfabets, l’ús de missatges codificats i com la lletra comença a tenir una missió de transmetre un missatge clar i entenedor al receptor. Acabem l’exposició amb obres que ens transporten a moments amb una voluntat crítica contra el règim polític, per exemple. Aquí cal que el missatge sigui net i identificable.

Què representa el signe en l’àmbit artístic?
El signe en l’àmbit artístic és un element sempre present a les obres d’art. El signe va de la mà o és una cosa inherent a la creació artística i cada artista se l’emporta al seu terreny. En aquesta exposició, anem de la part més històrica i passem per la configuració dels alfabets. Per entendre el signe en l’art contemporani cal remuntar-nos a l’avantguarda, on hi ha artistes que comencen a utilitzar retalls de premsa, collages... Crec que entendre el recorregut ens obre les portes a poder imaginar nous escenaris perquè el signe s’introdueixi cada cop més en la creació dels artistes actuals. No es pot separar el signe de la creació.

Quines obres i de quins autors destaques i per què?
Destacaria l’obra de Robert Llimós, dels anys 70 i és una peça que ell va fer amb lona. Fa sis metres i mig d’ample i ocuparà la part central de l’exposició. Ens mostra l’artista generant una acció on els signes estan per tot i crec que és molt rica a nivell visual. A més, també triaria l’obra d’Antoni Socias, un artista balear que ens presenta l’obra Justificación derecha. Concep l’obra com una successió de línies que es superposen unes a les altres, de baix a dalt, i on ell desplega una sèrie de collages amb elements del seu dia a dia. També hi ha alguns missatges que estan oberts a la reflexió del visitant i trobar sentits a perquè titula així l’obra.

Tenen alguna cosa en comú les obres de la mostra?
El que les uneix és el fet que utilitzen el signe o escriptures. Nosaltres tenim una col·lecció de més de 1.200 peces, però en aquesta mostra presentem una trentena. D’alguna manera o d’altra, de manera més o menys evident, el signe i l’escriptura estan presents. No sempre hi ha missatges ocults i per mi la missió de l’art és generar una reflexió al visitant. L’artista obre camps d’interpretació i no sabem fins a quin grau és conscient que aquest missatge és o no és entenedor. Potser no li interessa que ho sigui i així el receptor pot tenir diferents interpretacions. Això és enriquidor en l’art contemporani.

Aquest tipus d’expressió artística és coneguda per la ciutadania en general?
Jo crec que sí, que el públic coneix aquest tipus de creacions i les utilitza en el seu dia a dia, fent fotos per a xarxes socials, per exemple. És molt evident que en l’actualitat tot allò que transmet un missatge està utilitzant codis i signes i en el nostre dia a dia ens hi posem davant i intentem reflexionar sobre el que veiem. D’aquestes reflexions surten diverses interpretacions segons la nostra visió.

L’observador podrà transcriure textualment el relat de les obres?
En alguns casos sí, en altres no tant i en altres gens. Segons el grau de codificació. Per exemple, Albert Porta és una figura cabdal en la creació catalana del segle XX i va crear un alfabet propi. A l’exposició hi ha la seva obra que utilitza el seu alfabet propi i que si no el coneixes, no pots desxifrar el missatge. Ell fa ús del seu codi i és vàlid, però a nosaltres ens falta una eina per poder transcriure-ho.

Amb quines reflexions clau creus que es quedarà el públic?
M’agradaria pensar que els visitants, després de veure l’exposició, sortiran amb la idea que podran descobrir que el signe, sigui més críptic o més entenedor, és inherent en el nostre dia a dia i que l’utilitzem de manera més o menys conscient. Això obre territoris a l’expressió i al final, en el món dels humans, és clau que hi hagi enteniment entre emissor i receptor i cal trobar codis comuns vàlids per tots nosaltres. A vegades ens tanquem per protegir un codi propi però això hauria d’obrir camps de trobada, no que hi hagi camps de distinció entre nosaltres.

La mostra és de la Fundació Suñol, on hi treballes. Quina és la vostra tasca?
La Fundació Suñol celebra aquest any el vintè aniversari, es va fundar l’any 2002. Abans de la pandèmia ens vam traslladar a una nova seu. La nostra tasca és difondre la nostra col·lecció d’art contemporani, una col·lecció que ens ha deixat Josep Suñol. Al mateix temps el nostre objectiu és donar suport de manera molt directa a la creació jove. Ho fem a través de diferents programes, exposicions i recolzament a aquesta creació. Una de les nostres tasques també és impulsar un motor d’activitat destinada al públic general i escolar i a aquells grups amb diversitat funcional. Tenim molt clara aquesta tasca i ho posem en marxa a través d’exposicions, sempre acompanyades d’un programa públic, i activitats per a diferents grups de la societat. Estem al barri de Les Corts i sempre oberts a totes aquelles persones que ens vulguin descobrir.

Perfil

Nom: Xavier de Luca
Lloc i any de naixement: 1980, Barcelona
A què es dedica: Responsable de col·lecció i projectes de la Fundació Suñol

Xavier de Luca és el comissari de l’exposició Signes i Escriptures que s’inaugura a Santa Perpètua el 13 de gener. De Luca va estudiar Història de l’Art, fotografia i ha complementat la seva formació amb estudis culturals mediterranis. Els seus coneixements abarquen la creació artística dins de les arts visuals en aquesta regió tan àmplia, que com ell comenta, és un espai encara per descobrir. En Xavier de Luca va començar a treballar a la Fundació Suñol l’any 2004, acompanyant a Josep Suñol i el primer equip de l’organització a concebre una fundació privada oberta al públic amb una gran tasca cultural

Foto: Xavier de Luca amb una de les obres de l’exposició Signes i Escriptures / Josep Cano