És d’agrair que mentre aquest país es debat com hem de sortir de la crisi i a pesar de la retallades evidents en sanitat, educació i serveis socials i el gran índex d’atur, hi hagi col·lectius de professionals que amb més il·lusió i sapiensa que mitjans, treballin per un futur millor, tot i que naveguen contra corrent. M’estic referint al col·lectiu de mestres d’escoles i concretament del CEIP Santiga. Escola pública del nostre poble, pionera en una metodologia clara, oberta, responsable, participativa i connectada al seu entorn que exalta els valors de solidaritat, respecte a l’entorn i al medi natural, a l’esperit crític, a l’esperit de l’erudició científica, a fer-se responsable dels propis actes. No és una escola com totes. L’exigència dels mestres és sublim i difícil d’assolir. També cal dir que no estan prou reconeguts per la societat i tot i que no són entesos, segueixen estirant aquest nens i nenes cap una nova manera de fer les coses. No sense esforç, ans el contrari, l’esforç que s’exigeixen i exigeixen als seus alumnes és molt més del que ens podem esperar. Estem en una societat on es valora molt més la quantitat que la qualitat, la memòria que la deducció, les notes que la intel·ligència emocional.
Els meus fills tenen vida pròpia i no tenen cap necessitat de satisfer cap il·lusió, desig o frustració dels seus progenitors. El que més valoro en la meva vida és la meva llibertat i és per això que vull que els meus fills tinguin l’esperit lliure de saber escollir i trobar el seu camí. És l’únic que puc desitjar. Hi ha poques escoles, pocs mestres que s’aturin, escoltin i treballin les emocions i la intel·ligència emocional que com el sentit comú és el sentit menys comú de tots.
En l’evolució del nen la intel·ligència emocional és primordial i gairebé sempre no té una correspondència amb la intel·ligència que tots coneixem. El treball de les emocions, de conèixer i reconèixer el teu cos i les sensacions o percepcions d’estímuls que rebem, és l’abc d’una vida plena i satisfactòria. Reconèixer els teus límits et fa lliure per seguir buscant o aprendre. Reconèixer l’emoció de l’altri és el primer pas cap l’empatia i l’èxit social.
De poc serveix saber molt de mates, anglès o català i no coneixe’t a tu mateix. Una nena o nen emocionalment equilibrat és un tresor per desembolicar. CEIP Santiga és una escola modèlica que es desmarca de l’avorriment i els convencionalisme, és una aposta clara pel canvi. Un canvi de model de relacions humanes entre veïns i veïnes d’una societat justa i solidària i sobretot responsable dels seus actes.
Tot i així els primers responsables de l’educació dels nostres nens som els pares, moltes vegades absents per qüestions laborals i socials i a vegades l’escola ha de ser referent de valors que nosaltres no podem donar i que voldríem donar per canviar el nostre entorn més immediat i que els nostres fills creixin lliures de veritat.
Gràcies mestres del CEIP Santiga.
Salvador Alemany Ayats (Centre Vila) 27/10/2011
