Aquests dies, són dies de lluita, de reivindicacions, d’accions, de desobediència. Cada dia ens sobresaltem per les injustícies socials, polítiques i humanitàries. Miris on miris trobes un motiu per aixecar-te i dir prou peti qui peti, i de manera enèrgica i a cops amb ràbia. A vegades només ens deixen el camí de la desobediència. Sigui un referèndum d’autodeterminació o sigui fer una pregunta en el ple de l’ajuntament de Santa Perpètua. Sigui evitar un desnonament o sigui tancar-se davant de la PanRico. Sigui ocupar l’escola Aigüerols o el CAP. Estem en un moment històric on les lleis i les normes no ens serveixen si van contra l’emancipació social i nacional. La lluita és una i no pot ser parcialitzada. Aquests dies al nostre poble, estem vivim diferents processos d’una mateixa lluita.
El passat dissabte, els treballadors de la Panrico mentre es manifestaven per defensar els seus drets, van ser sorpresos de manera emotiva i gratificant per una pancarta d’ànims. Una pancarta col·locada pel claustre de l’Escola Santiga dins del col·legi i de manera molt visible. Ha estat un acte de generositat i valentia. El més fàcil hagués estat no fer res. Però aquests docents, lluny de donar l’esquena, van apostar per fer una acció tan senzilla com efectiva. Volent o sense la pretensió de voler, han tramat una xarxa de continuïtat entre la lluita de la gent de la Panrico i la reivindicacions de la comunitat educativa. Poc a poc ens anem adonant que tot forma part de la mateixa lluita per una emancipació social.
Novament las/els mestres ens han donat una lliçó.
Salvador Alemany Ayats (Centre Vila) Membre de l’Assemblea Local de la CUP
23 d’octubre de 2013
