El passat dimarts, una cadena estatal de tv va concedir una entrevista a un ex-president del Govern, el nom de qual m’estimo més no anomenar. Afortunadament jo, a aquella mateixa hora estava amb els meus estudis de música. Sí, als meus 49 anys m’he decidit a estudiar música com Deu mana, amb solfeig, pentagrames, corxeres i compassos.
Durant l’època en que aquest senyor va estar al capdavant del govern de l’estat, va pronunciar una frase per qualificar la situació del país en aquell moment: “España va bien”, va afirmar diverses vegades amb molta contundència. Aquesta frase pronunciada en aquell moment es podia qualificar de certa. L’economia espanyola estava en creixement, les xifres d’atur eren molt moderades i havia facilitat per trobar una nova feina en cas quedar-se sense treball. En general, va ser una època en que la gran majoria de persones d’aquest país vam sentir que érem riques.
Espanya anava bé perquè el sector de la construcció s’havia convertit en el motor econòmic que movia el país. Va ser un moment de grans promocions immobiliàries. La facilitat per construir habitatges i vendre’ls a uns preus astronòmics era increïble, fet que es veia afavorit per uns tipus d’interès baixos i unes entitats financeres que mai van veure fi a un mercat immobiliari en expansió. Anaves a demanar una hipoteca per comprar un pis i sorties amb els diners per al pis, per als mobles, per a un viatge, per a un Cayenne i per a una xoxona. Això sí, a pagar en còmodes terminis fins a 40 o 50 anys. A ningú se li va ocorre que es podria perdre la feina o que els interessos a pagar podrien pujar durant els propers 40 o 50 anys. Increïble, no?
Qui guanyava amb tot això? Doncs les entitats financeres venent hipoteques com a xurros, els ajuntaments amb els ingressos per les llicències d’obres, els governs autonòmics pels ingressos de l’Impost de Transmissions Patrimonials, els venedors de mobles, de cotxes, ..... Érem un país ric habitat per persones que es pensaven que eren riques.
Soc de l'opinió que aquella frase mítica és l'origen de la situació econòmica actual al nostre país. L’”España va bien” va provocar l'elevat grau d'endeutament que avui pateixen moltes famílies. Va provocar que moltes entitats financeres concentressin un risc molt elevat en les operacions de finançament de compra d'habitatges. Va provocar un fenomen migratori de moltes persones que buscaven una vida millor i que no estic del tot segur que l'hagin trobat. Va provocar que molts joves en edat de passar als estudis superiors els abandonessin amb l'expectativa de guanyar molts diners en poc temps. Aquesta última conseqüència és especialment greu, ja que la formació és una de les millors armes personals que hom pot tenir per trobar feina actualment.
No puc entendre que ningú s'hagi parat a pensar un moment en les conseqüències d'aquella frase. I encara menys que hi hagi multitud de persones que, patint les conseqüències, encara puguin ser capaces de creure's tot el que diu i afirma amb la mateixa contundència en que la va pronunciar.
Espero i desitjo que ens en adonem i reaccionem a temps. Si no, potser serà massa tard.
Antoni Munuera (Centre Vila) 23 de maig de 2013
