La Virtudes Arnelo va néixer a un poble de la província de Granada i allà hi té molts records d'infantesa, però ja fa molts anys que va venir primer a Barcelona i després a Santa Perpètua. És una dona valenta i amb una actitut molt optimista davant de la vida i de les adversitats. Ja ha celebrat 92 aniversaris i presumeix dels seus tres fills i especialment de l'Antonio, que la va acompanyar emocionat quan la vam entrevistar.
Com estàs? Molt bé. Encantada de la vida.
Des que et conec sempre dius això! Sí, jo sempre! Perquè tinc l'orgull de cuidar el meu fill i d'estar encantada de la vida.
Com et defineixes? Em diuen que soc sosa però jo crec que soc molt simpàtica perquè me'n ric de tot!
Trobo que ets una dona molt lluitadora. Soc una dona valenta. He estat una lleona de Castella! Amb 92 anys i encara faig les coses de casa, menys fregar que ho fa l'Antonio.
Tria una cançó
Qui és l'Antonio? És el meu nen, que és un tresor. Visc per ell i faig tot el que puc per ell, perquè sigui feliç, perquè vagi allà on vulgui i tot el que pugui fer, ho faig.
Tens més fills? Tinc tres: l'Antonio, la Fina i el Manolo. Tres tresors. L'Antonio és el més gran i és el major tresor que tinc perquè no s'allunya de mi ni de nit de dia.
Com van ser els primers anys amb l'Antonio? Vam anar d'un doctor a l'altre amb el meu marit. El meu marit, que en pau descansi, em deia: “Vinga, nena, que m'han dit que aquest doctor és molt bo”. I així hem anat a on hem pogut pagar, però hem mirat de que faci tot el que ha pogut. Fins i tot vaig aprendre a fer gimnàstica per poder-li moure les cames. Allà on hem anat l'he portat en safata. I ell s'emociona amb tot el que li dic.
I sempre està amb tu. També ha vingut avui a l'entrevista. Jo mai em separo d'ell. He viscut només perquè sigui feliç. I em sembla que ho és.
Jo penso en que em faig mal o que em cauré i m'espanto. Però la mort no m'ha arribat encara. Es veu que encara soc jove!
I tenen bona relació els teus fills? Es porten divinament. El Manolo ve cada matí a ajudar-me amb l'Antonio i la Fina està tot el dia i el meu gendre és qui el dutxa i l'arregla. No volen que ho faci jo. Tinc una família molt bona!
Ha estat difícil? Sembla difícil, però com és el que m'havia tocat, no em posava en mala situació. Jo deia: “M'ha tocat a mi, a algú altre li toca que siguin cecs, a d'altres una altra cosa…”. I com deia la meva mare: “Filla meva, menys mal que tens aquest caràcter perquè si no…”.
I d'on et ve aquest caràcter tan optimista? Doncs no ho sé. Potser la vida t'ensenya, perquè m'han passat coses dolentes però he estat i segueixo sent una lleona! I el meu fill va sempre com un bombó.
No només ell. Tu també! És que si anessim malament la gent diria: “Pobreta, és que amb el nen que té!”
No t'agrada que tinguin compassió de tu. No, perquè jo crec que venim a la vida per viure el que ens toca. Llavors, per què vull plorar si no avançaré res? Per què vull estar amargada si no em donaran res? Jo visc la meva vida, faig tot el que puc fer. Ens hem portat bé amb tot el món. Un dia vaig escoltar una dona que deia: “Mira com té el nen i com va”. Però com vaig? Vaig arreglada no? Oi que no vaig amb res de luxe ni res d'això? Vaig neta i arreglada i em pinto els morros. Què té a veure els 92 anys amb pintar-me els llavis?
Què recordes de la teva infantesa? Vaig néixer a Guájar-Faragüit. Província de Granada. Recordo que amb set anys anava a recollir olives amb el meu pare perquè tot i que per ser petita em donessin menys, em pagaven. I el meu pare de tant en tant tirava un grapat del que ell recollia per omplir la meva cistella i que em paguéssin una miqueta més. El meu pare va comprar quatre cabretes i jo feia de pastora. I aquesta és la meva història! Sempre treballant, sempre, sempre, des que tinc set anyets.
I quan vas venir a Santa Perpètua? Jo ja em vaig casar a Barcelona i quan va morir el meu marit, vaig venir des del Bon Pastor a Santa Perpètua. La meva filla es va comprar una casa i jo li vaig dir que no vengués el pis perquè me'l quedava jo. Crec que el és el millor que vaig poder fer, venir aquí perquè el meu nen estigui acompanyat.
Quina és la teva major por? Em fan por els marejos que em donen de tant en tant i m'he caigut dos cops.
I la mort? A mi, per què? Si ja naixem per morir-nos. Si quan ens toqui ens ha de tocar. Jo no tinc por. És que ni hi penso! Jo penso en que em faig mal o que em cauré i m'espanto. Però la mort encara no m'ha arribat encara. Es veu que encara soc jove!
D'esperit si. L'esperit el tinc molt jove.
I si poguéssis demanar un desig quin seria? Que el meu fill estigués bé i que al menys, es pogués valdre com fins ara.
Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.
Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.
Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.
