Quan vas arribar a Santa Perpètua? El 5 de gener de 2002 vaig arribar des d'Estats Units on estava vivint amb el meu pare. Aqui només estaven la meva mare, la meva germana i el meu pare de criança. Va ser molt estrany i molt dur.

Per què? Vaig viure el racisme i la desconfiança. Sempre em preguntava: què he fet? Ho feia bé, desconfiança. Ho feia malament, desconfiança. No feia res, desconfiança. Potser per aquest valor moltíssim a qui confia en mi. Vaig tenir la sort de que els de la meva edat van fer l'adaptació més fàcil.

Vas arribar en plena adolescència. Un moment complicat per adaptar-se a una situació tan diferent. Exacte! Vaig arribar amb la meva rebel·lia i deixant enrere tots els meus amics. D'on jo venia hi ha molta diversitat cultural. Aquí, llavors, no era com és ara. Potser la meva forma de vestir, amb roba ampla, el meu color de pell, la meva manera de parlar... Ara que soc pare em poso en l'altra posició i es crea aquesta desconfiança. Però jo entenc la desconfiança cap a una persona adulta, però jo era un nen.

Recordes alguna situació particularment dura? Mai oblidaré un dia que estava treballant a un bar i vaig parlar a un client en català. És una llengua que em va enamorar des del primer moment i posava TV3 per aprendre-la. El client em va contestar: “perquè facis malbé el meu idioma, millor no el parlis”. La propietària del bar va sortir en la meva defensa, però em va impactar molt. I fins i tot vaig començar a ser racista. Pensava que com desconfiaven de mi el meu escut seria desconfiar dels altres.

Tot i viure totes aquestes situacions, vas decidir quedar-te. Per què? Realment sonarà tòpic i cursi, però em vaig quedar per amor. El dia abans de comprar el bitllet d'anada a Estats Units, vaig sortir amb els meus amics i vaig conèixer a la que ara és la meva dona. Va passar per davant el meu i li vaig dir al meu millor amic: “M'he enamorat”. Gràcies per això, avui en dia soc qui soc. Ella és una persona que va confiar en mi des del minut ú. No li va importar d'on venia, ni el color que tenia, ni la meva manera de parlar. En aquell moment jo em sentia poca cosa ia ella, no li va importar.

I per què a Santa Perpètua? Aquest poble no té moltes coses però és especial. Els joves em van acollir de la millor manera possible i realment van ser els que em van ensenyar a agafar-li carinyo a aquest poble, a estar més a gust. A més, Santa Perpètua em va posar en el camí a la meva dona que m'ha donat els dos grans tresors que tinc, les meves filles.

T'agrada tant Santa Perpètua que voldries arribar a ser alcalde. Sí, el meu somni era ser alcalde d'aquest poble per tornar-li tot el que m'ha donat. El que passa és que no va trobar un partit polític que coincideixi amb la meva forma de ser i d'actuar.

A què et dediques? A la logística. El 3 de gener vaig començar en una nova feina després d'uns mesos a l'atur. Estar en aquesta situació m'ha permès gaudir de la meva segona filla. Veure-la créixer m'ha omplert com a ésser humà. Em tornaria a quedar a l'atur. Ho tinc molt clar.

Què ha suposat la paternitat per a tu? Ha estat una benedicció. Les meves filles m'han canviat tant, que jo veig el Byron d'abans i el Byron d'ara i... qui ho hauria dit! És tan important el canvi que ha fet en mi la meva filla gran, que la segona és com que m'està perfeccionant.

Què li diries als teus pares després de ser pare? Ells no s'ho creuran però els hi diria gràcies. Gràcies perquè de les coses bones vaig aprendre, però de les dolentes també. I em serveixen per no cometre els mateixos errors amb les meves filles. Al cap ia la fi, ser pare és dicícil, molt difícil.

Ets feliç? Sí, realment ho ha fet. Per això, quan em sento jutjat i quan recordo com em van jutjar en el passat, m'és igual, perquè aconsegueix el que volia i tot el que vull ara, tinc l'esperança de que ho aconseguiré. Puc dir que tot el que vaig passar, ara té els seus fruits.

Ho tornaries a fer? Sí. Tornaria a plorar el que he plorat. Tornaria a patir el que vaig patir. Ara soc feliç i més, amb les meves dues filles. La gran em va tornar a la vida. Puc dir que vaig morir i vaig tornar a néixer.

Quin és el teu somni? És quelcom material perquè un nivell sentimental crec que el màxim és tenir omple. Per a mi, sincerament, abans de tenir la millor feina, el millor cotxe, el meu objectiu era arribar a casa i trobar les meves filles. així que el meu somni ara és el somni de la meva dona: tenir una casa. jo ho aconseguirem!

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Byron García / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l’Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.