No és la primera vegada que entrevisto l'Ana Maria i la Lucía. Les vaig conèixer en el rodatge dels vídeos sobre les Dones i la pandèmia que va editar l'Ajuntament amb motiu del 8M (es poden veure al canal de Youtube Ajuntament SPM). En aquella ocasió parlàvem de les relacions socials entre joves, debilitades pel confinament, la mascareta, el tancament de l'oci nocturn i totes les mesures que ja coneixem per contenir la propagació de la Covid-19. Aquest cop, ens centrem més en la seva vida acadèmica durant el darrer any i mig. Elles, van ser dues dels gairebé 40.000 estudiants que van presentar-se a les “PAU del coronavirus”, la selectivitat més atípica de la història: amb més inscrits que mai, un mes després de l'habitual i durant quatre dies (es van fer del 7 al 10 de juliol de 2020). La Lucía reconeix que “ho vaig viure amb nervis perquè estavem molt acostumats a anar cada dia a classe, quedar per estudiar i no era el mateix fer-ho sola”. L'Ana ens explica que amb les classes online “va ser una mica complicat per a mi seguir algunes assignatures” i recorda que una setmana abans de les proves van poder anar a l'institut a fer repàs presencial de les matèries que necessitaven. “Per fi podem anar i preguntar dubtes, que ens ajudin i viure la selectivitat junts, una selectivitat més real” ens explica la Lucía que destaca que el mes de juny va ser molt “estrany” però els va servir per arribar més tranquils a les PAU. Aquella setmana feia calor i el cap de moltes persones estava ja en les vacances, però aquestes dues amigues s'enfrontaven a un dels moments més trascendentals de la seva vida acadèmica. “També tenia la incertesa de si els exàmens serien més difícils o si ens facilitarien les coses per la situació que havíem viscut”, ens diu la Lucía que va poder entrar a la carrera de periodisme que era la seva primera opció. També era la primera opció de l'Ana que va quedar-se a dues dècimes d'entrar i finalment, va triar turisme.

L'Ana Maria i la Lucía van preparar-se les proves d'accés a la universitat des de casa, van començar la carrera online i ara, en el segon any, han tornat a la presencialitat

Però no només els va tocar viure una selectivitat atípica. El primer any de carrera també ho va ser. “Vaig estar tot el primer semestre a casa i per a mi va ser força frustrant perquè estar davant d'un ordinador no em motiva” ens confessa l'Ana i afegeix que tenia una idea de la vida universitària totalment oposada al que va ser aquell primer curs. La Lucía va tenir més “sort” perquè feia una setmana online de teoria i una setmana presencial amb les pràctiques a plató, ràdio, etc... Tot i això, ens diu, “no era vida universitària per a res” i recorda rient quan li deien que els anys d'univeritat eren els millors perquè coneixies molta gent i ella pensava: “estic a casa, en pijama, estirada al llit fent una classe online”.

El 13 de setembre, no fa encara un mes, van començar el segon any de carrera i les dues admeten que estan molt més contentes des que poden anar a la facultat cada dia. “Perquè veus als companys, pots anar després de classe al bar o a acabar algun projecte i és com més semblant a la vida universitària que m'imaginava” afirma l'Ana Maria que reconeix entre riures però, que la logística era més senzilla quan tot era online. S'estan acostumant a la nova rutina i a vegades els fa mandra anar cada dia a classe. “L'any pasat era: tinc classe a les 9 hores, a les 8.55 em desperto, encenc l'ordinador i ja està”, explica la Lucía i afegeix que “ara em desperto una hora i mitja abans, he d'anar fins allà, tenir compte amb el trànsit”. És una mica més complicat encaixar també la feina amb els estudis, però les dues tenen clar que compensa.

Si bé és cert que han recuperat una mica la normalitat a les aules, la vida social encara està atenuada. Els pregunto si troben a faltar els “famosos dijous universitaris” i em diuen que no es pot trobar a faltar el que no has viscut. “Si ho hagués viscut, sí que m'hagués molestat més, però com no he arribat a tenir aquesta vivència no ho passo tan malament”, diu l'Ana. Però això no vol dir que no en tinguin ganes. Saben que és el que els ha tocat viure i accepten les regles del joc. Com porten fent des que ens vam tancar, des que la Covid va entrar a les nostres vides i les va capgirar.