10 de gener de 2017 //
Sovint estem capficats al nostre món, submergits en les nostres rutines diàries i no sempre reflexionem sobre si les conductes i accions que realitzem són les més adients per mostrar als nostres propis fills a qui més estimem i volem protegir. En aquest article no parlaré de si els nostres fills i filles fan masses activitats durant la setmana. Segur que això els fa anar més estressats, i als pares i les mares, als avis i les àvies, etc... també. No hi ha dia de la setmana que en sortir de l’escola amb les meves filles no vegi actituds imprudents i poc exemplars al volant pels més petits de les nostres cases. I ells, això, ho acaben veient, acceptant i interioritzant com quelcom normal que segurament acabaran repetint a no ser que passi una desgràcia.
A l’aparcament municipal que hi ha davant del Col·legi Sagrada Família i al costat de l’escola Els Aigüerols de Sta. Perpètua totes les tardes es veuen cotxes circulant massa de pressa i en contra direcció sense respectar les senyals pintades al terra (Sí, sí, al terra hi ha unes fletxes que volen dir alguna cosa...). És estrany que encara no hagi passat cap desgràcia. Entre els cotxes que entren i surten de les places d’aparcament i els que corren per aparcar en aquella plaça que està cinc metres més a prop d’on han d’anar, algun infant, refiant-se de les fletxes, mirarà només cap un costat i ja està. Només són necessaris 5 segons de distracció per destrossar tota una vida. Mirat així cinc segons més tard per fer les coses ben fetes no és tant temps, oi?
I és que el temps és tan relatiu... Pots deixar el cotxe parat en doble fila deu minuts que per tu només són uns segons però pel que no pot sortir són hores... I després tocar el clàxon perquè el cotxe que tens al davant triga 2 segons en arrancar quan el semàfor es posa verd. És aquest l’exemple que volem donar als nostres fills i filles? Tot s’hi val per esgarrapar uns segons? En definitiva, passar per sobre de tot i de tothom per aconseguir allò que volem?
Robert Compta. Centre Vila.