7 de novembre de 2016 //
Sovint tinc la sensació que el problema de la contaminació ambiental és invisible als ulls de molta gent, ja que no es veu, no s’olora i no té conseqüències directes a curt termini per a molts de nosaltres. Però no és cosa d’un grapat de neo-hippies ni d’ecologistes recalcitrants, sinó un fet real del qual la ciència ens comença a donar moltes dades per estar alerta.
Per diferents estudis científics sabem que aquells que més volem protegir, els nens, són els més vulnerables als efectes de la contaminació ambiental: estan el ple procés de creixement i el seu sistema immunològic i els mecanismes de desintoxicació no estan completament desenvolupats. Per això l’impacte dels tòxics ambientals al seu organisme és molt superior que en el dels adults: s’ha relacionat amb retràs del creixement dels fetus i amb retràs del creixement un cop han nascut. També són coneguts els problemes que pot ocasionar la contaminació en el desenvolupament neurològic (s’ha observat com els nens d’escoles properes a zones amb major densitat de trànsit tenen un coeficient intel·lectual 10 punts inferior) i en la conducta (els nens més exposats a contaminació tenen una incidència de fins a 5 cops superior de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat). Les partícules fines de l’aire, de les quals el nostre municipi presenta uns nivells excessius, s’han associat a un augment de la mortalitat infantil i amb problemes respiratoris com l’asma i les al·lèrgies.
A més de tot el que s’ha exposat, es desconeix quin és l’efecte de la suma de centenars de compostos químics i ambientals als que estem sotmesos dia a dia, ja que habitualment només s’estudia cada producte per separat. No em vull ni imaginat quin cocktail tòxic podem arribar a tenir a dins!
Per acabar, és conegut que l’acumulació de tòxics en el cos de les dones es transmet al fetus (amb els efectes ja esmentats en el desenvolupament), contribuint així a una “cadena tòxica” que no sabem quan podrà acabar.
Com a mare i pediatra em preocupa la salut de les generacions de nens i nenes que estem criant, i també de les que arribaran d’aquí uns anys. Però preocupar-se no serveix de massa si no porta a intentar canviar-ho, pel que des d’aquí vull fer una crida al govern municipal i a tota la ciutadania per unir-se a la lluita contra la contaminació ambiental: bé sigui amb petites accions quotidians (com anar a peu), a través de l’activisme (com donar suport a la Torrentera), o dient prou a nous polígons industrials. Qualsevol petit gest és important!
Sílvia Ricart. Centre Vila.