hola

L’adolescència és una etapa relativament breu on s’experimenten alguns processos vitals que marquen la vida d’una persona. Aquests canvis sovint generen conflictes i requereixen que els pares i mares s’apropin als adolescents des d’una perspectiva adulta, ferma i amb determinació. Araitz Petrizan és autora d’un llibre sobre adolescència i ens explica en aquesta entrevista que establir un full de ruta, potenciar habilitats comunicatives i mantenir els límits i la jerarquia són mecanismes que ens ajudaran a superar aquesta complexa etapa.


A quina edat comença i a quina edat acaba l’adolescència?
Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’adolescència comença als deu anys i es perllonga fins als 19.

Quan parlem d’adolescència normalment ho acompanyem de l’acrònim SOS. Necessitem ajuda com a pares per afrontar aquesta etapa dels nostres fills i filles?
Així ho viuen moltes famílies, com un SOS. Molts pares i mares arriben a aquesta etapa i entren en shock, es queden paralitzats i sense saber què fer. De fet, és normal però no podem quedar-nos en aquesta posició d’SOS, hem de fer un plan, adoptar una postura proactiva, cercar informació i pautar un full de ruta davant d’aquesta etapa tan inestable dels nostres fills i filles.

I mirar-ho des d’un punt de vista positiu.
Sempre. A nivell cerebral els adolescents viuen una revolució importantíssima i hem de saber afrontar-la, pensar que és una oportunitat de canvi malgrat la complexitat de l’etapa. Quan ens exposem a situacions complicades aprenem i l’adolescència s’ha d’afrontar amb una mirada positiva.

En general, l’adolescència és una fase conflictiva i fa que pares i fills se sentin molt perduts. Quines són les millors eines que tenen els pares per afrontar aquesta etapa?
No hi ha una única forma de ser uns bons pares o de ser bons educadors però sí cal establir unes bases. Els pares i les mares han de potenciar les seves habilitats de comunicació i revisar les pautes educatives davant els canvis que pateixen els seus fills durant l’adolescència.

Posa’ns alguns exemples.
Quan un adolescent fa comentaris provocadors o transgressors contínuament, si l’adult es desborda estaria perdent l’autoritat i augmentant la tensió. Davant la inestabilitat de l’adolescent hem de respondre amb autocontrol emocional, amb serenor, mantenir l’autoritat i rebaixar la tensió. Hem de pensar que això no és un combat.

Ells són els immadurs, no podem respondre igual.
No ens podem deixar emportar per l’emoció i hem de mantenir que hi ha jerarquies. Nosaltres som els adults i cal que marquem la direcció.

Com hem de parlar amb els nostres fills adolescents?
Els adolescents són radicals i incongruents. Si tallem el seu discurs o els menyspreem perquè ens semblen ridículs estem perdent l’oportunitat d’escoltar-los. Cal que siguem tolerants, respectuosos i donar la nostra opinió al final. Crear un ambient de seguretat és important i procurar que s’hi trobin a gust expressant les seves idees i opinions. Un adolescent no parla quan li preguntes i t’explica les coses quan a ell li interessa. Per això és important establir un clima segur perquè puguin accedir a nosaltres en el moment que ho necessitin.

Com ens podem mantenir a prop d’ells quan sembla que ens vulguin lluny?
Les famílies han de tornar a configurar la supervisió i el control dels fills. No podem pretendre estar massa a prop, com a la infantesa. Als adolescents se’ls ha de preparar per a l’autonomia i les famílies han de trobar l’equilibri, ni massa lluny (perquè els adolescents no estan preparats per fer front a algunes situacions) ni massa a prop perquè sinó bloquejaríem la possibilitat que desenvolupin habilitats per si sols.

Ens pots dir algunes estratègies bàsiques per resoldre petits conflictes quotidians entre els adults i els seus adolescents?
Amb els adolescents s’han de triar bé les batalles i gastar l’energia de forma proporcional al conflicte. La vida quotidiana va molt ràpid i a vegades ens crispem o reaccionem sense pensar gaire les coses.

Malgastem la nostra autoritat prohibint mil ximpleries?
Sí, i no podem estar enfadats contínuament. Per exemple, l’habitació d’un adolescent de ben segur estarà gairebé sempre desordenada; paga la pena malgastar energia a diari demanant que no ho estigui? Cal fer com qui no veu, sempre que es compleixin uns aspectes mínims d’higiene, i concentrar-nos, per exemple en que els espais comuns sí estiguin endreçats.

Què pensa del nosaltres no érem així, o el és cosa d’hormones?
Són mites que no ens ajuden gaire. Realment, l’adolescència no és cosa d’hormones perquè les veritables protagonistes d’aquesta etapa són les neurones, que pateixen una revolució. Són mites. Les hormones són les responsables del creixement, del desenvolupament de l’acné o dels pits, entre d’altres. El nosaltres no érem així és, probablement una afirmació real però no vol dir que fóssim millors.

A les seves xerrades sobre adolescència, quines són les preocupacions més comuns que li transmeten els pares?
Sovint aspectes relacionats amb la comunicació amb els fills i filles. Saben que la comunicació és molt important però diuen que els adolescents no volen parlar amb ells. També temes relacionats amb les tecnologies i la manera en què es relacionen digitalment.

Em dona la sensació que per a les etapes lactant i infantesa hi ha molt acompanyament familiar però que a la fase de l’adolescència li parem menys atenció. És així?
Per a alguns autors, l’adolescència és com un segon naixement i realment és així perquè hi ha una revolució neuronal importantíssima comparable a l’etapa 0-3. Quan es prepara l’arribada d’un bebè els pares llegeixen, es planifiquen, fan plans comuns i, a sobre, la societat t’ajuda i et dona suport però, quan arriba l’adolescència els pares es queden paralitzats i, a sobre, tothom et fa un copet a l’esquena i diuen: a patir! Cal canviar aquesta visió perquè sí, tocarà patir mentre convivim amb un adolescent, però cal ser agents actius i establir un full de ruta per saber com fer front a aquesta etapa.

Soc una mica de pensar que el millor, quan es té un fill adolescent, és esperar en silenci i no embarcar-se en una lluita constant. L’adolescència passarà, així que millor concentrar-se a mantenir un bon ambient. Vaig bé?
Sempre que tinguem presents que cal acompanyar amb aquella nova fòrmula lluny i a prop i seguim sent l’autoritat. I passa, l’adolescència passa, però mentre no ho fa convivim amb un ferrari amb frens de bicicleta així que cal esperar però fent algunes coses i l’important és saber què cal fer.

Perfil

Nom i cognom: Araitz Petrizan Alemán
Any i lloc de naixement: 1984, Pamplona
Professió: Psicòloga clínica

Araitz Petrizan és Llicenciada en Psicologia per la Universitat del País Basc i ha estat col·laboradora al Departament de personalitat, avaluació i tractaments psicològics de la mateixa Universitat. Actualment treballa a l’Hospital de Mataró, al Centre de Salut Mental Infant-Juvenil (CSMIJ) i a la Unitat de Referència de Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPIJ).

És autora del llibre 13 razones para hablar con tu hijo adolescente, un manual pràctic per saber actuar davant d’alguns problemes que poden succeir a l’adolescència. Un kit bàsic per sobreviure a l’arribada de l’adolescència i proposa, de forma directa i sintètica, tretze temes claus per comprendre i participar millor de la vida i canvis d’aquesta etapa. Participa a xerrades sobre adolescència i a Santa Perpètua ha ofert la ponència Tinc un fill adolescent: manual dús.


Foto: Araitz Petrizan va oferir aquest dilluns 8 d’octubre una xerrada a la Biblioteca sobre adolescència / Txema Gerardo

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Isidre Casanovas: “Cada dia, quan plego, tinc la satisfacció de pensar que he fet alguna cosa bona pel poble”
Isidre Casanovas: “Cada dia, quan plego, tinc la satisfacció de pensar que he fet alguna cosa bona pel poble”

El Jutjat de Pau de Santa Perpètua està ubicat en l’actualitat a la plaça de Francesc Macià, al [ ... ]

Noèlia Beltran: ''El propòsit de la vida no és un altre que el de ser viscuda''
Noèlia Beltran: ''El propòsit de la vida no és un altre que el de ser viscuda''

Un tros de paper és un homenatge a la supervivència, a la lluita per viure, a l’amor d’una mare; [ ... ]

Rafael Romero: “L’individu potencialment creatiu i sensible és perillós perquè esdevé crític”
Rafael Romero: “L’individu potencialment creatiu i sensible és perillós perquè esdevé crític”

La percepció de l’art i de l’artista que té un professional de les Belles Arts amb trenta anys [ ... ]