hola

Scars the Project està disponible a la plataforma Youtube i al web creat per a l’audiovisual (scarstheproject.com). És el treball de final de grau de tres joves acabats de sortir de la universitat, l’Àlex Barat, l’Anabel Romero i de la perpetuenca Carla Molina, amb qui parlem en aquesta entrevista. Escape és la primera part de la sèrie de tres videoclips musicals que expliquen la història de l’Ivy, una noia que no es troba a gust amb si mateixa ni amb el seu entorn. L’autoacceptació és el missatge principal.


Per què decidiu fer Scars the Project?
Quan ens plantegem el treball de final de grau de Comunicació audiovisual. Volíem aprofitar aquesta feina, obligatòria per als nostres estudis, perquè ens servís a nivell professional i ens omplís. Scars neix de la necessitat d’explicar una història amb la qual ens sentíssim representats, especialment amb els valors. No ens va costar gens engrescar-nos en un projecte que ens feia molta il·lusió i on tenia cabuda les habilitats i coneixements de tres companys i amics, l’Àlex Barat, l’Anabel Romero i jo mateixa.

En quin moment Scars passa de ser un treball curricular a un projecte social i personal?
Quan decidim que volem anar més enllà i ens hi fiquem de cap amb totes les conseqüències i creem un format audiovisual bastant nou. Scars és una història musical formada per tres videoclips de creació totalment pròpia. Ara hem presentat Escape, la primera part.

Què ha suposat per vosaltres ficar-vos en aquest projecte?
Som bastant masoquistes i això ens porta a deixar-ho tot, sigui el que sigui, fins que no arribem al final del propòsit. Ha suposat un treball molt físic i mental molt dur per a tots i a tots els nivells perquè cadascú té la seva vida, les seves pràctiques, assignatures i el seu treball i ho hem hagut de compaginar amb només tres persones.

Quant hi ha de masoquista i quant d’apassionats?
És difícil. Hi ha molta part de perfeccionista i això comporta també molts cabrejos i moltes frustracions perquè sempre penses que ho pots fer millor, és la part de masoquista però també hi ha molta passió perquè a cadascun ens agrada la part a la que ens hem dedicat el projecte i això és pura passió. L’Anabel s’ha encarregat de la direcció de fotografia, el guió tècnic i literari; l’Àlex Barat ha fet tota la part de producció musical i composició de les cançons i jo de la producció.

Triar la temàtica LGTBI va ser casual?
És una temàtica important i visualitzar-la és necessaria. Des que vam començar la universitat vam formar un grup d’amics molt gran i molt divers i se’ns va obrir la ment moltíssim amb temes d’igualtat i diversitat de gènere. Entendre la diversitat és interessant i et fa millor persona i per això vam voler que el nostre projecte fos de temàtica LGTBI, a part que crèiem que podíem fer-ho bé perquè teníem les eines i la informació.

De què parla Scars the Project?
És un conjunt de tres vídeos i tres cançons que expliquen de manera lineal una història a favor del col·lectiu LGTBI. Es regeix per una línia de presentació, nus i desenllaç. I si no veus cap de les parts no ho entens. Ens volíem centrar en l’autoacceptació d’un mateix en un entorn que no és favorable. En realitat Scars the project vol apropar-se a la realitat i generar així un referent per a les noves generacions que se senten soles davant una situació de no acceptació.

Dieu que el vostre projecte vol trencar estereotips. A què us referiu?
Volíem trencar els estereotips convencionals dels videoclips. Vam fer un estudi i vam veure que dels 50 videoclips mes vistos en una setmana aleatòria hi havien molts pocs de temàtica LGTBI i on la protagonista fos una dona. Nosaltres vam tenir clar que volíem que la protagonista fos una dona per reivindicar aquest paper i explicar una temàtica LGTBI sense que hi hagués una trama amorosa al darrera.

Hi ha un únic públic per a Scars?
En realitat no. Si que creiem que aquest projecte és important per la gent LGTBI perquè hi ha poc contingut audiovisual i el que hi ha acostuma a estar estereotipat. Però, d’altra banda, Scars és també per a tota aquella gent que veu com a diferent a una persona per la seva orientació sexual.

Hi ha molt de simbolisme al videoclip, què voleu reflectir?
El simbolisme el representem bàsicament amb les esquerdes o cicatrius de la protagonista a la pell. És la representació del dolor emocional. En realitat tots tenim aquestes esquerdes en algun moment: és un sentiment, una emoció, un trencament que fa que no et sentis còmode amb tu mateix ni amb el teu entorn. Aquesta sensació et fa trencar fins que explotes. Les esquerdes al nostre projecte signifiquen tot i en el col·lectiu LGTBI és l’acceptació d’un mateix però qualsevol persona que no està en el seu millor moment pot sentir-s’hi identificada.

Resten encara dos videoclips més per completar la història. Què ens podeu avançar?
El primer videoclip acaba que la Ivy marxa perquè no se sent còmode en el seu dia a dia amb el que està vivint i en aquesta fugida intentarà trobar aliats que la puguin ajudar a saber què li passa per una banda i curar aquestes ferides que li fan tant mal. Ho farà, no ho farà? Haureu de veure-ho.

Quina ha estat la reacció d’entitats i administracions al vostre projecte?
Estem molt agraïts especialment a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Les regidories de Joventut i Igualtat van rebre amb molt entusiasme el projecte i ens han ajudat especialment amb la difusió i en possibilitar la seva projecció. El dia 20, per exemple, es podrà veure a la pantalla del cinema a la fresca del parc Central, doncs es projectarà just abans que comenci la pel·lícula programada. És veritat que inicialment pensàvem que Scars the Project no sortiria de la universitat però està tenint molt bona acollida. Durant la creació de l’audiovisual també vam voler apropar-nos a associacions LGTBI sobre tot per parlar amb gent i saber quina és la seva situació real. El col·lectiu LGTBI té visibilitat però encara ho passa malament. GAG Grup d’amics gais de Barcelona i Casa Lambda ens han acompanyat en el projecte.

Com està funcionant la campanya de micro mecenatge a Verkami!?
Vam començar el dia dos de juliol i estem contents de la resposta. Necessitem un total de 4.000 euros per poder realitzar els dos videoclips que resten per completar el projecte, Highway i Pride. Es veritat que per un audiovisual així dos mil euros per videoclip és molt poc però és que nosaltres som mecenes també! Es un projecte que envia un missatge important i necessari, encara hi ha discriminació. Assegurem moltes ganes i infinita passió però per poder fer-ho necessitem el vostre petit gra de sorra.

Perfil

Nom i cognom: Carla Molina
Any i lloc de naixement: 1996, Barcelona
Professió: Comunicadora audiovisual

La Carla Molina és una apassionada. A tot el que fa li posa el cor i, malgrat reconeix que la seva timidesa a vegades li fa passar malament, treballa cada dia per superar les seves pors. Scars the Project és la confirmació que el seu pas pel Grau de Comunicació Audiovisual era, des de ben petita la seva vocació.
Amb sis anys va venir a viure a Santa Perpètua de Mogoda i des de llavors és alumna de l’Escola Municipal de Música i Dansa com a estudiant de violí i de cor. La seva estada a la Jove Orquestra de Santa Perpètua (JOSPeM) i la seva experiència a aquest centre de les arts és “dels records més bonics que tinc al poble”.

A Ràdio Santa Perpètua també la coneixen bé. Ha estat durant diverses temporades col·laboradora del magazine de tarda Crèdit Variable i d’ella, els seus companys diuen que és entregada i constant. Ara que ha acabat els seus estudis comença una nova etapa que espera sigui plena d’emocions i de nous projectes, que la motivin i li facin treure el millor d’ella mateixa.


Foto: Carla Molina a CAM Bernades, davant d’una de les escenes de l’audiovisual Escape, el dia de la seva presentació / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Isidre Casanovas: “Cada dia, quan plego, tinc la satisfacció de pensar que he fet alguna cosa bona pel poble”
Isidre Casanovas: “Cada dia, quan plego, tinc la satisfacció de pensar que he fet alguna cosa bona pel poble”

El Jutjat de Pau de Santa Perpètua està ubicat en l’actualitat a la plaça de Francesc Macià, al [ ... ]

“Els vius són els que carreguen amb tot el dolor, la destrucció, les morts i la violència de la guerra”
“Els vius són els que carreguen amb tot el dolor, la destrucció, les morts i la violència de la guerra”

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha commemorat el Dia Mundial de les Persones Refugiades [ ... ]

"Nuestra mayor preocupación ahora es ayudar a nuestros hijos e hijas con su educación"

Las mujeres mueven el mundo. Ésta es una frase que hemos escuchado numerosas veces pero las mujeres [ ... ]