hola

“Un panda, dues persones, separades per pocs centímetres durant set dies desafiant la llei del sentit comú pels deserts del Marroc” Aquesta és la definició del ral·li Panda Raid, una aventura que va cridar l’atenció fa quatre anys del perpetuenc Javier Torres. Enguany ha convençut a la seva dona, Isabel Fernández, perquè l’acompanyi com a copilot. Del 2 al 10 de març han compartit aquest viatge “diferent” pujats a un Seat Marbella. Més de 3.000 quilòmetres des que van sortir de casa seva a Santa Perpètua. Ens ho expliquen en aquesta entrevista.

Un ral·li inusual, una aventura, un viatge incòmode... així defineixen el Panda Raid. Quina seria la vostra definició?
Isabel Fernández (I.F.): És un viatge dur, però jo vinc molt contenta. M’ha donat moltes experiències noves, molta pau...
Javier Torres (J.T.): Com una aventura, veure un altre món que no té res a veure amb el nostre. Fas una immersió de realitat en les dificultats d’una altra part del món que ho està passant realment malament...

Què us ha portat a participar-hi?
J.T.: En una trobada de companys de feina, fent una cervesa, una persona ens ho va explicar. Ens va començar a ensenyar vídeos i clar, tots treballem en una empresa de cotxes, tots som mecànics... i és un Panda, que és un cotxe molt senzill. Vam pensar: «Això és l’aventura perfecta! Amics, dificultat, un cotxe, mecànica, velocitat... Això ho hem de fer!» I allà mateix vam decidir organitzar-nos per participar-hi. I ja anem per la quarta...
I.F.: El que més m’ha convençut ha estat veure’l a ell. Quan arriba amb aquest canvi de mentalitat, amb més pau, més relaxat... ell sempre m’insistia en que hi anés, jo sempre era molt poruga. Al final aquest any em va apuntar sense el meu consentiment...
J.T.: També va ser perquè no em va donar un no rotund com altres vegades.

Per què volies compartir aquesta experiència amb ell?
J.T.: A nosaltres ens agrada molt viatjar. No fem grans viatges, però sí que ens agrada molt conèixer coses, fem sempre, com jo dic, “cultura de pedres”, visitem molts monuments... Això és una altra cosa: coneixes un altre món i a més, vius una aventura de veritat. Pel matí et despertes, puges al Panda i no saps què passarà. Et quedaràs enganxat a la sorra, tindràs un munt de dificultats, les poden tenir els teus companys i tu no tires... no està tot programat.

Tot i que arribar el primer no sigui un dels principals objectius de la Panda Raid, quina ha estat la vostra classificació?
J.T.: La classificació la divideixen en dos: els 4x2, com és el cas del nostre, i els 4x4, que té moltes més avantatges i es desenvolupa millor a la sorra i a tot tipus de terrenys. Nosaltres a la general hem quedat el 109 i el 70 dels 4x2. Entre 180 cotxes amb un copilot que feia el ral·li per primer cop, ho considero més que digne.

Com és el ral·li?
J.T.: Està perfectament organitzat. És professional però a una escala molt menor. Tenim un roadbook que el copilot ha d’interpretar, totes les etapes perfectament delimitades, amb un punt de sortida i un d’arribada, uns punts que hem de conservar, contrarrellotge, proves cronometrades, i un temps per fer l’etapa... Allà no hi ha senyals de res. És desert. Tu has d’anar interpretant el roadbook
I.F.: Veus la pols i dius... per allà! (riures)

Digueu-me el més difícil i el millor.
J.T.: El més difícil per mi ha estat la preparació. Aquest any tenia una por addicional prèvia perquè venia amb ella. La resta d’anys ho havia fet amb un company de feina i els dos som mecànics, els dos coneixem perfectament la màquina. I el que més m’ha agradat ha estat viure-ho amb ella. Ha estat una experiència molt bonica, jo ho desitjava molt.
I.F.: Jo sóc diabètica i porto bomba d’insulina i això em feia muntar-me una pel·lícula de què podia passar en un país d’aquestes característiques, on la medicina ja sabem com està, en un desert... i això em feia molta por. El que més m’ha agradat ha estat compartir l’experiència amb ell. Li estic molt agraïda de que m’hagi convençut per fer-ho.

Com es prepara un viatge així?
J.T.: Jo he estat treballant molt de temps en el cotxe. Tot ha d’anar super ben ordenat perquè no pares de fer salts i trobar-te clots. És com un tetris! Uns mínims has de fer: cobrir els baixos, reforçar la part del dipòsit per si les pedres el reventen, has de portar extintor, ganxos perquè et remolquin si et quedes enganxat,... totes aquestes coses les exigeix l’organització i les verifica abans de que comencin les proves. No pots quedar-te enganxat i no tenir manera de sortir! La veritat és que un panda, empès per 10 persones, és capaç de sortir de qualsevol lloc (riures).

Quina és la història del vehicle que porteu?
J.T.: Tenim un Marbella, que és l’evolució del Panda. Només pots participar amb Panda o Marbella d’aquesta generació, no amb els actuals. I quan ens vam apuntar, doncs el primer pas va ser comprar el cotxe.
I.F.: S’ha portat molt bé no ens ha donat cap problema... El que arriba a aguantar...

Entre etapa i etapa tens temps de fer turisme?
J.T.: No... repasses el cotxe, arribes al campament, muntes tenda de campanya...Pots sopar i compartir amb els companys les anècdotes de l’etapa i després te’n vas a dormir perquè estàs cansadíssim.

Una parella, en un cotxe, 24 hores... prova de foc per la relació?
I.F.: (riures) Sí, sí! Això ens deien els amics. O sortiu més units o separats.
J.T.: És que 24 hores donen per a tot! Aquest any hem tingut un problema addicional. Allà mai plou i aquest any, el primer dia vam arribar al campament i el fang ens arribava als genolls. No vam poder muntar la tenda de campanya, vam haver de dormir dins del cotxe.
I.F.: Imagina’t un cotxe en el que no pots tirar el raspatller enrere. Completament rectes. Va ser en aquell moment quan li vaig dir: «Jo ja no vinc més, que sàpigues que m’has enganyat però jo ja no vinc més». Però al dia següent se’m va passar!

Què heu après d’aquesta aventura?
I.F.: Quan estàs allà no penses en una altra cosa. Ell m’ho deia i jo pensava: «Però com no pensaré en casa, en els nostres fills...» Et fiques tant en la cursa, en la gent que coneixes... Al principi vaig plorar molt... sobretot quan veia els nens descalços, en aquestes condicions, trepitjant pedres, que venien a demanar-te coses... Això ha estat molt dur.
J.T.: Realment és com una bomba. Tu arribes del teu món i saltes a la part del Marroc que toca amb Argèlia que és la zona més pobre, on la gent hi viu en poblats, en unes condicions realment difícils. I.F.: Recordo una nena que portava cinc caramels en una cistelleta i li anava ensenyant a tothom super orgullosa del que havia aconseguit. Sempre estan contents. Els veus descalços, bruts, cremats del sol, amb el cabell embullat de tanta sorra... i estan corrent, feliços... no tenen res... El cap et fa tantes voltes que et planteges que tot és molt injust. Què fem aquí malament? Vens intentant canviar les coses...

Es poden canviar les coses amb aquest ral·li?
J.T.: Fa poc vaig llegir un article que criticava que la gent que anava com hem anat nosaltres, donessin coses usades i ho tractava amb menyspreu. Mai he pensat això. Aquest any és l’any que més carregats hem anat. Jo portava més coses al Panda per donar que coses necessàries per a nosaltres!
I.F.: Al final ja no teníem res per donar... ens hem quedat curts! He tornat amb la sensació de que falta més... de que sempre pots fer més.

Perfil

Nom i cognom: Javier Torres i Isabel Fernández
Any i lloc de naixement: 1967, Badalona /
1967, Barcelona
Professió: Encarregat d’un taller de cotxes / Auxiliar d’infermeria especialitzada en geriatria

El Javier va assabentar-se del ral·li Panda Raid ara fa quatre anys. Ell és mecànic i de seguida es va sentir atret per aquesta aventura sobre rodes. Portava tres anys fent el ral·li amb un amic i intentant convèncer la Isabel, la seva dona, de que l’acompanyés. Aquest any, la Isabel s’ha decidit a fer el pas. Junts han compartit més de 3.000 quilòmetres sobre un Seat Marbella que els ha portat per les carreteres espanyoles, a sobre d’un ferri per creuar el Mar d’Alboran i pels deserts del Marroc. El Panda Raid són set etapes, però ells han estat deu dies i han aprofitat per fer una mica de turisme. Aquesta ha estat la desena edició d’aquesta competició que s’ha desenvolupat del 2 al 10 de març amb la participació de 350 equips. Tot i que “l’important és participar” han finalitzat el ral·li en la posició 70 dels vehicles 4x2. Una classificació “més que digne”, expliquen.


Foto: El Javier i la Isabel amb el Marbella amb el qual han participat a la Panda Raid / Txema Gerardo

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Aquesta generació ha de continuar amb les lluites d’ara, tenim ganes de canviar les coses”
“Aquesta generació ha de continuar amb les lluites d’ara, tenim ganes de canviar les coses”

El Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) ha celebrat un cicle de xerrades titulat [ ... ]

“La lactància materna és un intercanvi en el qual és difícil saber qui dóna i qui rep”
“La lactància materna és un intercanvi en el qual és difícil saber qui dóna i qui rep”

Al mes de març, farà vuit anys que el grup de suport a l'alletament matern de l'associació MAMAS [ ... ]

Perigallo Teatro: “El fracàs de la nostra primera obra ens va permetre saber que això no et mata”
Perigallo Teatro: “El fracàs de la nostra primera obra ens va permetre saber que això no et mata”

Cabezas de cartel és l’obra de teatre professional que el Grup de Teatre Tàndem i l’Ajuntament [ ... ]