El Casal Popular bé podria ser un exemple de perseverança i de persecució d’una idea. Al maig de 2014 un col·lectiu de ciutadans presentaven la seva proposta de construcció d’un Casal Popular al voltant de la lluita social, local i la defensa del patrimoni en un acte al parc Municipal. Poc a poc i guanyant-se simpaties especialment amb la recuperació de festes tradicionals com la Castanyada, el Quinto o la Revetlla de Sant Joan, els membres impulsors del Casal van trobar en una part important de la ciutadania l’acceptació que volien. Això, reconeixen, els va donar forces per continuar amb la seva idea fins que, dos anys després, presenten una programació mensual d’activitats i xerrades al voltant de temes socials i a la seu d’un local al carrer d’Enric Granados.
El Casal Popular va néixer al 2014 però només era una idea, un projecte d’un col·lectiu de perpetuencs. Ara, estem a la seva seu. Com ha estat aquest camí?
Marta Pagès (M.P.): Es va anar construint poc a poc a base de reunions, de moltes idees i il·lusions i amb moltes inquietuds comuns de persones que volíem crear un espai a Santa Perpètua autogestionat per entitats i col·lectius. Les trobades anaven al voltant d’aquesta idea i amb la de la necessitat de comptar amb un espai on poder fer activitats culturals, formatives, d’oci... un espai de transformació social.
I van començar les activitats populars per donar-vos a conèixer.
M.P.: Vam pensar a recuperar activitats populars com la Revetlla de Sant Joan, la Castanyada, el Quinto i la Calçotada, per exemple i aquestes van tenir des del seu inici molt bona acceptació. Vam sentir que teníem bona rebuda ciutadana i això ens va anar animant a seguir cercant l’espai. Es va anar creant una comunitat i tot això ens va anar fent créixer.
Quines van ser les vostres motivacions per iniciar aquest projecte?
Toni Serrano (T.S.): Aportar alguna cosa al municipi; més activitats, més festes populars, oci alternatiu... Poc a poc vam veure que les nostres propostes tenien bona acollida i que funcionaven, que a la gent li agradava i ens va motivar a la cerca d’un local.
Ara que és una realitat, esteu satisfets?
M.P.: Si, de moment està funcionant bé, són uns bons inicis que ens permet continuar amb el projecte. No volíem ser un Casal Popular només de consum d’activitats sinó també un espai per debatre, compartir idees i difondre problemàtiques; de formació i de tallers compartits. Tot això ha evolucionat a una programació mensual temàtica que va sumant a gent.
Ara que teniu local penseu que a la gent, molt acostumada a relacionar al Casal Popular amb el carrer, li costarà adreçar-se a la vostra seu?
T.S.: No, perquè la idea és continuar al carrer i fer coses allà. El local ens permet organitzar activitats de petits formats i que les entitats puguin participar del projecte però volem sortir al carrer i estar amb la gent. El local no ha de frenar-nos, al contrari, ha de sumar.
En quins àmbits de treball penseu orientar el Casal?
M.P.: Hem començat al gener amb la temàtica dels refugiats, fent xerrades i tallers orientats en aquests temes. Ara dediquem les nostres forces a l’habitatge però en general ho orientarem a problemàtiques socials. Més endavant també volem tocar tema de gènere, oci alternatiu, ensenyament... En definitiva, temes que ens inquieten i ens preocupen. En aquests moments sóm nosaltres els que els proposem però volem que més gent es sumi al projecte i faci les aportacions que cregui.
De quina manera podeu traslladar el debat que es genera del casal al carrer?
M.P.: en el cas de l’oci alternatiu si que s’ha creat un grup de treball què és la Santa Moguda i ells han traslladat el debat més enllà, creant les seves pròpies activitats i programacions. En altres temes el debat, de moment, es queda a la sala, però amb la voluntat que s’escampi per les nostres pròpies inquietuds. Potser haurem de plantejar anar més enllà amb la creació d’un blog, potenciar el debat a les xarxes socials...
T.S.: Ara és el moment que surtin idees, que la gent faci aportacions...
Què diferencia el Casal Popular d’un centre cívic, per exemple?
M.P.: El centre cívic té uns horaris, has de fer peticions i sol·licituds en el marc d’uns terminis i està administrat per l’Ajuntament. Nosaltres entenem el casal com un espai autogestionat i sentíem la necessitat de fer-lo nostre i adaptat a les necessitats de les entitats i sostingut per la gent implicada.
Parlant d’entitats, quina relació teniu amb les associacions de Santa Perpètua?
T.S.: Hi ha algunes que ja formen part del projecte del Casal Popular i d’altres que s’han interessat per com funcionem. El que trobem és que a les entitats els hi costa sortir dels centres cívics o enganxar-se a una nova aventura com la que proposem, autogestionada. No estem en contra dels centres cívics, nosaltres també els fem servir i tenim la sort que a Santa Perpètua hi ha una xarxa molt àmplia però pensem en altres maneres de gestió.
M.P.: Creiem també que el Casal aporta un caliu més proper, que fomenta més la relació entre entitats i això ho valorem molt positivament. Volem enfortir la relació entre les persones d’una mateixa comunitat.
A altres municipis projectes similars al Casal Popular van optar per la ocupació, vosaltres no vau triar aquesta via, per què?
T.S.: Va ser un debat que va sorgir en les assemblees del Casal però quan vam començar a fer activitats al carrer i vèiem que podríem ser capaços d’autogestionar-nos van triar aquesta via, la de buscar un local i assumir les despeses que comportava. Valorem positivament que altres casals hagin triat la via de l’ocupació d’espais, nosaltres però, vam triar una altra via i pensem que hem tingut sort amb aquest local i desitgem poder créixer amb el temps.
M.P.: L’opció d’ocupar ens creava també la incertesa de l’estabilitat del projecte. Volíem construir una bona base i poder treballar al voltant d’aquesta i per això la millor via va ser la de l’autogestió. Sabíem d’experiències d’ocupació que havien trencat molts projectes i això ens preocupava.
Si el Casal Popular hagués de tenir un lema, quin seria?
T.S.: No se si és un lema però el que hem tingut ha estat un somni, un somni que hem anant treballant i donant-li forma i ara és una realitat. Somiem un Casal Popular compartit, un espai per a tots, fet entre tots, un lloc on aprendre entre tots.
de perfil
Nom: Marta Pagès / Toni Serrano
Any i lloc de naixement: 1991, Santa Perpètua / 1962, Santa Perpètua
Professió: Mestra / Cap de producció en indústria química
La Marta Pagès i el Toni Serrano són membres del Casal Popular i des dels seus inicis, quan tans sols era una idea plantejada entre amics, formen part d’aquest projecte. La Marta és mestra i exerceix actualment la seva professió a una escola de Santa Perpètua. Vinculada també amb el món de les arts escèniques va començar a aportar el seu granet de sorra al Casal Popular perquè hi creia en el projecte i en tot el que significava poder comptar amb un espai autogestionat i de debat social. El Toni Serrano també és membre del Casal Popular des dels seus inicis i reconeix que el camí ha estat ple de bons moments i d’altres no tant bons però que ha pagat la pena l’esforç. Aficionat al BTT i al treking, soci del Centre Excursionista de Santa Perpètua i membre de la AL de la CUP. El Toni Serrano manifesta que el Casal ha estat com un somni que ha anat creixent i materialitzant-se i la demostració que la insistència i perseverança dóna els seus fruits.
Foto: Dos dels membres del Casal Popular al recentment inaugurat local, al carrer d’Enric Granados / Josep Cano