Ens trobem amb la Salut Artés un dia després del seu aniversari. Ha fet 83 anys i reconeix que ho ha celebrat ja unes poques vegades. “Amb les amigues a un restaurant del poble, amb el meu fill que ha vingut de Berlín, al Casal d’Avis...” i és que la perpetuenca Salut Artés és una persona molt activa i coneguda al nostre municipi pel seu caràcter obert i alegre. Des de fa uns mesos és la presidenta de l’Associació de Gent Gran i Pensionistes del Casal d’Avis de la Rambla en substitució de Fernando Jordán. La Salut és la primera dona a presidir a Santa Perpètua una entitat de gent gran i, per això, parlem amb ella de l’entitat, de la gent gran i d’ella mateixa. Quan s’ha celebrat el Dia Internacional de la Gent Gran, la Salut ens fa una aproximació a aquest col·lectiu i les seves demandes, entre d’altres.
És la primera dona que presideix una associació de gent gran? Quin honor, no?
Això sembla! Estic a la junta de l’associació des de fa gairebé nou anys i es veu que he pujat de categoria, de vocal a presidenta, de pobre a ric, però sense calers, eh?
De vocal a presidenta, s’haurà de notar, no?
Sí, ara vaig amunt i avall, però la veritat és que el Fernando [Fernando Jordán, anterior president de l’entitat] encara fa molta tasca de despatx, que a mi no m’agrada gens això i ho agraeixo. Ens fem costat. Ara farà gairebé vint-i-dos anys que estic a l’entitat, ja que hi vaig entrar per fer la gimnàstica i és com una segona casa. Poc a poc m’han anat enredant fins a ser presidenta. Ara es veu que sóc important perquè em criden per parlar i tot damunt dels escenaris.
L’hem vista ja a l’Homenatge de la Gent Gran de Festa Major fent el seu primer discurs com a presidenta i, el proper?
Ja m’han avisat i m’han dit que m’esperen a la Fira Gran [al tancament d’aquesta edició estava previst que es realitzés la Fira Gran el dijous 1 d’octubre a la plaça Miquel Martí i Pol]. Així que allà hi serem, amb la banda posada.
Creu que és important que les dones també representin la vida quotidiana de la gent gran, en el seu cas, com a presidenta d’una entitat?
Sí, és molt important que hi hagi dones a les juntes de les entitats, no només de la gent gran, sinó arreu. Estem molt cuidades i se’ns respecta molt. Personalment em sento molt escoltada pel meu entorn, tant pels homes com per les dones i, tampoc vull ser presidenta dels Estats Units així que ja estem bé com estem!
Ara han tingut molta activitat amb la Setmana de la Gent Gran, com ha anat?
Bé, hi ha molta activitat per al col·lectiu de la gent gran, però la nostra associació no té grans aspiracions i estem contents amb les activitats que tenim. Amb la pintura i la gimnàstica entre setmana i el ball dels diumenges ja estem contents. El nostre Casal no compta amb tanta gent gran com el de Can Folguera i som més petits, i ens agrada. Som com una família.
I ja en teniu prou.
Ja ens agrada. Som com una família. Fa anys síque hi va haver una demanda d’instaurar el ball els diumenges al Centre Cívic El Vapor i vam estar al darrere per muntar-ho perquè també la gent ho demanava. El problema és que després aquells que més ho demanaven i ho volien no vénen al ball i això ens emprenya una mica perquè s’organitza amb molt bona fe i després ens donen plantón.
Sovint passa això.
Sí, però igualment estem molt contents. Jo i el Fernando ens encarreguem de preparar-ho tot i hi ve molta gent. Fins i tot de Rubí vénen i no fallen.
I què té d’especial el ball dels diumenges que vénen fins i tot d’altres municipis?
Que es balla en parella i és molt maco. Al Casal d’Avis-Centre de Dia de Can Folguera també hi ha ball i hi va molta gent, especialment dones sense parella que poden ballar soles, però aquí no ho fem així. Normalment tot és ball en parella. Fins i tot jo en tinc la meva, tot i que ara no pot venir perquè es va fer mal a la cama!
Però podrà anar, mirar i escoltar.
Impossible! Amb el que m’agrada a mi ballar no m’hi puc estar només asseguda. Munto les cadires, preparo els llums, em fico a la taquilla i després marxo a casa. Ho prefereixo a mirar com ballen i jo sense poder fer-ho!
Hem parlat dels tallers de pintura, de la gimnàstica, però ens hem deixat les excursions. També n’organitzen moltes, vostès.
Ens agrada molt anar amunt i avall, ja ho veus! Les excursions són una de les altres activitats que organitzem des de la nostra associació de gent gran i en fem tantes com podem i tantes com autocars podem omplir, que no passa sempre. Ara, ens hem estat d’anar a Andorra perquè no hi havia gent gran suficient.
M’han dit que vostè és la monitora del taller de gimnàstica.
Oi tant! Ho sóc des de fa 22 anys i encara no m’han fet fora! Ens va molt bé, especialment per a les que com jo no ens agrada caminar, així ens mantenim en forma.
En què treballeu ara a l’associació? Quines son les properes activitats?
Tenim ja a tocar la Castanyada, una de les festes del calendari que sempre celebrem, igual que Sant Joan.
L’any passat, la gent gran va ser la protagonista del pregó de la Festa Major d’Estiu i vostè va ser una de les què hi va aparèixer. Com va ser l’experiència?
Molt bona, va ser un pregó molt bonic i en tindrem un record per sempre. Vam quedar encantats de participar-hi i poder dir la nostra.
És que 75 anys d’Homenatge a la Gent Gran bé es mereixen un pregó.
Oi tant! Però això de l’homenatge a la gent gran de la Festa Major, aprofito per dir que hauria de revisar-se! Si és per a la gent gran no poden venir jovenets a partir de 65 anys. Som molts i estem que no podem ni moure’ns. És veritat que aquest any la pluja va fer que tots ens ajuntéssim però haurien de mirar-s’ho bé això i també controlar més l’entrada per assegurar que qui rep la invitació és aquell que ve al berenar.
Ja té reivindicació per a la presidència.
Apunta-ho!
I ara, la presidència fins quan?
Fins que em facin fora o hi hagi eleccions.
Foto: La perpetuenca Salut Artés ens rep a casa seva, al barri de la Creueta, i parlem de l’Associació de la Gent Gran del Casal d’Avis / Josep Cano