hola

Alkaria va néixer l’any 2005 iniciant un procés de localització de projectes de cooperació. Des d’aquell moment, l’entitat ha anat creixent, també en grups de treball. Els membres d’aquesta ONGD manifesten treballar amb l’esperit de les ONGD dels anys 80, professionals però no professionalitzats i amb un esperit de voluntariat. A Santa Perpètua han presentat un grup de treball que coordina la local Mariona Selga i se senten orgullosos del projecte endegat en benefici de dones d’Afanour, finançant per l’Ajuntament de Santa Perpètua. En aquesta entrevista Mariona Selga i Xavier Barreda ens expliquen l’esperit d’aquesta jove ONGD i els projectes que duen a terme. Alkaria va néixer l’any 2005 iniciant un procés de localització de projectes de cooperació. Des d’aquell moment, l’entitat ha anat creixent, també en grups de treball. Els membres d’aquesta ONGD manifesten treballar amb l’esperit de les ONGD dels anys 80, professionals però no professionalitzats i amb un esperit de voluntariat. A Santa Perpètua han presentat un grup de treball que coordina la local Mariona Selga i se senten orgullosos del projecte endegat en benefici de dones d’Afanour, finançant per l’Ajuntament de Santa Perpètua. En aquesta entrevista Mariona Selga i Xavier Barreda ens expliquen l’esperit d’aquesta jove ONGD i els projectes que duen a terme.

On centra el seu interès Alkaria?
Xavier Barreda (X.B.): Inicialment ens vam centrar en el Marroc per proximitat i coneixença del territori i després ens vam introduir al Senegal, per tenir presència a l’Àfrica subsahariana. Al Perú hem hagut de parar els projectes fins que la situació econòmica millori.

Quin és el funcionament d’Alkaria?
X.B.: Als països que estem comptem amb un equip tècnic, fem visites i coneixem el terreny per identificar les necessitats treballant en zones molt concretes. Un cop allà, contactem amb contraparts locals i identifiquem necessitats, a la qual cosa hi dediquem molt de temps. Pensem que les coses s’han de fer bé i, per això, hem de conèixer allò en què volem participar. És per això que els processos d’identificació acostumen a durar un any. Una vegada superada aquesta identificació i tenint un domini del territori, iniciem el procés d’execució de projectes i comencem la cerca de finançament i lideratge del projecte amb la contrapart local.

I una de les vostres apostes són els projectes productius. Què vol dir això i per què?
X.B.: Els projectes productius són aquells que generen economia. Això és molt important en cooperació perquè són fàcils d’assimilar, permeten implicar la contrapart i a la població beneficiaria. Els projectes productius generen economia i, a través de la cooperació, es fan mitjançant cooperatives, amb criteris de sostenibilitat i perdurables en el temps.

A Santa Perpètua, quina trajectòria porteu?
Mariona Selga (M.S.): A Santa Perpètua hi som amb un grup de treball des de fa gairebé un any i la idea és poder ampliar el grup amb la localitat de Mollet i altres municipis més per formar un grup Vallès. Des de Santa Perpètua, vam presentar un projecte de cooperació obtenint una subvenció que ens ha permès iniciar un projecte al Marroc.

L’Ajuntament de Santa Perpètua ha finançat el projecte d’apoderamet de dones a Afanour. En què consisteix aquesta iniciativa?
M.S.: Aquest projecte s’emmarca en un altre major, d’un palmerar d’Afanour, al Marroc. El nostre és un projecte per estimular el paper de la dona dins de la cooperativa agrícola del palmerar d’Afanour. La idea és destinar diferents parcel·les a dones d’Afanour en una situació de risc social; sobretot dones divorciades, amb el marit desaparegut o separades. La intenció és que elles mateixes siguin les que, a partir d’ara, puguin gestionar aquestes palmeres i obtenir-ne els fruits que arribin en un futur.

Com us va rebre la comunitat d’Afanour i especialment aquestes dones a les quals s’adreça el projecte?
M.S.: En un inici, molt bé. Aquest és un projecte una mica trencador perquè això d’apoderar les dones és difícil per a la societat d’Afanour, però, de mica en mica, ho han acabat d’entendre. Veuen que és un projecte amb una base sòlida i que tindrà els seus fruits d’aquí un temps i, tot això al final, ha estat molt ben acceptat. Hem tingut també molta sort amb la contrapart amb la qual treballem. Es tracta d’una noia jove que ha estat la que ha posat en contacte a les beneficiàries oferint-les aquesta possibilitat. Ella ha fet possible que el projecte hagi estat tan ben acceptat per la comunitat.

Què ha suposat per a aquestes dones poder participar en aquest projecte?
M.S.: Primer de tot, tenir una mica de veu dins de la comunitat i la possibilitat de donar-les l’opció de gestionar els seus propis beneficis sense que hagin de dependre ni d’un fill ni d’un germà o marit.

En què les beneficia aquest projecte?
X.R.: El projecte marc és un projecte de la comunitat d’Afanour que contempla 80 hectàrees de terreny subdividit en 1.900 parcel·les. Cada família disposa d’una o dues parcel·les i llavors s’ha de fer una petita inversió de palmeres per poder ser receptora d’aquesta parcel·la, de la xarxa de rec i de tota la infraestructura de la cooperativa. Les beneficiàries del projecte són dones que potencialment no podien accedir a aquesta parcel·la perquè els faltaven els recursos per comprar les palmeres i el projecte, finançat amb fons local, els hi ha ajudat comprant-lis les palmeres i acompanyant-les en la seva participació. Han rebut formació en plantació i cura i ara obtindran el benefici amb la venda dels dàtils que donin. En dos anys els primers fruits de les palmeres es podran vendre fàcilment i els ingressos per parcel·la estan estipulats entre els 1.000 i els 2.000 euros.

Tindrà continuïtat?
X.R.: La idea és donar-li continuïtat a aquest projecte des de Santa Perpètua. Inicialment ha estat una prova, volíem veure com responia la comunitat d’homes, les autoritats locals, la contrapart, si hi havien dones interessades... i, com que tot això ha anat molt bé, volem continuar ampliant el nombre de dones que es beneficiïn, acompanyant-les i assessorant-les sobre què fer amb el producte i intentar optimitzar al màxim el benefici que puguin treure. La intenció és potenciar una venda directa a botigues especialitzades per tal que la gestió de la seva parcel·la sigui el més beneficiosa possible per a elles.

En aquests 10 anys de vida que teniu a Alkaria, de quin projecte us en sentiu més orgullosos?
X.R.: Aquest a Afanour ha estat molt especial i forma part de tot un procés a Afanour, on portem sis anys. Els inicis amb aquesta comunitat van ser a través de l’organització de casals d’estiu i de formació de monitors. Ara se’ns coneix allà, saben qui som Alkaria i quines són les nostres intencions. Poc a poc, anem plantant llavors i ens sentim orgullosos.

La cooperació també s’ha vist afectada per la crisi, com us ha afectat a vosaltres?
X.R.: El naixement d’Alkaria va coincidir amb l’etapa del segon govern de Zapatero, en el qual hi havia recursos, però el tercer any de l’organització va ser quan es va tancar l’aixeta de les polítiques socials i de la cooperació. Malgrat això hem sabut adaptar-nos i endegar projectes productius que ajuden a moltes famílies. És veritat que això ens ha obligat a nosaltres a redoblar esforços, a creure molt en la nostra organització, a trencar-nos el cap, a motivar-nos molt, a pensar les maneres de créixer i, hem estat capaços de fer-ho fent que ara siguem una organització molt sòlida i molt militant de la nostra filosofia, en definitiva, ens ha enfortit. Hem superat la travessa del desert i no podem anar a pitjor.

Heu crescut molt en activitat però encara us falta créixer més en implicació, en gent. Ara és un bon moment per aprofitar i fer aquesta crida.
M.S.: Som una organització repartida pel territori, però al grup del Vallès volem aplegar més persones i ens està costant. Ens agradaria sumar esforços i aprofitem per fer una crida a la col·laboració i implicació. Ens podeu trobar a través de la nostra pàgina web i a través de les xarxes socials.


Foto: La perpetuenca Mariona Selga, membre d’Alkaria, acompanyada dels seus companys d’ONGD, Xavier Barreda, Mariona Rabasa i Mireia Oliver / Josep Cano

 

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Santiga és un model paradigmàtic d'identitat que es manté al segle XXI"

Diego Sola és professor i investigador a l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona [ ... ]

"El reconeixement de l'ONU significa un motiu més per continuar treballant en la línia de codesenvolupament"

La celebració dels 20 anys de SPSolidària va tenir un moment especial, quan la presidenta de l’ONGD, [ ... ]

"Tornar-se vegetal és tornar al lloc vegetal i veure les potencialitats que tenen les plantes"

Ser planta és una forma de vida de la qual l’ésser humà té molt a aprendre. Aquest és el punt [ ... ]