Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas és el títol de l’exposició que actualment es pot gaudir a Santa Perpètua, a La Granja, espai cultural. Tom Carr i el TC Teamwork han comptat en aquesta ocasió amb l’artista local Robert Clement per adaptar la mostra a l’Espai 1 i a l’exterior de la Biblioteca amb unes composicions lumíniques que intenten explicar els conceptes que d’aquest element tant important per a la vida tenia l’enginyer Carles Buïgas. Aquesta exposició ha estat seleccionada com a projecte artístic relacionat amb l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la llum i forma part del Programa d’exposicions itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat.
Què ha volgut transmetre Tom Carr en aquesta exposició?
La meva expressió i un tast accentuat d’uns conceptes d’un enginyer poc conegut de la primera meitat del segle XX, Carles Buïgas, creador de la Font màgica de Montjuïc. Hi ha tres conceptes constants en l’obra de Buïgas. El concepte d’espai-temps. Una fotografia és un recordatori però una seqüència de les aigües i el seu moviment o si es fa un recorregut per les seves creacions es veu aquest concepte. Una altra és l’escala micro-macro. I la tercera seria la participació. Ell jugava amb l’element sorpresa i esperem que el públic aquí ho trobi interessant.
Com podrà participar el públic?
En la part interior de l’exposició hi ha un projector al terra que convida al visitant a posar-se davant més lluny o més a prop i comprovar com l’ombra s’empetiteix o es fa gegant. Esperem que es facin fotografies. La mostra en la part exterior és menys participativa, però implica també que el visitant es mogui per trobar aquells elements de l’exposició en el camí de vianants cap a la Biblioteca Municipal.
Tant a la mostra a l’Espai 1 com a l’exterior es juga amb les llums?
La part interior són obres meves basades en aquests conceptes de Carles Buïgas. La part exterior és extremadament complexa. És molt i molt difícil que funcioni perquè hi ha llum urbana, hi ha moltes distraccions, un far de cotxe et pot desfer una configuració lumínica. Tenim una arquitectura idònia. El suport de l’Ajuntament i l’equip del TCTeamwork acompanyats de l’artista local Robert Clement, amb el qual estem encantats. Crec, poc modestament, que ha quedat magnífic. No és espectacular, de grans efectes, sinó que anirà entrant al llarg dels dies. Ha de ser fosc o al capvespre per veure-ho i convido a fer fotografies també.
Què és el TC Teamwork?
Consisteix en què TC sóc jo. Convido a artistes emergents a participar en un equip que crea alhora i fa tots els aspectes del procés en equip. Per a aquesta exposició, el TC Teamwork està format sempre per Massimiliano Moro i Lourdes Santandreu. Però crec que és oportú que hi hagi una rotació d’aquest equip i què millor que fer-ho amb la incorporació a cada localitat on s’instal·la la mostra d’un artista local. Demanem la col·laboració d’algun artista que li agradaria treballar en equip i que podria sintonitzar amb les nostres expressions i limitacions. En aquest cas, a Santa Perpètua és Robert Clement. Ens serveix perquè coneixen el lloc. És un pont entre nosaltres i algun autòcton. Ha donat uns quants resultats molt màgics i bonics que no s’haguessin donat sense aquestes incorporacions.
Quin ha estat el paper de Robert Clement?
Hi ha un esperit notable que no existiria sinó hi hagués participat el Robert. És difícil d’explicar i de veure. Estem encantats perquè s’ha implicat molt i ha estat molt fàcil treballar en equip amb ell.
L’exposició està relacionada amb Carles Buïgas, però la seva obra és coneguda?
És una llàstima però no gaire. A part de la Font màgica de Montjuïc, ha fet dotzenes de coses com la il·luminació de les muralles de Tarragona, a Dubai, a Sud-amèrica, teatres aquàtics amb llum i projectes com el Vaixell de la llum que havia de ser una ambaixada catalana flotant. Va morir arruïnat.
Aquest 2015 és l’Any Internacional de la Llum i les tecnologies basades en la llum. Som conscients de la importància de la llum a la vida?
Penso que no. Sens dubte la llum és importantíssima perquè veiem amb llum natural o artificial. Un dels propòsits d’aquest any de la llum és sensibilitzar-ne la societat i buscar maneres perquè sigui més sostenible i per millorar la salut. El color, la intensitat, el punt de focus influeix molt en la salut. Si afinem podríem millorar la nostra qualitat de vida.
Els artistes sí que en sou conscients de la importància de la llum?
A Altamira ja pensaven en la llum. Però crec que s’ha avançat ben poc, estem encara en bolquers i queda molt per aprendre, tot i que els artistes fem assignatures que es diuen llum i color.
Tom Carr oferirà una visita guiada el 7 de maig. Què explicaràs als assistents?
En aquesta entrevista estem fent un tastet. Explicarem aquests conceptes del Buïgas i on apareix dins de l’obra. El tema escales en unes figures que hi ha de color que podrien recordar una galàxia però a la vegada podria recordar una imatge a través del microscopi. Amb el projector també farem un experiment per animar els visitants a jugar-hi i que es facin seva l’exposició.
A Santa Perpètua comptem amb l’Espai de les Arts, tallers de pintura als centres cívics i l’Escola de Música i Dansa com a oferta municipal vinculada a les arts plàstiques i escèniques. Es cultiva prou l’art?
Pel poc que he vist a La Granja és una oferta cultural fantàstica. A nivell familiar aquí es cuida molt i es poden fer diverses disciplines en aquest entorn. Us felicito. Però a nivell general, a l’art se li ha de donar una importància. És una sensibilitat, són les humanitats. No tot és tecnològic, econòmic o polític. En els programes d’educació a vegades l’art sobre i es treu. Crec que se li ha de donar molta importància perquè la riquesa de l’ésser humà i de la cultura ve arran dels seus coneixements amplis artístics.
Quan pensem en estudis d’art a les escoles de Primària i Secundària es treballa sobretot l’art clàssic. L’art contemporani és menys comprès?
Penso que l’art contemporani és important. Però avui en dia hi ha una moda a nivell mundial de fins i tot negar que existeix un passat i en molts llocs no s’ensenya l’art clàssic. És un greu error perquè costa molt entendre l’art contemporani sinó coneixem els clàssics. Amb què hem de trencar sinó coneixem amb què hem de trencar o renovar. Unes coses afortunades dels clàssics és que han passat un filtre del temps, menys o més afortunat, però l’art contemporani no. Un dels gran perills de donar molta insistència a l’art contemporani és que hi ha coses hermètiques, difícils d’entendre, que d’aquí uns anys potser s’han oblidat i si s’insisteix molt en aquesta direcció potser s’acaba desanimant els alumnes d’art i aquests prenen altres camins.
Tom Carr anima els artistes emergents, com el perpetuenc Robert Clement, a continuar insistint a convertir-se en creadors?
I tant, sí, sí, crec molt en l’art contemporani. Jo em considero un artista contemporani. Però a nivell d’observació, lectura i reflexió no eliminaria la resta. Inclouria el més ampli millor. Els clàssics són necessaris per entendre l’art contemporani.
Foto: L’artista Tom Carr, davant d’una de les projeccions de l’exposició seva que es trobava a l’Espai 1 de La Granja fins al 14 de juny / Josep Cano