hola

Hugo Arán

Hem vist créixer l'Hugo Arán pels carrers de Santa Perpètua, l'hem vist agafar una guitarra i provar i, practicant molt i molt, ha acabat demostrant un talent innat per la música. Els ritmes bosanova i la música brasilenya el van seduir i és aquí on s'arrela per créixer com a músic. Porta molts anys voltant pel món, sentint i demostrant que té tots els requisits indispensables per convertir-se en un gran cantautor. El divendres 7 de novembre, torna a casa, a Santa Perpètua, convertit en tot un artista. És el proper dels músics locals protagonistes de les Ràdio Músics Sesions del vint-i-cinquè aniversari de Ràdio Santa Perpètua.

Després de vuit anys vivint a Granada, tornes a Barcelona. Com t'ha rebut la ciutat?

Barcelona és una ciutat una mica més hostil que Granada i les ciutats grans no acostumen a acompanyar-te tant com les petites però hi estic molt a gust.

Tornes per quedar-t'hi?

Aquesta és la meva idea però vull continuar viatjant especialment per França, Alemania i Itàlia, a part d'Espanya, on sempre m'han tractat molt bé.

Per als músics, Barcelona és millor ciutat?

En té més de músics i hi ha més oferta de locals on poder tocar i expressar-se, però és més dura en ser més gran i cara. Ara bé, hi ha moltes possibilitats a Barcelona i és on es concentra tota la indústria. És aquí on he volgut presentar el meu disc.

Barcelona, Madrid, Granada, Brasil... has donat moltes voltes per trobar la teva identitat. Ho has aconseguit?

Allà on he viscut i allà on he viatjat m'ha servit per acumular vivències. Tant a Brasil com a Granada, on he passat molts anys, he après molt com a músic i he estat en contacte amb molta gent fent coses diferents i tot això es veu reflectit en el meu treball. I realment no se perquè em va captivar tant la música brasilera, sempre he pensat que això no s'escull, a cadascú li toca l'estil de música amb el qual se sent particularment identificat.

Quan et vas adonar que la música brasilera et posava la pell de gallina?

M'enrecordo perfectament del moment. Treballava a Parets, de repartidor a un magatzem i allà vaig escoltar una cançó per la ràdio, Ciranda de Márcio Faraco, i vaig haver de parar de fer el que feia per escoltar-la. A partir d'aquí, vaig començar a interessar-me per aquesta música i se'm va posar per davant tot un univers de sonoritats noves per a mi. Va ser una cerca al passat i als inicis de la música brasilenya que encara dura.

Quines han estat les teves influències?

Sóc molt de Chico Boarque, escriptor i compositor brasileny, perquè m'agrada molt la seva manera d'escriure i de composar. També hi ha Antonio Carlos Jobim, un mestre de fer coses senzilles i boniques. En la meva llista d'influències també hi ha amics amb els quals he après molt.

Has anat acumulant vivències i influències però, bàsicament ets autodidacte.

Als 16 anys vaig formar part d'un grup i... a mi em va tocar la guitarra! Tothom pensava que no duraria gaire això de tocar però no va ser així, em vaig 'enganxar' amb facilitat. Tot el que he après ho he fet amb molt de treball, sol a casa i practicant molt. Avui els que comencen ho tenen molt més fàcil amb tants tutorials a youtube!

Que va ser primer, l'Hugo cantant o l'Hugo guitarrista?

Primer va ser la guitarra. Als meus inicis a formacions musicals cantava, però sempre de segona veu i cors. Després, vaig muntar un conjunt a Santa Perpètua, de música brasilenya, i vaig començar a cantar més seriosament.

La teva música transmet pau, suavitat... Ets així, tranquil i sentit com la teva música?

Suposo que sí. Si estigués fent heavy seria d'una altra manera. Una part de la meva personalitat està a la meva música. Sóc una persona tranquil·la, no m'esvero gaire.

I per fi, un disc en solitari.

Sí, un disc en solitari i cançons pròpies i amb un resultat que està molt a prop del que imaginava.

Per què Anuario?

Anuario és un recull de cançons que expliquen històries des que estava a Santa Perpètua fins a la meva etapa al Brasil i Granada. Per a mi, les cançons són dates, records i com que al disc hi ha dotze cançons, neix Anuario.

Escrius i composes les teves cançons, són també les històries de l'Hugo?

Sí. Penso que és molt divertit això d'escriure històries i començar a construir de zero alguna cosa. Un paper en blanc, una partitura i fer una cançó que tingui cara i ulls... és fantàstic!

Hi és Santa Perpètua en alguna de les teves cançons?

Santa Perpètua surt en una cançó. No explícitament, però m'ha servit d'inspiració per parlar de la tornada de Granada a Barcelona.

Et planteges cantar en català?

Sí i, fins i tot, m'ho demanen. El català és una llengua molt bonica per cantar i ja ho dic aquí, que ho faré.

Quan arrenca la promoció del teu primer disc, Anuario?

Presentem el disc a la sala Luz de Gas el 23 de gener i abans, el 15 de novembre, toco a Madrid.

A Barcelona t'esperen amb candeletes per presentar el teu nou disc però a Santa Perpètua tindrem la sort d'estar per davant de la gran ciutat i escoltar-te el 7 de novembre. Et fa il·lusió actuar a casa ara que t'has fet gran?

Tornar a casa fa una mica de respecte, és com una prova, però em fa molta il·lusió. A més, CAM Bernades té una sala espectacular per fer concerts i s'ha d'aprofitar això que tenim.

Gràcies al 25è aniversari de Ràdio Santa Perpètua ens hem tret de la màniga això de les Ràdio Music Sessions per portar gent de Santa Perpètua a actuar. Què et semla?

Estic a favor de la cultura, de la promoció de la cultura i de la música. Endavant amb les Ràdio Music Sessions, és igual el lloc i el públic, s'ha de fer el possible perquè és l'única manera que tenim de lluitar contra la mediocritat.

Foto: El perpetuenc Hugo Arán protagonitzarà amb La República del son la segona Ràdio Music Sessions / Josep Cano

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"No recordo quantes edicions porto del Concurs de Pintura de Santiga però unes 25 segur"

Narcís Sala Gascons és el guanyador del Premi d'Honor del XXIX Concurs de Pintura Ràpida d'Amics [ ... ]

“La creació pròpia implica processos d’autoestima, empoderament i de la confiança”
“La creació pròpia implica processos d’autoestima, empoderament i de la confiança”

Itinerart tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte 10 de juny a la plaça del 8 de març i al Vapor. [ ... ]

"Els nens el que necessiten és que hi siguem més i fem menys"

La informació, el suport de la parella i l’entorn, cuidar-se, prioritzar o entendre els fills i els [ ... ]