EFÍMER’ART vol donar suport a la creativitat i fomentar l’expressió artística en tota la seva amplitud. Els artistes són sis, tres dels quals són els perpetuencs Montserrat Bayés, Núria Fernández i Zaka i els altres artistes participants són Laia Borràs, David Ricart i Arnau Moreno. El productor cultural especialitzat en l’àmbit de les Arts Visuals, Quim Packard, i l’artista visual Eulàlia Rovira són les persones que els estan acompany­ant durant el procés creatiu col·laboratiu que és un dels gran atractius d’aquesta exposició. L’entorn natural de la Sala d’Exposicions de La Granja és un d’aquests nexes que incorpora la natura jugant entre la seva part més salvatge i la més artificial visualitzada a través d’un recorregut per la riera i pel parc Central. El resultat el podrem gaudir a partir del 29 d’agost a la Sala d’Exposicions de La Granja.

Aquest és el segon any que l’Ajuntament de Santa Perpètua opta per fer un treball amb artistes emergents per crear EFÍMER’ART, l’exposició de la Festa Major. Què us sembla aquesta iniciativa municipal?
Quim Packard (Q.P.): La iniciativa em sembla fantàstica. Tant de bo hi haguessin més ajuntaments que prenguin aquest tipus de risc i aquest tipus de proposta, que justament s’enfoca no només a fer una exposició vistosa de l’artista reconegut o del territori, que ja té una obra consolidada i tothom coneix, sinó que és una proposta molt més arriscada amb creadors que no són consolidats, potser desconeguts, i d’enfocar-se en el procés col·lectiu acompanyat que és on hem entrat nosaltres, tot això em sembla bastant excepcional, i, cal felicitar l’Ajuntament per haver pres aquest risc i fer una proposta diferent.
Eulàlia Rovira (E.R.): Les convocatòries a artistes normalment són per presentar una peça tancada que si la seleccionen passa a l’exposició. Però això que és un espai processual de compartir amb altres artistes no es dona massa sovint o poquíssim. Té un valor afegit de coneixença entre artistes diferents que s’agraeix molt.

Un cop feta la convocatòria es van presentar diversos artistes i tenim sis persones que no es coneixen de res i de disciplines artístiques diferents disposades a crear una exposició col·lectiva, com es fa això?
E.R.: El fet de tenir artistes de Santa Perpètua i altres de fora ens va portar a la idea de base de treballar amb l’entorn on es farà l’exposició. Durant diverses sessions, ens vam reunir a la sala que era com el nexe que ens unia. Vam anar fent petits exercicis per buscar una zona comuna, però també que cadascú tingui espai propi, autònom, de desenvolupar el que ell vol fer. A través de les sessions es va anar trobant fils comuns.
Q.P.: Hem volgut donar llibertat també als artistes, d’alguna manera, i buscar un fil conductor, però sense forçar-ho, perquè no es tracta d’un encàrrec d’una obra específica, i justament també perquè aquest és un procés ric per a cada artista que pot fer el seu propi camí o investigació.

Finalment, vau trobar el fil conductor que els uneix?
E.R.: La natura jo crec que realment els connecta bastant a tots, però més que això jo diria l’entorn que conté moltes històries i moltes coses, un entorn directe al qual segurament no prestem atenció en el dia a dia. Jo crec que s’ha fet molt aquesta mirada atenta a coses que potser són més imperceptibles.

Què podrem trobar a la mostra de festa major?
E.R.: Algun ha acabat treballant amb l’arbre que hi ha davant, l’altre amb la riera, l’altre, potser desenterrant històries d’una deessa ibèrica, però tot de la zona. Jo crec que això té molt de valor sobretot per ser un grup tan disgregat i fer sortides molt pròximes i posar una atenció més plena a les coses. Totes les propostes van una mica per aquí.

Quin títol tindrà la mostra?
E.R.: Ran de la bassa. És un títol decidit col·lectivament amb els sis artistes i nosaltres com a comissaris.

Perquè la inspiració ha vingut del parc Central?
E.R.: Les idees han sorgit entre tots al voltant de la riera de Caldes, de la bassa del parc Central, de la figuera del davant de la Biblioteca, dels voltants de la Granja Soldevila, en els camins des de la Granja fins a la riera de Caldes.... Hem anat buscant la idea en les diferents sortides que hem fet i una de les idees és que totes les aigües, fins i tot la de la pluja, circulen per sota del terra i ens uneixen de moltes maneres. Com a imatge m’agrada molt pensar en aquestes aigües freàtiques que ens lliguen amb la terra, amb la natura, amb l’entorn i entre nosaltres.

Ara els artistes que hi participen estan creant les seves propostes?
Q.P.: Sí, estan intentant acabar-les abans de les vacances. La primera part del projecte d’EFÍMER’ART era més d’exploració, d’inspiració, de recerca col·lectiva i individual dels artistes. La que ja s’ha fet en aquests mesos. La divulgació de la mostra ja està una mica tancada i ara ja estem en la part més de producció. Alguns dels artistes ja tenen les seves produccions creatives més encaminades, altres encara estan en procés de les peces i creacions que veurem a l’exposició.

Evidentment que no podem desvetllar quines seran les peces, però les disciplines artístiques sí que me les podeu avançar.
Q.P.: Hi ha, des de ceràmica, performance, fotografia, dibuix, instal·lació, refranys populars... menys art sonor, crec que toquem una mica de tots els formats més coneguts. També hi ha un projecte que és més col·laboratiu que busca treballar amb gent de Santa Perpètua com d’art més comunitari. Al final, els artistes han tocat una mica tots els formats. Clar, és que tenim sis artistes diversos i tots es dediquen a fer coses diferents.

I després quedarà tot el muntatge final que això és més cosa dels comissaris.
E.R.: Això és una dificultat afegida. Aquesta idea experimental d’EFÍMER’ART arriba fins al muntatge, perquè nosaltres, quan muntem, no haurem vist les peces encara. Fins i tot durant el procés de muntatge s’hauran de decidir moltes coses. I aquesta idea d’experiment, de risc, jo crec que també l’ha de sentir el públic d’alguna manera. Estem massa acostumats a que tot estigui molt pautat. Hi ha d’haver una mica de hi vaig però no tinc per què entendre-ho, a la primera. No tinc per què tenir totes les claus. I anar-te’n d’una exposició amb una incògnita és meravellós. La incertesa és benvinguda, és que si no la trobem ni en el sector artístic, a on la trobem. Potser cal reivindicar-la, també, que no vol dir que les exposicions hagin de ser un disbarat, però vull dir que hem estat diverses persones compartint temps, hi ha connexions artístiques i després, potser, cal donar temps a les coses. En el sentit que les peces, com a creacions artístiques, poden parlar de moltes coses concretes i que cadascuna pot tenir el seu recorregut particular.
Q.P.: La part més interessant de qualsevol exposició i més una com aquesta EFÍMER’ART és la part creativa que és la que ja hem fet. Ara ja és anar posant-ho tot a lloc i inaugurar i celebrar-ho d’alguna manera. Però vull incidir també que una part molt important de la mostra és com ho comuniquem al públic perquè l’art contemporani a vegades costa de fer arribar al públic. De cara a properes edicions el repte que li plantejaria a l’Ajuntament de Santa Perpètua, com a qualsevol altre que organitzi actes d’aquest tipus, seria què passa després de la inauguració, quines activitats es podrien fer amb els visitants. Aquest seria el següent pas.

Perfil

Nom: Quim Packard / Eulàlia Rovira
Any i lloc de naixement: 1985, Reus / 1985, Barcelona
Professió: Gestor cultural / Artista visual

Quim Packard i Eulàlia Rovira comparteixen any de naixement i part de professió ja que tots dos són docents en l’àmbit de les belles arts. El Quim treballa en la coordinació del Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, i és docent al Grau de Belles Arts a l’Escola d’Art i Disseny BAU. Ha col·laborat amb la Fundació Tàpies, el CCCB, el Centre d’Art Dos de Mayo de Móstoles, el Centre d’Art Askeaton d’Irlanda, la Universitat de Barcelona i l’Ecocesa, entre altres. L’autogestió i la cultura independent han estat la seva principal línia d’investigació. Per la seva part, l’Eulàlia ha cursat el màster Art in Context a la Universität der Künste de Berlín i Belles Arts a la UB. Ha rebut el Premi GAC 2020 a l’artista de mitja carrera per la millor exposició en galeria i una beca d’investigació i innovació en les arts visuals de l’OSIC. Ha exposat a Arts Santa Mònica, MACBA i Mercat de les Flors, Fabra i Coats, Sala Amadís (Madrid), M|A|C (Mataró), entre d’altres. Des del 2013 col·labora amb l’artista Adrian Schindler amb qui comparteix l’inquietud de desplaçar l’ull que mira i la veu que narra i que els ha portat a exposar a Mèxic.

Foto: Quim Packard i Eulàlia Rovira són els comissaris de l’exposició d’EFÍMER’ART d’aquesta Festa Major 2024 / Josep Cano