hola

Santa Perpètua commemorarà el Dia Mundial de les persones refugiades, el 20 de juny, amb diverses activitats. La intenció de les regidories impulsores de la inciativa, la de Ciutat Diversa i Cooperació, és la de posar de manifest la situació que viuen milions de persones desarrelades entre refugiats, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d’asil que actualment hi ha al món. Una de les activitats del programa previst és la xerrada que oferirà l’advocat social Albert Parés, de l’Associació Noves Vies, sobre residència i treball a Catalunya. Serà el mateix 20 de juny al Casal Cívic i Comunitari, a les 16.45 h. Parés, porta tota la seva vida professional lligat a una advocacia social, defensant els drets d’aquelles persones que presenten una situació greu d’exclusió social. En aquesta entrevista parlem de la tasca de l’entitat sense ànim de lucre i de la xerrada que oferirà.

Quins van ser els motius que van impulsar la creació de Noves Vies?
Noves Vies és una associació sense ànim de lucre que ens dediquem a la defensa jurídica, fins a la via judicial en cas de ser necessari, d’aquelles persones que estan en situació d’exclusió social. Inicialment ens vam centrar en tema de menors no acompanyats, perquè vèiem que la Generalitat estava atenent menors, però els hi feia proves mèdiques i deien que eren majors d’edat per tal de no donar-los per vàlid el passaport. Vam veure que no hi havia cap entitat social, ni fundació, ni associació, ni cooperativa, ni res, en tot Catalunya, que s’atrevís a judicialitzar aquests casos.

I vau crear-la vosaltres
Sí, per defensar tots aquests nois, i portar-los a la via judicial i allà on calgui.

Quina és la situació actual d’aquests menors?
Són nois que arriben a Catalunya amb un passaport que acredita que és menor d’edat i la Generalitat de Catalunya i la Fiscalia no el donen per vàlid sense cap tipus d’argument, només el d’unes proves mèdiques d’una radiografia de la boca i del canell de la mà esquerra, que interpreta la seva edat. Normalment aquestes proves determinen que són majors d’edat i tanquen l’expedient de protecció per part de la Generalitat.

I automàticament aquest noi queda en situació de carrer.
Si. És el moment en què actuem i presentem una demanda al jutjat perquè sigui un jutge qui acabi dient si el passaport és vàlid o no.

Què acostuma a passar?
Aquí és on entren les sentències del Tribunal Suprem que nosaltres vam aconseguir el 2014 i el 2015, que de forma reiterada està dient que, quan un menor disposa de passaport no se li poden fer proves mèdiques per determinar l’edat, a no ser que tu demostris que aquell passaport no és vàlid.

I mai es demostra que aquest passaport no és vàlid...
Mai. Perquè l’argument de la Generalitat és l’aparença física i per les proves mèdiques, però els jutges acaben anul·lant aquestes proves mèdiques perquè donen prevalença sempre al passaport. Igualment, després que aconsegueixen que la Generalitat els acrediti com a menors d’edat, triguen entre un i dos anys, com em vaig trobar la setmana passada, a donar-lis el permís de residència.
Quin impacte tenen les vostres intervencions en la vida d’aquests menors? Què significa per a tots ells?
Que a la llarga poden aconseguir el permís de residència i treball. A més tenen la tranquil·litat que a nivell jurídic hi ha algú que s’està preocupant per ells, perquè les entitats socials no es preocupen per aquesta gent a nivell judicial si bé ho fan més en els aspectes formatius o d’assessorament.

És un problema de les polítiques d’estrangeries vigents?
No és un problema de la llei d’estrangeria, és un problema de l’actuació de la Generalitat de Catalunya en tant que és responsable d’aquests menors. Tal com està redactada la normativa i la lògica de protecció d’infància, et diu que quan tu ets responsable d’un menor d’edat, te n’has de fer càrrec fins que aquella persona sigui plenament autònoma. La Generalitat això no ho està fent, està tancant portes als menors. Primer, no tramita papers. Si no tramita papers, no poden treballar i vol dir que arriben als 18 anys sense permís de treball. Què han de fer? No poden treballar i aquesta integració queda completament anul·lada. Segon, quan arriben als 18 anys sense papers, no els faciliten cap tipus d’ajuda ni cap suport, excepte alguns casos, uns pisos d’assistència per majors d’edat, però són pocs casos.

Amb motiu del dia de les persones refugiades, realitzaràs una xerrada sobre els processos d’arrelament d’immigrants. Què ens pots avançar?
Parlarem de l’arrelament social i per formació. L’arrelament és un tipus de residència que pot demanar a qualsevol immigrant que estigui aquí, a Catalunya. Curt i ras, seria acreditar que porten tres anys a Espanya en total, amb el padró i després que tinguin una oferta de treball d’alguna empresa, alguna casa, algun autònom que el vulgui contractar.

Com als dos requisits més importants.
Sí, i després, han de demanar a l’Ajuntament el que se’n diu un informe d’integració. Aquest informe d’integració és un document que prepara l’Ajuntament, però que emet la Generalitat, que acredita que aquella persona ha fet cursos de català, que coneix el castellà, que ha fet cursos per conèixer l’entorn de Catalunya, de la ciutat, etc...

I l’arrelament per formació?
És per aquelles persones que porten dos anys empadronades a Espanya i que manifesten a l’oficina d’estrangeria que volen fer un curs reglat, com a mínim de 200 hores. Llavors, presenten la sol·licitud, l’oficina d’estrangeria els dona permís de residència, només permís de residència, no poden treballar durant un any, han de posar-se a estudiar aquest curs, que ells han dit que farien, i un cop tenen el títol i han aprovat el curs, han de buscar una oferta de treball d’allò que han estudiat i demanar llavors un permís de treball. Si no acabes el curs i no tens el títol del curs que tu has dit que estudiaràs, llavors aquell permís queda anul·lat, perquè ens entenguem.

Una mica complicat, no?
No m’acaba de convèncer aquesta figura d’arrelament, perquè dir-li a una persona que durant un any no pot treballar i que ha d’estudiar i per tant ha de deixar de tenir uns ingressos, és difícil per a moltes persones. A més que han de trobar una oferta de treball d’allò que has estudiat.

Com una persona que arriba al nostre país, pot comprendre tot aquest marc legal?
És molt complicat per a aquestes persones. Perquè una cosa és el que diu la normativa i després està com ho interpreta o quins criteris interns té l’administració. En aquests casos sempre és aconsellable que aquestes persones estiguin ben assessorades i remarco això de ben assessorades, i no per qualsevol persona, sinó algú que hi entengui del tema. Perquè també hi ha advocats i advocades que diuen que en saben i després no en saben i pot comportar situacions desagradables.

Això seria un altre tema.
Sí. Sobretot cal que tinguin les idees clares i rebin suport i que agafin amb pinces el que senten del boca-orella o per xarxes socials. El que és important, sobretot, és trencar aquells falsos rumors que corren entre la gent.

Perfil

Nom: Albert Parés Casanova
Any i lloc de naixement: 1968, Badalona
Professió: Advocat social

Des que l’Albert va acabar la carrera de dret sempre ha estat motivat a treballar. L’any 2009, moment en què detecta el problema que pateixen els menors immigrants no acompanyats, es va posar a fons en la judicialització d’aquests casos. No ha deixat mai de fer assessorament i acompanyament jurídic defensant els drets d’aquests menors. Al 2012, crea l’Associació de Noves Vies per seguir defensant aquest col·lectiu i altres col·lectius que estan en situacions d’indefensió jurídica de manera altruista. Noves vies gestiona anualment uns seixanta casos. L’Albert Parés, també treballa per els diferents ajuntaments com a autònom i, actualment entra al Centre d’internament d’estrangers (CIE) per assessorar a les persones que ho necessiten a més de fer un acompanyament i entendre per què està allà i les seves prioritats.

Foto: L'Abert Parés és el president de Noves Vies, una entitat sense ànim de lucre que dona assistència jurídica, especialment, a menors estrangers no acompanyats / Josep Cano

 

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Javi Sanahuja:
Javi Sanahuja: "Confiava en aquest equip, però tot ha estat molt més ràpid del que pensàvem"

El primer equip femení de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua ha guanyat el títol de lliga [ ... ]

Xavier Roldán: “Cal reclamar les clàusules terra i poc a poc anar canviant les coses”
Xavier Roldán: “Cal reclamar les clàusules terra i poc a poc anar canviant les coses”

Aquest mes s’ha formalitzat el conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Advocats de Sabadell [ ... ]

“La Festa Major és un dels eixos vertebradors de la ciutat, que uneix a tota la comunitat”
“La Festa Major és un dels eixos vertebradors de la ciutat, que uneix a tota la comunitat”

Aquest divendres al vespre es dona el tret de sortida oficial a la Festa Major 2022, la Festa post­pandèmia, [ ... ]