La Sala d’Exposicions La Granja Soldevila ofereix fins al 9 de juny l’exposició Tres passes d’ECS, el nom artístic d’Elias Colomé Serra, un granollerí que per primera vegada exposa a la nostra localitat. La seva faceta artística podríem dir que és innata ja que mai ha estudiat en una acadèmia, només va fer un curs animat pel professor i artista Jaume Vallverdú sobre fang i els resultats van sorprendre a profesor i artista que va descobrir una manera més d’expressió artística que no sabia que podia tenir. ECS és un apassionat del grafiti, que experimenta des de ben jove perquè per a ell l’art, en general, i el grafiti, en particular, és llibertat total. Una manera d’expressar-se sense limitacions externes i en aquesta entrevista es sincera pensant que el grafiti ha estat per a ell i pot ser per a moltes altres persones una teràpia per cuidar-se la salut mental.

Què és l’art per a tu?
Per a mi, què és l’art... Bona pregunta. És llibertat. La funció de l’art és nodrir l’esperit, que l’artista s’alliberi. L’art, sobretot, és un eina fonamental per viure.

La mostra que podem gaudir a la Sala d’Exposicions La Granja explica el teu recorregut creatiu. Com vas començar?
La mostra reflecteix els darrers vuit anys, des del 2017 cap aquí. Però jo porto la carrera artística de molt més abans. De fa trenta-i escaig d’anys, que vaig començar a pintar grafiti en el carrer. Com li pot passar a qualsevol nen o adolescent d’avui en dia. I des de llavors he seguit pintant al carrer. El que passa és que sí que és veritat que a partir dels 28, 29, 30 anys, vaig patir uns canvis... La vida que passa i et van passant coses i aleshores no expliques les coses igual sinó d’una manera diferent. Vas sofrint canvis. Tinc 45 anys, ara. No en tinc 15. I tu veus, vius i sents i respires la vida. El pensament et va canviant. I és inevitable. Això és la transformació aquesta de voler explicar o arribar a diàlegs més profunds amb tu mateix. Fa uns deu anys, vaig començar a explicar coses més artístiques, explicant altres coses. Era fer unes cares, unes formes que recordaven les lletres, però no eren les lletres ja. Eren més formes que donaven a entendre altres coses. I és quan vaig fer més obra amb paper, amb quadre, i després ja vaig començar amb el fang. El fang i després barrejat amb ferro.

Com passes del grafiti a l’escultura?
Jo me’n vaig al fang de rebot. No vaig ni pensar en el fang en la meva vida. L’única peça de fang que havia fet va ser a tercer de Primària que vaig fer un cendrer al col·legi i se’m va trencar. No havia fet res. Però un bon dia l’artista i professor Jaume Vallverdú va veure una de les exposicions, que són els quadres que tinc penjats aquí de la meva primera etapa, i em va proposar de fer escultura. I vaig anar a les seves classes i allà és quan vaig començar amb l’escultura, i vaig descobrir que m’explicava molt bé a través de l’escultura. Una cosa que no sabia. Possiblement si hagués estudiat ho hagués sabut abans. però el meu únic curs d’art ha estat aquest amb en Vallverdú. Això de l’escultura és una cosa molt rara. El mateix Jaume, que ha estat 40 anys a la facultat veient milers d’artistes, ja va veure que no era una cosa habitual que passés això. Amb tanta rapidesa i amb tanta connexió.

I quina va ser la tercera passa que ens mostres en aquesta exposició?
Després vaig començar a provar el ferro. He provat diverses maneres de treballar-lo. He fet moltes proves de pintar-los, de no pintar-los, de patinar-los... Moltíssimes proves. És que jo visc l’art d’una manera que no paro de fer i de provar. De fet l’art és una cosa que no té fre i no té fi. Perquè tu vas fent i a mesura que vas fent, et vas trobant coses. Quan acabes una peça la vas veient i al cap dels dies o al cap de setmanes hi trobes alguna cosa que no havies vist d’un bon principi. Llavors, com que són petits descobriments, agafo allò que m’agrada per a la següent peça. Però jo no soc conscient en aquell moment que estic fent allò.

Com és el teu procés creatiu, en què t’inspires o potser et deixes fluir?
No hi ha cap tècnica estudiada és el meu mètode natural. Ja de molt petit he tingut clar que no volia repetir. Vull fer una cosa nova. Quan vaig decidir-me per l’escultura ja va ser això. Hi ha coses que les estructures poden semblar semblants, però no són el mateix. Tinc com una necessitat de no repetir-me. A mi no m’interessa explicar-me cada dia el mateix. T’has d’explicar coses diferents perquè si no, no acaba passant. L’obra que estic fent, sempre la porto al cap. I vulguis o no, la faig a casa, que tinc taller, però me’n vaig a treballar i l’estic portant al cap. I tinc una fotografia al mòbil i la vaig mirant. O sigui que el procés no s’acaba...

Sempre pensant en això
El porto tot el dia a sobre. I estic tot el dia pensant en aquella peça. Hi ha un punt que tens la sensació que ja sé cap a on he d’anar o cap a on no, però altres vegades les trobo treballant. És una cosa que m’ha passat des de petit que no puc evitar. I si allò se’m repeteix és que allò ho he de fer. Una mica és així. I porto la inèrcia de molt petit. Jo sé que a moltes persones els hi expliques això i els sembla complexe, però a mi no em suposa un gran esforç. Ho he fet sempre així. Soc autodidacta i ha estat la meva manera de fer sempre i encara continuo igual, no canvio.

L’1 de juny guiaràs la darrera La Creativa d’aquest curs, i amb les places exhaurides, què podran fer els participants?
És una mica la iniciació de com pintar amb esprai. Perquè pintar amb esprai no és fàcil. Requereix una mica de tècnica per poder fer un traç i poder omplir bé una zona amb color, que quedi maco, que quedi curiós. Entre tots aquell dia farem una peça així, grossa, que tots puguin participar i que vegin una mica els inicis de tocar un esprai, que sempre li agrada molt a un nen i a una nena. A mi em continua encantant.

Per què als joves els agrada tant pintar grafiti?
Potser al col·legi es podrien preguntar perquè molts prefereixen agafar un esprai i anar a pintar, o posar un nom, o fer un dibuix. Podrien fer unes assignatures que siguin igual d’interessants. El que està clar és que la gent necessita una sortida. El grafiti és una sortida. Sí que és veritat que a vegades es pinten a llocs on no s’havia de pintar, però jo prefereixo veure una paret pintada que un mur gris. Això cultiva la ment, cultiva l’esperit, els colors i les formes i tot això... Si la gent prefereix un mur gris, haurà de fer-se la pregunta per què li agrada el mur gris. I per què els hi agrada tant pintar grafiti? Per què és tan atractiu? Jo et puc dir una cosa. Perquè té una llibertat que no trobaràs mai en una acadèmia. Perquè tu, quan agafes un pot d’esprai, pots fer el que et doni la gana. Ningú et dirà que s’ha de fer així o que s’ha de fer de l’altra manera. Ningú. En una acadèmia, com a l’escola et corregeixen segons el que els hi agrada més als professors. Si ho he de fer de determinada manera, a on quedo jo? Doncs un adolescent, el que vol és ser ell.

Això és el que sents tu quan fas grafiti?
Jo tampoc no soc cap expert. Ni psicòleg ni res. Puc explicar la meva experiència. Quan ets adolescent i pintes, no et planteges res. Però a mesura que van passant els anys ho encaixes tot. I en veritat, tu vas veient que si no haguessis arribat al grafiti amb 13 o 14 anys, no sé què m’hauria passat. Potser no tindria ara salut mental. Soc així de clar. Era una necessitat.
Avui en dia que estem tan preocupats per la salut mental dels joves...
És vital. Hi ha molta gent com jo que el grafiti els ha salvat la vida. Literalment. Sembla una tonteria. Hi ha gent que pot venir a l’exposició que teniu a Santa Perpètua a veure les meves escultures i no els pot agradar. És lliure. Però també és inevitable que l’art ajuda a que una persona visqui. És que no hi ha un altre. És salut mental. Ja està.

Perfil

Nom: Elias Colomé Serra
Any i lloc de naixement: 1978, Granollers
Professió: Artista

L’Elias Colomé Serra signa artísticament com ECS. Combina la seva feina laboral en el sector de les arts gràfiques amb la seva passió per l’art que ha anat aprenent de manera autodidacta. Aquest granollerí confessa que mai li ha agradat estudiar un ensenyament reglat, ni tan sols l’obligatori, però amb tretze anys va agafar un esprai i tot va ser diferent. Va descobrir que podia expressar-se a través del grafiti i és una disciplina artística que mai ha deixat. Ha anat evolucionant com artista i ha descobert altres disciplines que li omplen molt com l’escultura. Es pot dir que ECS és un artista singular perquè segueix el seu instint i la seva forma natural de treballar i considera que l’art és com un camí sense fi perquè no hi ha res ben bé igual a una altra cosa i sempre és una descoberta darrere d’una altra. L’1 de juny, l’Elias mostrarà a La Creativa com iniciar-se en el grafiti.

Foto: L'artista Elias Colomé a la sala d'exposicions de La Granja / Josep Cano