El 6 de febrer van començar les mobilitzacions dels agricultors també de Santa Perpètua. Les seves reclamacions passen per una aplicació més específica de la normativa europea ja que consideren que no té en compte les característiques especials de cada zona. La sequera i els preus del mercat estan afectant i pel que fa a Santa Perpètua, amb unes 700 hectàrees de conreu, hi ha algunes parcel·les que no s'han sembrat aquest any després de les pèrdues de l’any passat, quan la manca de pluja va provocar un fet insòlit aquí, la no collita. Un sector envellit, només el 9,5% té menys de 41 anys i el 41% té més de 65 anys, és reflex dels problemes de relleu. Sobre aquests temes reflexionen Jeroni Girbau, Marcel Brau i Xavier Ros, tres pagesos perpetuencs.

Quina és la situació de la pagesia a Santa Perpètua?
Jeroni Girbau (J.G.): Complicada, perquè la pagesia de Santa Perpètua és bàsicament de conreus extensius. Els preus dels conreus dels cereals ja fa anys que no cobreixen costos de producció. Ens salvem bàsicament per les ajudes de la PAC (Política Agrària Comú de la Unió Europea). Entre que som un espai periurbà que té la seva problemàtica i la sequera... Mira, jo tinc memòria de fa 60 anys i mai s’havia perdut una collita a Santa Perpètua. És a dir, hi han hagut bones, mitjanes i dolentes. Però la no collita de l’any passat, mai. La gent està una mica espantada.

Mai ens havíem trobat sense collita fins al 2023?
J.G.: Sí, a la cooperativa La Perpetuenca entren normalment entre 4.000 i 5.000 tones de gra. L’any 2023, van ser 70 tones. És a dir, l’1,5%. Això és no collita. En els últims 60, 70 anys no havia passat mai. I aquest any portem el mateix camí. L’any passat, la problemàtica va ser que no va ploure a la tardor. Hi vam sembrar i van caure deu litres i va néixer tot. Però a sota estava sec. I aquest any estem en la mateixa. Ara naixerà tot, molt boniquet, però com no plogui... aquí s’acabarà la broma. Hi ha gent que ha tingut moltes dificultats per sembrar aquest any, per poder pagar. Perquè la sembra s’ha de pagar ara, al mes de gener, febrer. I si tornen a no collir al juny, serà un problema.

Quina superfície de conreu té Santa Perpètua?
Marcel Brau (M.B.): Jo no ho sé, les hectàrees que tenim a Santa Perpètua, però n’hi ha bastantes. N’hi ha 600 o unes 700 hectàrees, jo crec. És bastant territori.
J.G.: La magnitud de la superfície de conreu es veu en què la cooperativa La Perpetuenca és l’única que ha quedat al Vallès Occidental. Donem servei als pagesos de la comarca. Aquestes 4.000 tones no són només de Santa Perpètua sinó de la comarca, de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Sabadell, Terrassa, Rubí, Cerdanyola.

I aquest any com va?
M.B.: Jo no he sembrat ni un camp, aquest any. Perquè a part de la sequera, per mi encara és més fotut que, degut a la guerra d’Ucraïna, els preus s’han desequilibrat. Nosaltres ara mateix, per sembrar, necessitem llavor i necessitem fertilitzants. Això seria el bàsic, a part dels combustibles pels tractors. De fertilitzants n’hi ha molt pocs i han gairebé triplicat de preu. La llavor, com que l’any passat no es va collir, també és molt cara, perquè n’hi ha poca, i la poca que hi ha te la fan pagar molt més cara del que és normal. I com que a Ucraïna i a Rússia han tingut una collita molt bona, aquest any, els preus han baixat. És a dir, que ens trobem amb uns costos molt elevats i amb uns preus del gra que ens els han abaixat molt. I després tenim la sequera. T’arrisques a gastar-te molts diners per sembrar i després no collir res, que és el que ens va passar l’any passat. Si per guanyar deu n’he d’arriscar 70, això no quadra. Per això jo no he sembrat aquest any. Jo ho veig així.
J.G.: La gent que ha sembrat només ha sembrat. No ha utilitzat fertilitzants pel preu, perquè entre les expectatives que igual això no va, doncs han sembrat i prou. I si ara a la primavera tot anés bé, ja hi tirarem alguna cosa.
M.B.: El problema també és que ara sembla que hagi plogut, perquè es veu verd i ha plogut una mica. Però com que sota està molt sec, que no hi ha un fons, aquest sembrat no tindrà vida si no torna a ploure en poc temps, que és el que va passar l’any passat. Un abril o un maig calorós i ja està. El cereal aguanta moltíssim la sequera, però si sota té un fons, si no hi ha un fons, no. Aquest 2023 ho hem vist més que clar. Si a la tardor cauen 100 litres ja arribem.

Si no plou pot ser el final per a alguns pagesos?
M.B.: Amb el tema sequera, et diuen feu l’assegurança. Fem l’assegurança. Però és que l’assegurança no et paga ni la meitat de les despeses. Això per començar. Però si fas dos comunicats seguits, no et pagaran ni una quarta part, perquè deixes un historial. I si has tingut un comunicat l’any anterior, encara et pagaran menys. L’assegurança no és una solució. El que creiem és que les sequeres es poden continuar donant però nosaltres no hem de ser els únics que hem d’arriscar. Jo crec que el nostre producte és necessari per menjar. Potser que l’administració s’hi mulli una mica, i a veure, que el canvi climàtic s’ha produït per culpa de tots, suposo. També han de col·laborar amb ajudes, clar. Nosaltres no podem estar arriscant per res.

La ciutadania podem contribuir amb la pagesia?
M.B.: El que demanem a la ciutadania és que no hi passegin els gossos, que els camps són privats i a més estan sembrats, que la gent a sobre t’esbronquen, si els dius alguna cosa, i se t’enfronten, que la policia i els forestals prenguin mesures. Si veuen gent a dins un camp, els han de cridar l’atenció. És molt maco el camp perquè hi passegi el gos, però xafa el sembrat. Aquell sembrat és d’algú.
Però potser és que la gent no és conscient...
M.B.: Mira, sí que és conscient, perquè quan els dius i es reboten i arribes gairebé a les mans, és que és conscient. L’altre dia un pagès va avisar a vuit tios que queden per WhatsApp per anar a passejar els gossos, però es van enfrontar amb ell.
J.G.: Hauríem de tenir una reunió amb l’Ajuntament i amb forestals perquè hem arribat a un punt que això no pot ser. Això és el que li demanem al municipi. Perquè, a més, et desanima molt. Perquè és la nostra feina, a sobre de les complicacions que tenim, que t’ho trepitgin... És que a l’estiu, per exemple, que de juny a octubre no està sembrat, ningú els diu res perquè es veu quan no hi ha res i quan està sembrat.

Teniu problemes amb la fauna?
J.G.: Molts problemes, sobretot amb conills i porcs senglars. I el problema principal, en el fons, també el tenim amb l’administració de la Generalitat, en el sentit que amb la burocràcia per a les ajudes europees no hi ha flexibilitat. Es premia la rotació de conreus, que en principi és bo, però no tenen en compte que hi ha zones en què només s’hi pot fer una varietat de cereal que els conills no es mengen, que és el triticale.
M.B.: A Europa no té en compte les particularitats de cada territori ni de cada zona. Aquí hi ha una norma per a tots, però cada territori és diferent. I si tens sequera, també és diferent. Si tenim aquí deu hectàrees que estan afectades per una plaga de conills, s’hauria de poder comunicar, que vinguin i que ho mirin. Perquè si només es pot plantar triticale no es pot sembrar res més.

Aquest mes han començat les mobilitzacions dels pagesos i un dels motius ha estat la burocràcia.
J.G.: És la quantitat de paper que s’ha d’enviar per cobrar la misèria de subvencions que ens donen.
M.B.: Nosaltres creiem que aquestes sancions que rebem per no complir estrictament la normativa que han implantat, haurien de ser al revés. Haurien de ser incentius a les persones que la puguin complir. No gar­rotades als que no puguin. Perquè a nosaltres ens és igual fer rotació de cultius. El que passa és que ens ha de ser rendible. I això Europa no ho entén. També una de les coses que alguns països d’Europa tenen agricultura de muntanya i agricultura preurbana i els dos models tenen beneficis específics. La gent no vol que tiris purins perquè fa pudor, però els hi agrada menjar porc. O se’n van al mar sense filtrar o els tirem als camps. Ara les cubes de purins totes van amb GPS. A més, el nitrogen està regulat, està mesurada la quantitat que cau a cada hectàrea, amb una regulació clara.

Quin és el futur de la pagesia?
Xavier Ros: Bastant negre. Les explotacions petites estan condemnades a desaparèixer. Nosaltres treballem 80 hectàrees amb el meu germà, però al final ell ha marxat a treballar a la indústria perquè no donava per a les dues famílies. El meu pare deia que abans amb una bona collita et podies comprar un tractor i ara, en canvi, el tractor estàs anys per pagar-lo. Jo vaig voler continuar perquè m’agrada fer de pagès, però ara t’obliguen a fer de secretari. No és només la rotació sinó que a més has d’anar fent informes i fotografies de tots els passos que fas, si tires fertilitzant, nitrogen... Al setembre entrarà en marxa el quadern digital que requerirà marcar tot, si passo el rulo, si sembro, i amb fotos.... I a més ara el gra està tirat de preu i la pagesia d’aquí no pot competir amb el mercat internacional. A més has de tenir drets de conreu que donen possibilitat a les subvencions i si es venen es penalitzen un 30%.

Volíeu parlar de Gallecs.
M.B.: Sí, el Consorci se n’han despreocupat durant 40 anys i ara els pagesos actuals hauran de deixar les seves parcel·les perquè farà un concurs amb lots de 50 hectàrees. No sabem com s’atorgaran però ens estan fent mòbing. Podia estar arreglat des de fa anys, però mai han volgut saber-ne res i ara volen fer-ho a la brava

Perfil

Nom: Jeroni Girbau, Marcel Brau i Xavier Ros
Any i lloc de naixement: 1951, 1961 i 1984, Santa Perpètua de Mogoda
Professió: pagès

Jeroni, Marcel i Xavi són tres pagesos de Santa Perpètua representants d’una agricultura familiar que encara treballen als camps de la nostra localitat. Ells remarquen molt aquest encara perquè consideren que el sector primari suposa molts entrebancs per la burocràcia a seguir i impossibilita aquelles persones que no tenen terres amb els drets per explotar a dedicar-s’hi. Tots tres són membres del consell rector de la cooperativa La Perpetuenca i han participat en els actes reivindicatius del 6 de febrer.

Foto: (D’esquerra a dreta) Marcel Brau, Jeroni Girbau i Xavier Ros són tres representants de la pagesia de Santa Perpètua / Josep Cano