hola

Fa 50 anys que unes dones de Santa Perpètua es van aliar per lluitar contra el que consideraven injust ja que les opcions de feina de les dones eren escases. Un dels esculls per poder començar un camí laboral era què fer amb els seus infants ja que les escoles començaven als sis anys i mentrestant els nens i les nenes es quedaven amb les mares. Elles no volien això per a elles i es van decidir a obrir una petita escola que el primer any només tenia els seus propis fills i els d’alguns amics. Però el projecte va anar quallant socialment fins a tenir reconeixement a la localitat. Elles, Maria Carme Juliana, Roser Jansana, Pepita Humet i Anna Flores, van crear un nucli cohesionat i fort que encara avui les fa parlar amb una sola veu sobre la seva escola Mainada.

Com es va gestar l’escola Mainada?
Nosaltres vam fundar una escola bressol a l’octubre de l’any 1972. Va ser una iniciativa particular, perquè nosaltres teníem la inquietud de fer una escola per a nens petits, perquè no n’hi havia al poble, només una senyora que guardava nens. Per a nosaltres era una necessitat social. La situació laboral de les dones de la nostra època era molt minsa. Les dones no treballaven. Ens casavem molt joves i als vint-i-dos o vint-i-tres anys ja teníem criatures. I com que ningú estudiava doncs t’havies de quedar a casa cuidant els nens. I nosaltres no ens conformàvem. Nosaltres volíem treballar. No volíem això per a la nostra vida, volíem fer alguna cosa més i sobretot que fos una cosa social o de cara a afavorir que altres persones, com nosaltres que tinguessin aquesta inquietud de voler treballar, doncs poguessin comptar amb un lloc on poder deixar adequadament els fills i que no fos un lloc on només els guardessin, sinó que ja tingués cara i ulls de ser una petita formació apropiada a l’edat dels nens petits. Llavors l’obligatorietat de l’ensenyament no era fins als sis anys.

Amb quin capital comptàveu per endegar l’escola?
No teníem diners per començar. La nostra idea era oferir aquest servei, sense ànim lucratiu, i la nostra motivació era tenir una escola d’infantil on poder començar a educar els nostres fills i els de tothom que volgués. Llavors hi havia l’Agrupació Familiar de Santa Perpètua, que era un moviment d’església que també feia coses pel poble i per la gent, li va semblar molt bé la nostra idea i ens va ajudar. Una de les coses va ser que la Caixa de Sabadell ens va donar 50.000 pessetes. Va ser el primer que vam tenir per poder començar, perquè nosaltres ni cinc. I vam començar treballant sense cobrar res. Just el que s’aconseguia era per pagar.

Com va ser el primer curs de l’escola l’any 1972?
Vam començar nosaltres tres (Maria Carme, Roser i Pepita) i dues puericultores. L’horari de l’escola, que estava en una casa del carrer del Doctor Robert, era de les 9 a 13 h i de 15 a 19 h de dilluns a divendres i els dissabtes de 9 a 13h. Nosaltres teníem nens petits, naixien i als quinze dies érem a la guarderia a tornar a treballar. No hi havien baixes laborals, no cobràvem un duro. Ens suplíem l’horari entre nosaltres, fèiem una xarxa per complir amb tots els horaris. Després al juliol anàvem a fer formació a l’escola Rosa Sensat, a Barcelona, combinant-ho tot amb l’horari de l’escola.

I aquell projecte va anar agafant força?
Sí, sí. Cada vegada teníem més nens i nenes i després de tres cursos, l’any 1975, vam haver de buscar un edifici diferent. Va ser quan vam traslladar l’escola al carrer de Mossèn Camil Rossell. Aquell local, en un primer pis, ja era una altra cosa. Hi vam fer obres perquè era un local i es van crear quatre classes, la sala per jugar, el pati i es va fer una cuina. L’horari va continuar sent el mateix, però aquí ja podíem oferir menjar. Volem destacar que amb tots els anys que vam estar nosaltres portant l’escola hem tingut dues grans cuineres, les senyores Aurèlia Guerrero i Teresa Comadran. Nosaltres també ens vam encarregar de crear el material d’aprenentatge per a la nostra escola. Vam fer fitxes amb el dibuix de l’objecte i el nom escrit i les plastificàvem. Era el material que fèiem servir per ensenyar els nens i les nenes a llegir.

La cooperativa Mainada existia des de l’inici?
No. Quan vam començar només es demana un registre sanitari. L’any següent vam dir que calia formalitzar una mica l’estructura. Constava la Maria Carme com a propietària i la Roser com la seva assalariada i amb això ja cobríem la legalitat. Però veient que agafava embranzida vam anar barrinant que això no podia ser. Nosaltres no teníem afany de lucre i després d’assessorar-nos vam decidir que el millor era constituir una cooperativa. El 1977 vam fundar la cooperativa Mainada.

Quan passeu a portar l’escola bressol municipal?
La sort va ser que dues famílies que ens portaven els fills a l’escola van entrar a l’Ajuntament de Santa Perpètua amb les primeres eleccions democràtiques. El Juan Díaz i el Pere Bufí van fer possible l’entesa entre la cooperativa i l’Ajuntament perquè van reconèixer que la funció que fèiem a l’escola estava molt bé i van pensar que podia crear-se una municipal perquè hi havia un edifici, el Parvulari Blau que aleshores estava buit.

La decisió va ser ràpida?
Hem de dir que els canvis en educació van arribar i els infants ja podien entrar a l'escola als tres anys i no als sis i lògicament havia baixat la quantitat d’alumnes de la nostra escola. Així que quan l’Ajuntament ens va proposar de portar la seva escola se’ns va obrir el cel. El curs 1981-1982 va ser el primer de la cooperativa Mainada gestionant l’escola bressol municipal. Un dels aspectes que més ens va agradar és que estava en un barri i no al centre, perquè crèiem que nosaltres allà en una escola, que era municipal i amb quotes molt diferents, oferíem a aquesta part de la població, majoritàriament immigrant i amb pocs recursos, accedir a les mateixes possibilitats. Va ser un concepte que ens va agradar molt, poder estar en aquell barri per ajudar aquestes famílies. Perquè la gent que té diners té més possibilitats de portar els seus fills a escola. La nostra raó de ser, des de l’origen, era fer una tasca social i fer-nos càrrec d’aquesta escola municipal i a Can Folguera complia amb els nostres ideals. Això a algunes famílies no els va agradar. Però, vam demostrar que fóssim allà on fóssim, la gent creia que l’escola era una bona opció per als nens.

Vau notar el canvi d’edifici?
Era fantàstic, tenia unes condicions fabuloses de llum, de patis, passar d’on veníem a aquest edifici va ser... era un palau per als nens. Les condicions de l’edifici per educar els nens i les nenes i per a nosaltres com espai de treball eren estupendes. Encara ho és.

Des de 1981 Mainada ha gestionat aquesta primera escola bressol municipal.
Sí, però ens hem hagut de presentar i guanyar les licitacions. Es fèien per quatre anys prorrogables. I això, és clar, és un patiment. I encara ho és per a les que hi estan ara perquè quan s’acaba el termini no tens garantit que continuarà. A més la situació ha anat canviant i abans no es presentava cap més empresa. És ara que hi ha competència, hi ha empreses i ara ho estan passant malament.

Pensàveu que aquella cooperativa duraria tant?
No, ni nosaltres ni ningú, ni els nostres marits. Però al final nosaltres vam estar 38 anys la Maria Carme, 35 anys l’Anna, 25 anys la Roser i 20 anys la Pepita. La sort és que s’ha continuat i que això és el què hem deixat nosaltres. Ara hi ha persones molt ben preparades i potser ho porten millor que el que fèiem nosaltres, perquè ara tot és més complicat. Tenim tota la consciència que vam ser emprenedores a la nostra època. I ho vam fer prou bé perquè creiem que a Santa Perpètua, l’escola Mainada, és un referent.

Recomanaríeu a dones que fessin el pas que vau fer?
I tant. Amb els ulls clucs. A més a més, et fa crèixer. La posició de la dona en la societat ha canviat però continua sent necessària la presència de dones en els diferents treballs i en tots els àmbits de la societat.

Perfil

Nom: Maria Carme Juliana, Roser Jansana, Pepita Humet i Anna Flores
Professió: Fundadores de la Cooperativa Mainada

Maria Carme Juliana, Roser Jansana, Pepita Humet i Anna Flores són el nucli que durant molts anys ha estat al capdavant de la Cooperativa Mainada, dedicada a l’educació infantil. Si bé des de 1981 gestiona l’escola bressol municipal Can Folguera, fa 50 anys que aquestes persones van obrir la primera escola d’infantil de Santa Perpètua amb la idea de donar un servei a les mares que volguéssin treballar. Allò que va ser una necessitat per a elles mateixes es va transformar en pocs anys en la seva feina remunerada. Van ser unes emprenedores que van anar deixant pas a noves generacions que han fet continuar els ideals de la primera escola Mainada.

Foto:D’esquerra a dreta Maria Carme Juliana, Anna Flores, Roser Jansana (asseguda) i Pepita Humet, les quatre educadores de la primera escola Mainada / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Eiden Gael: “Es tracta d’entendre que les persones són persones i ja està. Falta formar en la diversitat”
Eiden Gael: “Es tracta d’entendre que les persones són persones i ja està. Falta formar en la diversitat”

  Dins de la programació de la campanya Estima com vulguis creada per visibilitzar el Dia Internacional [ ... ]

Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”
Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”

  La política exterior espanyola amb el Sàhara Occidental està d’actualitat amb el canvi de [ ... ]

''Hi ha moments a la vida que has de decidir fer el que t’agrada o deixar passar les oportunitats''
''Hi ha moments a la vida que has de decidir fer el que t’agrada o deixar passar les oportunitats''

Volia trobar literatura juvenil i d’aventures per als seus nebots, però, en no cercar el que buscava, [ ... ]