hola

Vam conèixer la Consol Budoy a l’estand de la ràdio de la Festa Major d’Estiu. Es va adreçar a nosaltres per explicar-nos que formava part d’una entitat que ajuda a persones amb malalties mentals i estava molt interessada a que es pogués donar veu a la tasca social que fa el Club Social la Llum, de Mollet del Vallès. Ella és perpetuenca i pateix depressió. Fa 16 anys va tenir la primera crisi i des d’aleshores conviu amb una malaltia que ha trastocat el seu dia a dia. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència al voltant de la depressió i reconeix que vol ajudar a persones que, com ella, passen per situacions similars. Al Club social la Llum ha trobat una segona família i un espai de suport i treball personal.

Com arribes al Club Social la Llum?
Fa uns setze anys vaig tenir una forta crisi i va començar tot un procés dur. Em van diagnosticar depressió i des de l’Hospital de Mollet, quan van veure que ja estava millor em van adreçar al Club Social la Llum, també de Mollet del Vallès. Allà m’hi trobava bé fent activitats al meu ritme. El per què de l’inici de tot no el sé. Sempre penses que per què t’ha de tocar a tu. Portava una activitat molt intensa, treballava amb infants com a monitora de menjador i sempre estava envoltada de nens i nenes. No sé què va passar ni què es va activar dins meu, però van començar les crisis, la sensació de malestar, de plors, crits, autolesions, aïllament... i tota una anada i tornada a CAP i hospitals que va durar dos anys fins que va arribar el diagnòstic de depressió.

Vas trobar suport?
La meva mare, i li agraeixo moltíssim, va deixar de treballar per mi, per cuidar-me. Es deia Rosa i va morir ara fa sis anys. Ella veia que necessitava algú que estigués pendent de mi perquè el meu grau de dependència era alt. Els meus fills i el meu marit ho van passar també molt malament. No entenien què em passava i no sabien gestionar algunes de les situacions que provoca la depressió. Em vaig tancar en mi mateixa i necessitava constantment algú al meu costat. Penses, ‘per què a mi, si jo era molt feliç amb la meva vida?’. Et tanques, t’aïlles, deixes de treballar i res torna a ser com abans.

Com estàs ara?
Bé. Sé que he de viure amb aquesta malaltia i intento fer-ho el millor possible. Això és el que desit­jo les persones que pateixen depressió, que arribin a portar-ho com jo ho faig. I, sobretot, que les famílies ajudin i donin suport és el més bàsic. Família i hospital ha de ser un pilar fort. És difícil veure que pots estar bé, sobretot quan no entens què et passa i crides o tires coses o penses que no vals res quan fas alguna cosa mal feta o no et surt res bé. S’ha d’anar treballant i sortir de l’aïllament poc a poc, perquè és un procés lent... He d’agrair els meus dos fills, l’Albert i el Xavi, tota la paciència i suport que em donen i sobretot al meu marit, i al meu germà. Al principi va ser dur per a tots però tinc molta sort de la meva família. Per la meva mare porto tatuada una rosa, com el seu nom perquè em va ajudar moltíssim.

Les persones cuidadores pateixen molt.
Sí, i per això sento que jo també he d’ajudar i perquè m’agrada ajudar a la gent i no passo de les persones.

Què has fet tu per arribar al moment en què et trobes ara?
Activitats, activitats i més activitats. Quatre anys després de l’inici de la depressió va ser quan vaig començar a fer coses. Sortir de casa és el primer pas i després va venir fer esport com el vòlei, que m’agrada molt, relacionar-me amb gent i continuar quedant amb les amigues, que em van comprendre i mai m’han jutjat. Ara vaig també al centre cívic a jugar al Rummikub, que m’encanta, amb un grup de dones grans i són unes persones meravelloses; m’apunto a excursions... intento mantenir-me activa.

El dia 10 d’octubre s’ha commemorat el Dia Mundial de la Salut Mental i hi has participat activament.
Hem fet obres de teatre i he participat a la lectura del Manifest a Barcelona amb el Club social la Llum. A més, hem fet dinars i compartit experiències. Hi ha molta gent que pateix malalties mentals i sento que puc ajudar. Molts no se’n adonen que estan malalts i creuen que tot està bé. Tant de bo se’n adonin i, si tenen un problema, demanin ajuda.

Què vas trobar al Club Social la Llum?
Una família i unes terapeutes meravelloses que espero que no se’n vagin perquè realment valen molt. No treballen per guanyar diners sinó per ajudar, perquè ho senten des del cor. L’altre dia, per exemple, em va donar un atac allà i havia d’agafar el cotxe per marxar, perquè el Club tancava. No em van deixar anar fins que no va venir el meu marit a recollir-me. Estan pendents, t’ajuden, fan que et sentis millor.

Amb quines dificultats es troben els afectats per alguna malaltia mental i les seves famílies?
Es troben molt malament. Conec a alguna gent que a nivell familiar no ho ha passat bé i matrimonis que s’han separat. A nivell de recursos també hi ha situacions complicades perquè manca molta ajuda i consciència de les malalties de la salut mental.

Trobes que a Santa Perpètua falta una entitat, com el Club social la llum de Mollet, que treballi al voltant de les malalties mentals?
Sí. No tothom pot desplaçar-se a Mollet ni han de saber que hi ha una entitat que els pot ajudar. Estaria molt bé poder trobar un espai a Santa Perpètua similar on la gent pogués anar-hi. Jo conec unes 10 o 12 famílies en situacions similars a la meva i que són del poble.

Com vas viure la pandèmia de la Covid-19?
Em vaig sentir acompanyada per les terapeutes de l’Hospital i de la Llum. Fèiem connexions per Zoom i ens manteníem actives.

A Santa Perpètua s’ha posat en marxa el ComunitàriaMENT amb espais de trobada i treballs de grup per millorar aspectes de la salut mental. Què et sembla?
Molt bé. És molt bona notícia per les persones que ho necessiten però a vegades qui ho necessita no ho sap o no vol fer-ho.

Creus que la societat no té prou cura de les persones que pateixen alguna malaltia mental?
No m’he sentit mai així. Al contrari, he sentit el caliu de la societat. Jo he sigut el meu enemic més gran. Quan alguna cosa no em surt penso que no serveixo, que no valc res... Per això és important espais com la Llum, que t’agafen de la mà i et fan respirar per intentar veure les coses amb uns altres ulls.

DE PERFIL

Nom: Consol Budoy
Any i lloc de naixement: 1962, Barcelona
Professió: Monitora de menjador i lleure

La Consol és una persona activa a la qual li agrada molt estar amb la gent. Als centres cívics ha trobat un grup de dones amb les quals s’hi troba molt a gust jugant al joc numèric Rummikub. També li agrada el vòlei i té molts bons records de quan treballava com a monitora de menjador a algunes escoles de Santa Perpètua. Fa quinze anys va patir una depressió que va trastocar el seu dia a dia. En la seva família ha trobat un punt de suport important malgrat que reconeix que no sempre ha estat fàcil. Participa actívament a l’entitat Club social la Llum, de Mollet i, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental ha realitzat diferents accions i activitats per donar visibilitat.


Foto: Consol Budoy és una perpetuenca sòcia del Club Social la Llum, de Mollet, que treballa aspectes de la salut mental / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Una pràctica clínica segura no és incompatible amb tractar les dones com a persones”
“Una pràctica clínica segura no és incompatible amb tractar les dones com a persones”

Conec la Marta Busquets des que vaig ser mare i vaig contactar amb Dona llum, l’associació catalana [ ... ]

Rosa Jové:
Rosa Jové: "El son va canviant perquè s'adapta a les nostres necessitats físiques i psíquiques"

Rosa Jové serà l’encarregada de donar el tret de sortida a les activitats organitzades per Mamalleta’m, [ ... ]

"La meva obra busca l'essència de l'ésser humà, el silenci interior, l'ànima"

Montse Valdés és l’artista que presentarà a Santa Perpètua l’exposició principal de la Festa [ ... ]