Dins de la programació de la campanya Estima com vulguis creada per visibilitzar el Dia Internacional de l’orgull lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual (28 de juny), l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha estrenat dues xerrades al seu canal de Youtube que estan a disposició de la ciutadania. D’una banda, Referents LGTBI+ als llibres a càrrec d’Ángel Tijerín i de l’altra, Apropant-nos a la realitat LGTBI+ actual. Aquest és el títol de la xerrada realitzada pel protagonista d’aquesta entrevista, Eiden Gael Marín, que també ha estat present en la redacció del primer Pla LGTBI+ de la ciutat que s’aprovarà en els propers mesos. Amb ell parlem de gènere, de persones trans, de visibilitzar i sensibilitzar i sobretot, de diversitat i respecte.

Acabem de celebrar el 28 de juny i suposo que han estat dies especialment reivindicatius.
Al mes de juny hi ha molts esdeveniments que s’organitzen des dels moviments associatius i cada cop més des d’altres punts, com ajuntaments, institucions o empreses.

Però l’activisme no s’atura.
El col·lectiu LGTBI no s’acaba al juny. Existim els 365 dies de l’any. Estan molt bé les campanyes però al 28 de juny no s’esgota la qüestió, ni les reivindicacions i cada cop més s’estan visibilitzant altres dies, com el 17 de maig contra la LGTBIfòbia o el dia de la intersexualitat a l’octubre.

Apropant-nos a la realitat LGTBI+ més actual és el títol de la xerrada que es pot veure al Canal de Youtube de l’Ajuntament. Quina és aquesta realitat?
És complexa perquè en l’actualitat estem tenint més visibilitat, estem entrant en l’imaginari col·lectiu de la societat, cada cop tenim més representació per exemple en sèries, pel·lícules i mitjans de comunicació, les xarxes socials han fet un boom de les diversitats en general i específicament del col·lectiu LGTBI i a la vegada, estem tenint la reacció contrària. Un sector de la població més conservador, més tradicional, que intenta atacar, criticar i vulnerar els drets del col·lectiu. Si mirem una mica les dades de l’Observatori contra l’Homofòbia a Catalunya veiem que hi ha una pujada de les violències de LGTBIfòbia en els últims cinc anys. Això es pot interpretar de moltes maneres. Des de com hi ha més visibilitat hi ha més gent que denuncia les coses que passen o per altra banda, potser des d’aquests discursos d’odi fan que hi hagi més gent que agredeixi el col·lectiu.

I què cal?
Des de l’àmbit institucional s’han de fer lleis que garanteixin la dignitat de totes les persones, però crec que la clau és l’educació. Es tracta de fomentar el respecte a totes les persones i obrir la mirada cap a altres realitats que potser fa 30 anys eren desconegudes o inclús mal vistes. Som persones com tota la resta, mereixem el mateix tracte, no tenim cap patologia ni som un perill per a la societat. Es tracta d’entendre que les persones són persones i ja està. Falta formar a la gent en la diversitat. Tot i que cada cop més s’està trencant amb aquests models rígids, continua la idea que a les persones quan naixem ens miren els genitals i en funció d’aquests ens assignen una identitat de gènere i en funció d’aquesta identitat se’ns educa d’una manera determinada. I a més es pressuposa l’heterosexualitat. Hi ha persones que no encaixen en aquest sistema de sexe-gènere binari i per tant, ens hem de repensar i obrir-nos cap a altres realitats.

Per on podem començar?
Nosaltres parlem de quatre categories que són el sexe biològic, la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la sexualitat. El sexe biològic té a veure amb una qüestió física de com és el nostre cos, no només els genitals, també altres conceptes com els cromosomes, les gònades, les característiques sexuals secundàries, les hormones... No només existeixen mascles o femelles, la realitat no és binària sinó que és més diversa. També hi ha la identitat de gènere que sempre s’ha pensat que va lligada als genitals. Un penis o una vulva no ens diran qui és una persona. Ens ho dirà la percepció que té aquella persona de qui és i com i qui és respecte al gènere en aquest món. Si jo no m’identifico amb el gènere que em van assignar al néixer en funció dels meus genitals, sóc una persona trans. Si m’hi identifico, sóc cis.

I l’expressió de gènere?
És com m’expresso jo en aquest món. Si segueixo els estàndards de feminitat o masculinitat o m’allunyo. I això no té res a veure ni amb la meva identitat ni amb el meu cos. Poden haver-hi homes amb faldilla que es puguin pintar les ungles perquè això no ens està dient res de qui és aquella persona ni del seu cos. I per últim hi ha la sexualitat que és qui m’atrau sexualment o de forma afectiva, o les dues coses, i que res té a veure ni amb la meva identitat ni amb com m'expresso. Són quatre dimensions que no tenen perquè anar lligades.

I és difícil acollir tota la diversitat que representen les sigles LGTBI+?
Quan parlem de grups socials intentem homogeneïtzar i en realitat, hi ha molta pluralitat perquè cada persona és única i té una vivència respecte a la seva sexualitat. Sempre hi ha divergències però, a la vegada, això és el que ha fet que sigui un moviment ric, que puguem avançar, que hi hagi diferents opinions, diferents formes de fer, diferents estratègies polítiques... La complexitat té els seus reptes però també les seves avantatges, com intentar incloure tothom per poder seguir avançant. Jo sempre dic que això no només va del col·lectiu LGTBI sinó que va de totes les persones, perquè qui més qui menys, en algun moment de la seva vida surt d’aquest sistema rígid que ens hem muntat. Totes les persones tenim la nostra diversitat i si ens donem el permís d’experimentar, d’explorar, de repensar... som més lliures.

Les reivindicacions del col·lectiu LGTBI són solidàries o posen en risc el moviment feminista?
Ha sigut un gran tema sobretot arran del debat en relació a la qüestió trans. Des del meu punt de vista el problema no són les persones trans ni els feminismes. El que aquests debats estan posant en joc és quin és el subjecte polític del feminisme i jo crec que aquí hi ha postures molt diverses i contràries entre si. Hi ha un feminisme en el qual el subjecte polític és dona i no hi ha res més i altres feminismes que entenem que el subjecte polític és molt més ampli.

Parlem de la qüestió trans. Per què tan d'enrenou amb la Llei Trans?
Venim d’un sistema que ha entès el tema trans des de la tutela mèdica i psiquiàtrica on per poder transitar uns professionals havien de diagnosticar-te i per tant, l’agència de la identitat no requeia en la persona. A més, s’ha entès aquest diagnòstic des de la patologia mental i també des de la idea del cos equivocat. Des dels activismes fa temps que s’ha reivindicat el model de l’autodeterminació, que deixa que siguin les mateixes persones trans que tinguin l’agència de la seva identitat i la dels seus cossos i puguin decidir què volen. Això ha generat moltes tensions.

Per què?
Hi ha persones que estan en contra, sobretot del moviment feminista, perquè veuen l’autodeterminació com un perill de cara a que tothom podrà anar al Registre Civil a canviar el seu nom i el seu gènere i això, farà que totes les polítiques d’igualtat se’n vagin a l’aigua. Jo crec que hem de ser curosos amb aquest argumentari. No és un procés tan fàcil canviar de nom. Hem de buscar maneres que no generin cap conflicte d’interessos amb altres polítiques. Hi ha molts països que ja tenen llei d’autodeterminació de gènere i no ha suposat cap risc per a les dones en el seu dia a dia. Òbviament sempre hi haurà alguna persona que pot utilitzar-ho en el seu benefici però no fem lleis per a aquelles persones que potser se la salten, fem-les per la majoria de persones. A més, en l’argumentari d’aquests feminismes més radicals, sempre hi ha un tema que m’agrada molt que és quina concepció tenen dels homes. Òbviament hi ha una desigualtat estructural, però no podem jutjar a tots els homes de la mateixa manera. Quina visió tan poc estratègica! Perquè si no poden canviar, si ja són el mal en essència, quina possibilitat ens deixa de canvi com a moviment social si no poden canviar els homes? Quin feminisme estem construint? Si el que necessitem és que els homes també canviïn i també treballin per construir una societat més igualitària per a totes les persones. Hem de confiar en la voluntat de canvi de totes les persones i treballar perquè totes anem plegades.

Santa Perpètua comptarà properament amb el seu primer pla LGTBi+. Per què és necessari comptar amb un document com aquest?
A Santa Perpètua s’impulsen línies d’acció en diferents àmbits que fomenten el respecte i la sensibilització cap a la diversitat, que busquen millorar la qualitat de vida de les persones del col·lectiu en el municipi i això és fonamental. Ja sabem que l’Ajuntament té competències limitades en alguns àmbits però sí que pot ser proactiu i impulsar accions que millorin la vida de les persones que hi viuen i augmentar la sensibilització, la visibilització i la participació del col·lectiu al municipi per fer un lloc més amigable i més segur.

De perfil

Nom: Eiden Gael Marín
Any i lloc de naixement: 1991, Santa Coloma de Gramenet
Professió: Tècnic de recerca i formació

Eiden Gael Marín és graduat en filosofia i té un màster en Estudis de Gènere Ciutadania i Dones. Treballa a Trànsit, el Servei d’Atenció a la Salut de les Persones Trans, on realitza tasques administratives i d’agent de salut fent formació i acompanyant processos de transició de persones adultes. També treballa a la UOC com a col·laborador de treballs de final de grau en l’apartat de feminismes i diversitat sexual i de gènere. Des de l’octubre de 2021 es va incorporar a l’Institut Diversitas com a tècnic de recerca per fer l’elaboració de plans LGTBI a diferents municipis i també com a formador al programa per escoles per a la igualtat. Sempre ha estat vinculat a diferents moviments socials i actualment forma part de l’associació Entenem Santa Coloma.

Foto: Eiden Gael Marín ha realitzat la xerrada Apropant-nos a la realitat LGTBI+ actual que es pot veure al canal de Youtube Ajuntament SPM / Josep Cano