hola

El Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) ha celebrat un cicle de xerrades titulat Creixem en Família. L’objectiu ha estat tractar amb famílies temes sobre la criança i l’educació en diferents etapes de la vida dels infants i també treballar en l’autocura per cuidar i educar per estimar la vida. Una de les activitats ha tingut com a protagonista l’adolescència amb el Guim i l’Arantxa com a representants. Ells són dos joves perpetuencs de setze anys que han volgut explicar a les famílies com veuen els adolescents el món perquè se'ls pugui comprendre millor. L’Informatiu també ha parlat amb ells per conèixer, en trets generals, les seves preocupacions, els seus sentiments i la seva visió dels adults, del món i del futur.

Quines coses us preocupen als adolescents del vostre dia a dia?
Arantxa Nortes: doncs a mi, personalment, la relació amb els altres. La relació que puguis tenir amb els amics i amigues i amb les persones amb les que estàs a classe, que és on passes molt temps. Crec que ens influeix molt a la vida.
Guim Morral: Jo diria el mateix, considero que la major inseguretat que tenim ara és estar sols. Tothom tenim por de quedar-nos sols i fem qualsevol cosa per no estar-ho.

Per què l’adolescència es caracteritza per una necessitat d’estar sempre envoltats i, vinculat a això, de tenir presència a les xarxes socials?
G.M.: No tinc la sensació que si no estàs a la xarxa no existeixes, el que penso és que a través d’internet tenim companyia encara que realment no estiguis físicament amb aquella persona. I això ens tranquil·litza.
A.N.: Hi ha molta gent que busca el recolzament que no té al seu dia a dia en altres persones, encara que aquestes estiguin lluny. Molts adolescents troben aquest suport i aquesta ajuda en altres que coneixen a Internet.

Com considereu que és la relació dels adolescents actuals amb els adults, més concretament, amb la seva família més propera?
G.M.: Són discretes. Arriben, mengen, parlen una mica de com ha anat el dia i desapareixen. Hi ha alguns joves que directament no veuen els pares durant tot el dia i estan conformes. Al meu entorn m’estic trobant gent que no vol passar temps amb els seus pares i tinc la sensació que és per evitar converses que no t’agraden. A vegades, expliques què tal t’ha anat el dia i els adults t’acaben traient coses dolentes.
A.N.: Crec que actualment, en general, ens costa connectar per exemple amb els nostres pares. Jo tinc aquesta connexió però sento que en els adolescents no acostuma a passar això.

Per què us costa explicar coses al vostre entorn familiar més proper?
A.N.: Jo crec que el que falla principalment és el fet que nosaltres hem d’explicar el què ens passa però a nosaltres els nostres pares no acostumen a venir i explicar-nos què tal els ha anat el dia, per exemple. En comptes de compartir, ens reclamen informació, la relació no és recíproca.
G.M.: Tenim la sensació que sempre et treuen respostes que no et venen de gust en aquell moment. Tu expliques el teu dia i t’acaben preguntant diferents coses que potser no tenen res a veure i no vols explicar en algunes situacions. No cal barrejar aspectes dolents quan només estàs explicant què has fet aquell dia. Hi ha moments per tot.

Llavors, sentiu que hi ha temes que els adolescents no podeu compartir?
A.N.: Jo crec que això depèn de la manera que t’has criat. Hi ha adolescents que no han crescut en aquesta llibertat de poder explicar-ho tot. Ara és quan es comença a veure. Hem de comprendre que a vegades això no és fàcil i hem d’entendre a una persona que ens explica les coses segons els seus ideals i les seves experiències. Cal tenir paciència.

Els adults us entenen?
G.M. Trobo que fan un intent fallit d’intentar entendre'ns. Tenen la mentalitat de quan eren petits: pensen que la seva vida va ser molt més difícil. I sí, admeto que la nostra vida ha millorat respecte la seva època, però amb aquestes millores també han sorgit altres problemes nous que abans no tenien i aquestes dificultats són els que costen d’entendre als adults.
A.N. Sí que ens entenen, però sempre dins del context que som adolescents. No t’entenen dient «té un problema», sinó «té un problema perquè és adolescent». És l’excusa perfecta i és com que els teus problemes són de segona, tal com jo ho veig.

Quina visió creieu que tenen els adults de la vostra generació?
A.N.: Amb el tema del mòbil, per exemple, crec que sí pensen que estem tota l’estona utilitzant-lo. És un comportament que s’ha estès molt en la nostra generació, però és que el meu pare també es passa estona amb el mòbil i ningú li diu res. És molt fàcil senyalar a un col·lectiu quan el problema és de tota la societat perquè nosaltres utilitzem el telèfon perquè els nostres pares i des de l’escola se’ns ha inculcat aquest valor per la tecnologia. No crec que siguem els responsables d’aquest fet.
G.M.: Ens veuen una mica així, que sempre estemamb el mòbil. La veritat és que fem més coses, fins i tot a vegades no donem a l’abast.
A.N.: Si em deixeu vull apuntar una cosa. És molt difícil tenir forces per fer tantes coses, no tothom pot fer activitats, hi ha moments que necessites parar i això en els adolescents no s’entén i venen les acusacions.

Potser els adults pensen que sou una generació «dèbil» en el sentit de queixar-se per problemes que «no són reals» només pel fet que sou adolescents?
A.N.: Ens veuen dèbils però és que estem dèbils, ho estem. Està molt feta merda la joventut d’avui en dia
G.M.: Sí, estem fatal, té pinta que no anirem massa bé. Penso que hi ha adolescents que estan desaprofitant moltíssim el seu moment, que no volen estudiar, que tenen companyies que potser no són adequades... I crec que és per falta de passar més estona amb els pares.

Feta merda per què?
A.N.: La veig trencada. No et podria dir més de tres persones de la meva edat i el meu entorn que estan bé mentalment. Hi ha molta ansietat, hi ha molta tristesa, em costa veure persones felices. Hi ha part de responsabilitat en les generacions anteriors, crec que es podrien educar emocionalment i educar-se com a societat. És un problema estructural, a l’escola tampoc t’ensenyen a gestionar les emocions.

Què us agradaria a vosaltres canviar del món i que no es repetís?
A.N: Nosaltres tindrem més eines que els nostres pares no han tingut. Ara s’està començant a educar emocionalment. Ho farem millor perquè ens han ensenyat a fer-ho.
G.M: La nostra generació ha heretat un món fet merda que ens tocarà arreglar no sé com. Espero que amb les generacions següents nosaltres ens esforcem per trobar coses en comú amb ells i elles i així compartir més estones de qualitat.

Com podeu explicar als adults la manera de millorar la vostra relació amb ells?
G.M.: El que passa amb els adults és que ens posen exigències d’adults però ens tracten com a infants. Aquesta estructura és la que s’hauria de canviar, que ens tractin com a persones més madures, que respectin el que ens passa. Així millorarien les coses, crec. A.N.: Jo els demanaria escolta i comprensió, que entenc que és difícil. També demanaria una educació emocional amb ells mateixos. Potser el problema no és tant curar als de sota sinó reeducar als de dalt.

Com veieu el vostre futur en aquesta societat?
G.M. Amb pressió, com la generació que ho ha de canviar tot i no tenim ni idea de com fer-ho i enfocar les coses. Tenim tot el sistema de la generació anterior que cal canviar.
A.N Jo crec que més que el fet de canviar, cal que seguim amb les lluites que ells han començat. Aquesta generació té ganes de canviar les coses i ho farem.

 

Perfil

Nom: Arantxa Nortes i Guim Morral
Any i lloc de naixement: 2006, Santa Perpètua
Professió: Estudiants

L’Arantxa Nortes i el Guim Morral són dos adolescents perpetuencs de setze anys que estudien quart d’Educació Secundària Obligatòria a l’Institut Rovira-Forns. A ella li agradaria estudiar literatura catalana o història i ell té molt clar que es decantarà per l’enginyeria. El Guim practica atletisme i música i és un dels representants de l’Institut al Consell Municipal d’Adolescència. A l’Arantxa l’apassiona escoltar música, llegir i quedar amb els amics i amigues. Els adolescents han estat els protagonistes d’una de les xerrades del Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) de l’Ajuntament de Santa Perpètua. L’activitat ha consistit en explicar a pares i mares assistents com veuen els adolescents d’avui dia el món, les seves preocupacions, el seu dia a dia... perquè les famílies puguin entendre’ls millor

Foto:Arantxa Nortes i Guim Morral són dos adolescents perpetuencs que ens han explicat la seva visió del món / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“La cultura és essencial. Ho ha estat sempre i, ara en pandèmia, també ho és”
“La cultura és essencial. Ho ha estat sempre i, ara en pandèmia, també ho és”

  La cultura és un dels sectors més afectats en aquesta pandèmia. A nivell global el moviment [ ... ]

"Si tens una idea, et mous una miqueta i hi poses ganes, pots aportar moltes coses"

Hardcore Hits Cancer va néixer el 2015 d’una idea que es va gestar al cap del perpetuenc Daniel Sadurní [ ... ]

"La perspectiva de gènere a l’urbanisme contribueix a eliminar les desigualtats socials"

A Santa Perpètua s’ha organitzat una marxa exploratòria a Can Filuà el 2 de juny per valorar i [ ... ]