hola

El perpetuenc Marcel Caralt està jugant la seva primera temporada completa a la secció de voleibol del Futbol Club Barcelona. El jove esportista, que és de categoria juvenil, ja ha disputat alguns minuts amb el primer equip, que juga a la Superlliga 2, la segona màxima categoria del voleibol espanyol i que ha aconseguit l’ascens. Marcel Caralt va començar la temporada passada a les files del GET Blume i la va acabar al Barça, on va conquerir el Campionat de Catalunya juvenil i va ser tercer en el Campionat d’Espanya. Aquest any, juga al Barça juvenil, però també ha disputat partits amb el primer equip, amb el sub-23 i amb el júnior. Està a punt de completar la seva primera temporada sencera al Barça i no serà l’última.

Quin balanç fas, de moment, de la temporada?
Està anant molt bé. Amb l’equip juvenil hem guany­at tots els partits de la lliga i no hem cedit cap punt. Després vam guanyar el Campionat de Catalunya. L’any passat, vaig arribar al Barça amb la temporada molt avançada i amb l’equip juvenil també vaig guany­ar el Campionat de Catalunya.

El teu equip habitual és el juvenil.
Sí, jugo habitualment amb el juvenil i també amb el júnior, el sènior B a Primera Nacional i amb el primer equip a la Superlliga 2. Amb el primer equip he tingut minuts al llarg de la temporada i he participat en molts entrenaments. El primer equip ha aconseguit l’ascens a la Superlliga 1. Ha complert l’objectiu de la temporada. Es van fer uns fitxatges i s’ha assolit l’ascens. Amb el sènior B ja vam acabar la temporada. Vam quedar a la part alta de la classificació.

En júniors, heu estat subcampions de Catalunya. Vau perdre la final contra el Sant Pere i Sant Pau per 3 a 1. Com va anar el partit?
Bé i malament. Va ser una bona final. L’altre equip també ho va fer molt bé. Ells van estar millor que nosaltres en aquest partit en concret. Ells van fallar menys que nosaltres i es van acabar emportant el partit. Vam acabar amb un mal sabor de boca, perquè hauríem d’haver fet millor les coses. En semifinals, vam guanyar el Sant Martí per 3 a 1. Aquell partit l’havíem de guanyar i així va ser.

Com és una setmana al Barça?
Normalment, els dilluns per les tardes entreno amb el juvenil. Els dimarts a la tarda entrenava amb el primer equip, que ja ha acabat la temporada, i després amb el sènior B. Dimecres, dijous i divendres, sessions amb el de Superlliga 2 i divendres també amb el juvenil. Els caps de setmana, anava a tots els partits que em convocaven.

Quin seguiment té el voleibol per part del públic?
Nosaltres juguem a la Salle Bonanova a un pavelló en el qual no hi cap gaire gent. Ara l’audiència ha pujat bastant respecte als anys anteriors, però normalment van els familiars i amics dels jugadors.

La temporada passada ja vas jugar amb el Barça. Com va anar l’experiència?

Vaig arribar quan la temporada del Barça B ja estava gairebé acabada. Vaig jugar les dues darreres jornades de lliga i vaig jugar també amb el juvenil, amb el qual vaig ser campió de Catalunya i vaig disputar el Campionat d’Espanya.

Com va anar el debut amb la selecció espanyola de la categoria sub-20?
Vaig jugar el Pre-Europeu i vam complir amb el que havíem de fer. Ens hem classificat per disputar la segona fase, la repesca, una competició que disputaran tots els equips que van ser segons de grup. Hem demostrat que tenim potencial per classificar-nos per jugar l’Europeu. Particularment, estic content amb les oportunitats que em van donar. Estic content amb el que vaig fer.

Quan vas començar a jugar a voleibol?
Vaig començar a finals de primer de l’ESO, als dotze anys, al Club Natació Sabadell. Al principi, vaig començar a jugar a bàsquet. Vaig jugar-hi uns vuit anys. Tota la meva família està vinculada al món del voleibol i jo era com l’ovella negra i al final em vaig enganxar. Ara m’agrada més el vòlei, però abans no. Vaig anar fent i, al final m’agrada més. A la meva segona temporada al Club Natació Sabadell vam anar al Campionat d’Espanya infantil i ens vam classificar en setena posició. La següent temporada em van seleccionar per formar part del grup de tecnificació de la Blume. Allà vaig estar tres anys. El primer any vaig estar al Sabadell i vaig ser tercer en el Campionat de Catalunya i vam participar al Campionat d’Espanya. El segon any vaig estar al Sant Martí, però no vam fer res perquè va ser l’any de la Covid-19. Després d’aquesta cessió vaig tornar a la Blume i em van cedir al Barça.

Per què vas començar a jugar a bàsquet i no a voleibol?
Jo estudiava a l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès i allà hi ha el costum de jugar a bàsquet. Era l’esport principal d’aquell col·legi. Jo vaig començar a jugar des de petit, des de la categoria mini. Després, em vaig canviar d’institut i vaig continuar jugant amb el Club Natació Sabadell. A primer de l’ESO, la meva mare va escollir l’excusa o la meravellosa idea, perquè ara li agraeixo, que com que vaig suspendre les matemàtiques, com a càstig, em va apuntar a vòlei. Va ser així que vaig començar.

D’on ve la vinculació de la teva família amb el voleibol?
Juguem tots a vòlei per la meva mare, que era àrbitra des de molt jove. La meva germana Clara està als Estats Units estudiant i juga a la Lliga Universitària i la meva altra germana, Berta, juga al Club Natació Sabadell, és sènior i juga a la Superlliga 2. A les dues, els van bé les coses.

Tu jugues de lliure, explica’ns en què consisteix aquesta posició?
La gent, quan li parles de vòlei, pensa en gent que salta i pega a la bola i gent que defensa. Jo en la meva posició de l’única cosa de la qual m’haig d’ocupar és de que l’altre equip no faci punts. Jo no faig punts, jo no ataco mai, jo no saco mai. Quan ells saquen, jo rebo i quan ells ataquen jo defenso.

Com va ser el teu fitxatge pel Barça?
Això va ser cosa més de la Blume. Ells tenen la seva manera de funcionar. Vaig entrar allà sent jugador del Club Natació Sabadell. Si una vegada que estàs dins de la Blume, et vols canviar d’equip, ets com un jugador de la Federació Catalana de Voleibol. Fan una llista amb els noms de diferents jugadors i després els clubs, d’acord amb una puntuació, tenen preferència a l’hora d’escollir aquests jugadors per als seus equips. I així vaig anar al Barça a finals de la temporada passada.

Seguiràs la propera temporada al Barça?
Ara jo ja no estic a la Blume. L’any passat va ser el que vaig dir que ja no volia continuar a la Blume i, per tant, aquesta seria la meva darrera temporada a la Blume. L’any passat, després de jugar el Campionat d’Espanya juvenil amb el Barça em van dir que estaven satisfets amb la meva aportació i em van demanar de seguir i aquí segueixo. I de cara a la propera temporada 2022-2023, jo no tinc cap problema a seguir jugant al Futbol Club Barcelona. El club ja m’ha dit de continuar amb ells.

Fins a on vols arribar tu en aquest món del voleibol?
Fins a on es pugui. Si puc arribar a cobrar i viure d’aquest esport, millor i, sinó, doncs a passar-ho bé. El meu gran objectiu és anar a jugar a Itàlia o a llocs així, que és on es paga bé per jugar a voleibol. Si vols guanyar-te la vida jugant a vòlei, has d’anar a Itàlia, a França, a Polònia o a un país així. A Espanya són molt pocs jugadors els que cobren com per guanyar-se la vida

Perfil

Nom: Marcel Caralt Carreño
Any i lloc de naixement: 2004, Barcelona
Professió: Estudia Batxillerat esportiu

Tota la família està molt vinculada des de sempre al voleibol. La mare de Marcel era àrbitra i va inculcar als seus fills la passió per aquest esport. No obstant això, l’actual jugador del Barça va dedicar els seus primers anys com a esportista al bàsquet. Li agradava més l’esport de la cistella que no pas el voleibol. Finalment, i amb anècdota inclosa, va canviar d’esport i està molt content de la decisió, en la qual va influir clarament la seva mare. Una de les germanes de Marcel estudia als Estats Units i juga a la Lliga Universitària, mentre que l’altra és membre del Club Natació Sabadell, entitat amb la qual milita a la segona màxima categoria del voleibol femení espanyol. Els tres han escollit camins diferents per practicar el voleibol i triomfar en un esport que a Espanya és minoritari, però que a altres països és seguit per molts aficionats.


Foto: Marcel Caralt, jugador del Futbol Club Barcelona de voleibol / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

''Hem viatjat des d'Austràlia fins a Santa Perpètua buscant les nostres arrels''
''Hem viatjat des d'Austràlia fins a Santa Perpètua buscant les nostres arrels''

La Michele Parer és australiana i amb la seva família ha viatjat fins a Santa Perpètua buscant els [ ... ]

"El premi Cultura 2015 és un reconeixement a la tasca al compromís d'El Refugi"

El Centre d'Esplai El Refugi ha estat l'entitat guardonada per l'Ajuntament de Santa Perpètua a la [ ... ]

Losers és una història real de la vida actual i qualsevol es pot sentir identificat
Losers és una història real de la vida actual i qualsevol es pot sentir identificat

El grup local Tàndem estrena aquest diumenge a les 18.30 h al Teatre del Centre el seu darrer muntatge [ ... ]