hola

El perpetuenc Adrián Galán afronta la seva primera temporada al Futbol Club Barcelona d’hoquei pa­tins. Galán portava 20 anys com a jugador del Club Hoquei Santa Perpètua en diferents categories. L’esportista de la nostra localitat continua vinculat al club perpetuenc, ja que és el coordinador de la base i entrenador del sènior de Segona Catalana. Està molt content amb com li estan anant les coses al club blaugrana. Amb 24 anys, és el jugador més veterà de la plantilla. Ja ha aconseguit l’objectiu que es va marcar quan va arribar al Barça: guanyar-se la confiança dels seus companys i del cos tècnic. Creu que està fent bé les coses i espera seguir la propera temporada al club blaugrana, tot i que encara és aviat per saber-ho.

Com està anant la temporada?
Bé, les sensacions són cada vegada millors. Els meus companys són molt joves, tenen entre 17 i 20 anys, i tenen molta qualitat. Al principi sí que vaig notar una diferència en el ritme d’entrenament. En dues o tres setmanetes em vaig acostumar i vaig agafar el ritme. Cada vegada estic més còmode a la porteria i els jugadors confien més en mi. Tinc, cada vegada, millors sensacions.

Jugues amb el segon i el tercer equip del Barça.
Sí, el Barça B juga a la categoria d’OK Plata, que és la segona màxima divisió estatal, i el Barça C juga a la Nacional Catalana, que és la màxima divisió a nivell de Catalunya i seria la tercera divisió estatal. Som catorze jugadors i d’aquí surten cada setmana les convocatòries per al Barça B i el Barça C. L’objectiu del Barça B, tenint en compte que aquest any tenim una plantilla molt més jove del que és habitual, és la permanència i, a partir d’aquí, mirar cap a dalt. Al Barça C ens hem classificat per jugar en el grup per l’ascens i això significa enfrontar-se amb els millors equips de Nacional Catalana. No podem pujar, a no ser que el Barça B perdi la categoria, però sí que podem jugar el play-off fins al final. En el cas de guanyar-ho tot i no poder pujar, com a mínim, jugaríem la final del play-off.

Com va sorgir la possibilitat de fitxar pel Barça?
Durant la temporada passada, vaig estar en contacte amb entrenadors de diferents equips i va sortir la possibilitat del Barça, ja que els dos porters que tenien no continuarien aquesta temporada. La meva posició de porter sènior encaixava en les necessitats que tenien per completar aquesta plantilla de jugadors joves que poden jugar tant al Barça B com al Barça C. Els encaixava un quart porter de les meves característiques. He fitxat per un any. Encara és d’hora per parlar sobre la propera temporada, però m’han dit que estan contents amb la meva feina. Encara no hi ha res parlat, però pinta bé per continuar un any més aquí. Espero que sigui així.

Què és el que t’ha sorprès més?
La diferència de nivell sí que es nota, però m’ha sorprès el ritme i la competitivat que hi ha sempre en tots els entrenaments. Aquí es marca la diferència entre clubs com el Barça i la resta. El nivell als entrenaments és molt alt. Cadascú s’exigeix molt a si mateix. L’equip tècnic és molt bo. Tenim psicòleg esportiu, tenim entrenadors de porters de molt nivell. Tenim preparador físic. M’ha sorprès la professionalitat que hi ha.

Com és entrenar amb el primer equip?
Vaig fer quatre entrenaments. Els dos primers no van ser al Palau Blaugrana, perquè ells entrenen a una pista a Barcelona. Els dos últims sí que van ser al Palau Blaugrana i va ser una experiència molt, molt bona. vaig entrenar amb els porters que són els meus ídols i amb jugadors que són els millors del món, portuguesos, argentins i espanyols. El primer equip del Barça és com una selecció internacional dels millors jugadors i poder entrenar amb ells ho vaig gaudir molt. Va ser una experiència molt maca per a mi.

Quins objectius t’has marcat aquesta temporada?
Això és una cosa que vaig parlar amb el meu entrenador de porters a l’inici de la temporada i crec que el que li vaig dir ja s’ha complert sense acabar la temporada. Era transmetre aquesta confiança als jugadors, venint un jugador sènior, que no és el perfil que hi ha a la base. Jo soc el jugador més veterà de l’equip amb 24 anys. Un porter sènior que ve de Santa Perpètua, que no és gaire conegut, hi havia una mica d’inquietut. He aconseguit una sensació de solidesa i confiança amb els jugadors. Volia millorar i que els companys i els tècnics tinguessin la confiaça en mi per donar-me minuts i l’oportunitat de jugar.

Et veus amb opcions de jugar a l’OK Lliga?
Això és molt difícil i més a dia d’avui, que hi ha molta competitivat i molt nivell. Crec que algun dia hi haurà l’oportunitat. Fins que no arribi no sabré si estaré al nivell, però jo crec que el camí que porto és bo. A veure si d’aquí dos o tres anys tinc una oportunitat.

En la pretemporada, et vas enfrontar en un amistós amb el Santa Perpètua, què vas sentir?
Va ser una sensació molt rara. Tenia molta alegria per un cantó i molta tristesa per l’altra per deixar el club de la meva vida, el club del meu poble. Tota la vida jugant amb els meus amics i va ser com una festa de comiat. Estic molt agraït al club pel detall i pels meus companys. Va ser una experiència molt maca.

Com estàs veient aquesta temporada als teus an­tics companys?
Hi ha hagut canvis amb alguns jugadors nous i l’entrenador nou. Al principi, acostumar-se a les noves dinàmiques sempre costa una mica. Pels partits que he vist, van tenir una mica de mala sort a nivell de resultats. Els dos últims mesos van fer un canvi de resultats i es van classificar per a la fase d’ascens en la darrera jornada. És un grup molt difícil, però tenen qualitat i ganes de sobres per lluitar per l’ascens.

I la porteria que vas deixar vacant, està ben defensada?
Està molt ben defensada. Tenen ara una dupla molt maca amb el Dani Gispert, que ja estava amb mi, i el Dani Rivero. Jo crec que la porteria està molt ben guardada.

Pel que fa a la teva tasca com a coordinador de la base del CH Santa Perpètua, com està anant la temporada?
Estic personalment molt content. El club està crei-xent. Tenim més de vint “peques” a la base tant nens com nenes. Una de les coses que hem de treballar en un club com el nostre és que la base pugui créixer. A partir d’aquí, aconseguir bons entrenadors, un bon nivell d’entrenaments, perquè els peques continuïn creixent esportivament.

També entrenes a l’equip de Segona Catalana.
Sí. No era la idea inicial. No trobàvem un entrenador amb el títol i va sorgir la possibilitat perquè jo sí que me’l vaig treure fa uns anys i, a més, sent de la casa m’ho van plantejar. Ho vaig agafar amb moltes ganes. Només puc estar un dia dels dos que entrenen. Estic molt content, entre els meus jugadors hi ha els meus germans. Crec que ells també estan contents. Llàstima dels resultats. Entre lesions i la primera fase ens van tocar equips molt forts. A més, el format de la lliga ens ha perjudicat molt. Els punts s’arrosseguen d’una fase a l’altra i nosaltres hem començat la fase decisiva amb zero punts. Has de remuntar vuit punts de 24 possibles i això és molt complicat.

Com vas començar a jugar a hoquei patins?
Als tres anys perquè el meu germà gran, el Daniel, que té dos anys més que jo, va començar a jugar.

Perfil

Nom: Adrián Galán Carrasco
Any i lloc de naixement: 1997, Santa Perpètua
Professió: Enginyer industrial

Adrián Galán va començar a jugar a hoquei pa­tins al Santa Perpètua quan encara no tenia quatre anys. Primer es va apuntar el seu germà gran Daniel i després va anar ell darrere, tot i que als seus pares no els feia gaire gràcia, perquè ho veien una mica perillós. S’ho passava molt bé i té records molt macos d’aquella època. Fins als nou o deu anys, no va començar a jugar de porter. Van anar a un partit i el porter no va poder anar-hi. S’havia de posar algú i li van dir que li tocava a ell. No recorda aquell partit, però sembla que ho va fer bé i a partir d’aquell dia va continuar com a porter. Jugava en dues categories, en una feia de jugador i en l’altra de porter. Això fins als 14 anys. Després, va passar per totes les categories del Club Hoquei Santa Perpètua. A finals de la temporada passada, va rebre l’oferta del Barça i va canviar de club.

 

Foto: Adrián Galán, jugador del Futbol Club Barcelona d’hoquei patins / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Joan Soley:
Joan Soley: "Si a la vida pots fer algun servei és donar valor a la pròpia vida"

L'Ajuntament de Santa Perpètua va distingir Joan Soley per la seva activa participació en la cultura [ ... ]

''Si ells mantenen l'esperança de solució al conflicte sahrauí, nosaltres també''
''Si ells mantenen l'esperança de solució al conflicte sahrauí, nosaltres també''

Núria Salamé és la presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí [ ... ]

''L’acceptació d’un mateix és el primer pas per descobrir tot el que pots arribar a fer''
''L’acceptació d’un mateix és el primer pas per descobrir tot el que pots arribar a fer''

Un glaucoma va provocar que aquesta perpetuenca resident al barri de Centre Vila comencés a perdre [ ... ]