hola

Aques divendres 14 de gener a les 20 hores s’inaugura a l’Espai 2 de la Granja Espai Cultural l’exposició Zenit del fotògraf Fran Masip. És una mostra que podrà visitar-se fins al 27 de febrer i que està conformada per fotografies de paisatge nocturn i imatges de galàxies i nebuloses. Ens hem trobat amb Masip a l’Espai 2 perquè ens expliqui més detalls sobre Zenit i l’astrofotografia, una disciplina que l’artista tracta amb molta recerca, investigació i planificació. El perpetuenc ha afirmat que sempre ha tingut dins seu la vocació fotogràfica i que, tot i haver passat per diverses disciplines, és un apassionat de la fotografia de paisatge i natura. Masip explica que la seva exposició permetrà veure a ull coses que no imaginem.

Què trobarà el públic a Zenit?
Jo penso que són imatges que un no s’imagina que existeixen i que molts cops no has vist mai. Hi ha persones que no han vist mai la Via Làctia a ull i crec que és una cosa que ningú es pot perdre, que s’ha de veure un cop a la vida.

Quins han estat els aspectes essencials que t’han ajudat a desenvolupar aquesta mostra?
Aquesta exposició ve de l’evolució de la fotografia de paisatge que he fet sempre. Una de les coses que puc treure de la pandèmia és que, el no poder sortir de casa durant tant de temps, ha fet que els fotògrafs nocturns i de paisatge puguem aprofitar per fer treballs com aquests. Poder treballar una disciplina des del lloc on vius et permet descobrir camins. Les fotografies nocturnes són molt tècniques, amb un equip especialitzat i que les pots fer des de casa amb el telescopi. Les de paisatge has d’anar al lloc que t’interessa i passar-te moltes i moltes hores per aconseguir la foto.

Llavors podem afirmar que la pandèmia ha descobert en tu noves fonts d’inspiració?
En relació amb la fotografia de cel profund sí, clar. He pogut captar coses amb la càmera i el telescopi des de casa. El telescopi sempre l’he tingut, però l’utilitzava per observar planetes, estrelles... No em plantejava tant fotografiar aspectes com els que he pogut captar i que veureu a la mostra. Com aspectes negatius de la pandèmia, a casa t’enfiles per la paret. Jo llegia llibres de fotògrafs, mirava altres obres i clar, tenia moltes ganes de poder sortir a fer fotografies.

Ets un apassionat de la fotografia de paisatge i natura, oi? Per què aquesta disciplina?
Tot el que té a veure amb la natura i el planeta sempre m’ha agradat. Veure les bogeries que estem fent al món ens afecta a tothom d’alguna manera. Sempre he tingut la idea de poder ensenyar les coses que podem perdre, és més, hi ha moltes coses de la natura que ja no les tenim perquè s’han destrossat. Quan faig una foto i veig la manera en la qual hem malmès la natura tinc l’oportunitat de mostrar a la gent que no tenim dret a fer això al nostre planeta. Aquesta disciplina és una manera de conscienciar a les persones del que estem fent, fer fotos de paisatge permet ensenyar coses que teníem i que ara ja no les tenim perquè ens les hem carregat. Hi ha generacions que venen que no podran admirar elements de la natura que jo he pogut fotografiar i això em motiva per continuar fent-ho.

En aquest aspecte es podria dir que tens una part de fotoperiodista.
Sí, perquè t’ho passes bé fotografiant perquè és el teu hobby però també et permet ensenyar al teu públic que això no pot ser, que hem de cuidar la nostra natura i ens hem de conscienciar que estem perdent moltes coses. La meva tasca també consisteix en això quan faig fotos.

Hi ha cap altra disciplina de la fotografia que et cridi l’atenció i en la qual treballaries?
He passat per diferents i he anat descartant aquelles on no et trobes còmode fent-les. Per exemple, admiro molt als professionals que fan fotografia de retrat i que són capaços de fotografiar a persones. Això ho he provat i no n’he estat capaç. A mi m’agrada prendre’m el meu temps i la fotografia de paisatge em permet això, passar-me dues o tres hores muntant l’escenari, buscant l’enquadrament, controlant la llum, enfocant i després fer la foto. I t’asseguro que no n’has de fer cap més, n’has fet una amb molta preparació.

Però sempre surten a la primera?
No, no, és clar que no. Moltes vegades, fent fotografia de natura, tornes amb les mans buides a casa. Poden passar moltes coses: no has arribat a temps a lloc, canvia la previsió meteorològica, problemes tècnics amb la càmera... Hi ha fotos que m’han costat anys fer. Recordo una a la Costa Brava. Vaig anar amb un amic, la previsió de bon temps era brutal i quan vam arribar va venir una boira espectacular, es va posar a ploure i vam tornar sense foto. Vam fracassar però vam tornar-hi per segon cop, però ens van tancar el camí per accedir i no vam arribar a l’hora per fotografiar la posta de sol que teníem planificada. A la tercera ens vam trobar amb un rodatge d’un anunci. Quatre intents per fer una fotografia. I així amb un munt d’imatges, moltes vegades tornes sense la foto.

I quin és el sentiment quan et passa això?
Òbviament el sentiment de frustració hi és. Estic emprenyat aquell dia perquè passen coses que no pots controlar. Però a mi m’engresca això. Per fer fotografia de paisatge has de ser tossut, provar, tornar-hi si no ha sortit bé a la primera... És una motivació per aconseguir la foto que vols.

Què has après de tots aquests anys fotografiant l’entorn?
A nivell de lliçó de vida he après a respectar i valorar el nostre entorn, saber que tenim un món magnífic i que hem de captivat a quanta més gent millor perquè ens conscienciem. A nivell d’aspectes tècnics, sense donar-me compte, he anat adquirint molts coneixements. L’experiència és un ítem molt important. La tècnica també ha de ser-hi, és clar. Són molts anys de tutorials, cursos, estudis i llibres i treure coses d’aquest aprenentatge. A més, cada cop el material que fem servir és millor, tot i que no és l’imprescindible. Hi ha fotos de les millors que tinc que no estan fetes amb la càmera actual, sinó amb l’antiga.

Creus que a fotografiar s’aprèn fotografiant o es neix amb l’ull fotogràfic?
Jo crec que l’ull fotogràfic hi ha de ser. Tampoc dic que jo el tingui, ni a quin percentatge el puc tenir, però l’has de tenir. També s’aprèn, com ho aprens tot a la vida, però tenir establerta aquesta mirada és un punt que et distingeix. Per exemple, quan faig fotos vull que siguin inèdites. Procuro mirar una perspectiva d’elements que no he vist. En les fotografies de cel profund això és molt difícil, però en la de paisatge intento buscar imatges diferents.

Podem dir que això et diferencia com a fotògraf?
A aquesta pregunta, la veritat, és que no sé què dir-te. Potser la gent que vegi les meves fotografies t’ho podria dir més fàcilment. Potser el que em diferencia és el punt de curiositat a l’hora de buscar aspectes diferents de cada escena que fotografio.

Creus que el teu futur està enfocat a seguir descobrint l’astrofotografia?
Sí, l’altre dia li comentava a un company. Necessitem no sé quantes vides per aprendre una mica d’aquesta disciplina. És impossible acabar-se això. Tècnicament i fotogràficament no acabes d’aprendre mai.

Com és l’experiència d’ensenyar la teva obra al municipi on has crescut?
Fa il·lusió perquè la gent veu el teu treball. Hi ha gent que no sap que fas aquestes fotos. A més, ara amb les xarxes socials, considero que és molt important que el públic pugui veure les fotografies en persona, passar-se una estona admirant-les i reflexionar-hi.

Perfil

Nom: Fran Masip Llonch
Any i lloc de naixement: 1971, Santa Perpètua
Professió: Arts gràfiques

Fran Masip va estudiar arts gràfiques, però la fotografia sempre ha estat dins seu. El nostre entrevistat té una impremta familiar al municipi des de fa quaranta anys i assumeix que el seu negoci, amb l’arribada del digital, ha canviat molt. El fotògraf destaca la seva curiositat i les ganes de captar imatges diferents a les habituals com les característiques principals dels seus treballs. Ha provat diverses disciplines de la fotografia, però la que l’apassiona és la de paisatge i natura. A través d’aquesta, Masip intenta conscienciar al públic dels elements que tenim al nostre planeta, que cal cuidar-los i respectar-los. La seva segona mostra a Santa Perpètua, Zenit, permetrà a les persones que la visitin conèixer el cel i l’univers i admirar, durant una estona imatges de paisatge nocturn, galàxies i nebuloses.

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Visc molt la Festa Major de Santa Perpètua"

La Núria Baqué va ser la guanyadora del concurs de Cartell de la Festa Major de Santa Perpètua. La [ ... ]

La Comissió de Deskoncerts:
La Comissió de Deskoncerts: "La pandèmia ens ha afectat molt a l'hora d'organitzar-nos"

La Festa Major d’estiu d’aquest any recupera els Deskoncerts després de no haver-se pogut celebrar [ ... ]

"Que la ciutadania conegui què passa al municipi i en sigui partícip"

La redacció de l’Informatiu està formada per la directora de Comunicació, Teresa Mira, i els redactors [ ... ]