hola

Aquesta dona canària va viure molts anys a Catalunya amb la seva parella de la qual era víctima de violència masclista. Fayna ha aconseguit sortir d’aquesta relació i el fet de ser una persona amb ressò mediàtic (va ser concursant de Gran Hermano) l’empeny a intentar ajudar a d’altres dones que es trobin en la situació que ella mateixa ha viscut i ho fa parlant-ne. Ella irradia positivisme amb l’objectiu de transmetre que sí es pot sortir d’una relació de maltractament i així animar altres dones i ajudar-les a fer un pas endavant. Com a societat demana que se’n parli més, que ens comuniquem més sobre tots els aspectes de la vida per aconseguir ser una societat més sana i més feliç. Ens encantaria poder ajudar alguna dona amb aquesta entrevista.

Es pot sortir d’una relació de violència masclista?
Sí, clar que es pot sortir i jo soc la prova vivent. El meu missatge sempre és de positivitat i de sortir del túnel. Les vegades que he parlat d’aquest tema, que no són tantes, ho faig perquè crec que, ja que jo vaig poder sortir i moltes altres no poden, per desgràcia, que menys que intentar sensibilitzar i explicar alguna cosa de la meva història i experiència per intentar ajudar a altres dones que estiguin en la situació en la qual jo vaig estar.

Les xifres segueixen augmentant any rere any, què estem fent malament com a societat?
Crec que el que no s’està fent correctament és parlar. Quan un no comunica, no exterioritza, les coses s’acaben podrint. El que estem fent malament és no parlar el suficient, però parlar com ara en aquesta entrevista. No gastar diners amb campanyes formals sinó que haurien de sortir més dones víctimes explicant la seva experiència. El fet que algú surti a la pantalla i expliqui la seva història, genera empatia, i fa veure que aquesta situació és la que potser una altra està vivint en aquell moment, o la germana, o la filla o l’amiga. Això sensibilitza molt més.

De quina manera una persona és conscient que es troba immersa en una relació tòxica?
Quan una està en una relació de violència triga a donar-se a compte, les persones que tens al voltant es donen compte abans, però el problema és que el maltractador t’aïlla d’aquestes persones i trigues més. Qualsevol pot caure en aquesta xacra social independentment de la seva formació o de la posició econòmica. El donar-se compte no té res a veure amb la formació. Et dones compte quan avances, quan comences a veure que allò que estàs vivint no és normal. El gran problema és que en una situació de violència normalitzes moltes conductes. Les persones maltractadores són expertes en manipulació psicològica. És increïble com poden arribar a modificar la manera de pensar de l’altra per tal d’adaptar-la a ells. El ser conscient d’on estàs és un procés molt personal, però et dones compte quan veus que et passes més dies plorant que sent feliç. Sempre arriba el dia. I després s’inicia un altre procés que és el de posar-hi remei. Però és molt molt complicat perquè una relació de violència és una trampa. Els maltractadors tenen una faceta encantadora nata. Al principi tot és molt bonic. Cal tenir present un fet molt importat que ha d’entendre una persona que estigui en una relació així. Fins i tot quan la violència ja és evident, mai és sempre violent, ells s’encarreguen d’esquitxar-la de bons moments. Normalment després d’un episodi de violència greu, s’encarreguen de ser les persones més meravelloses del món durant un temps, el que els psicòlegs anomenen fase de lluna de mel. Quan una dona està en aquesta situació de violència sempre col·loca a la balança els bons moments i els dolents i és molt difícil.

L’entorn sap detectar una situació de violència? Com pot ajudar?
És molt complicat. Jo recomano als familiars d’una víctima que no hi hagi confrontació sobretot si la persona que està en la situació de violència encara no sap reconèixer aquest maltractament. Sempre defensarà el seu maltractador. És automàtic. Primer intentarà ocultar el maltractament i que el maltractador estigui ben vist per part de l’entorn de la víctima. En el fons és perquè tu saps que allò no està bé, però si t’ho diuen els altres és com que es fa real. Significaria donar el pas a la realitat. A més, el maltractador s’encarrega de separar-te del teu cercle familiar i d’amistats. Si es vol ajudar en aquestes situacions han de ser amb missatges molt subtils, sense generar confrontació.

Un cop que una dona és conscient de la seva situació de víctima, necessita eines per poder-ho gestionar, on i com es troben aquestes eines?
En primer lloc, en una mateixa. Jo només parlo des de la meva experiència. El treball més important és el que una fa amb si mateixa. Quan et dones compte de la realitat és quan a poc a poc comences a parlar i a obrir-te, parlant amb les persones més pròximes. I després va tot rodat. Quan una comença a enfrontar-se a la seva veritat és quan tot comença a funcionar. Jo m’he vist plorant davant d’un funcionari públic i preguntant en veu alta si això és maltracte. És ter­rible. Perquè pots patir maltracte, vexacions, humiliacions i encara i així l’element sentimental que t’uneix al maltractador és tan bèstia que et preguntes si t’està maltractant. Només verbalitzar-ho costa moltíssim. Jo recomano a qualsevol persona que estigui en aquesta situació que jo vaig passar, que es comuniquin. És suficient una paraula. Moltes vegades la gent que t’estima està esperant-la. Només cal demanar ajuda i això no et fa més dèbil.

Els experts destaquen que sortir d’una situació de violència és un procés llarg pel qual han de passar les víctimes per anar guarint les ferides. Es disposa d’ajudes públiques per aconseguir-ho?
Hem evolucionat moltíssim. Jo col·laboro amb la Fundació Ana Bella que treballa per ajudar a les víctimes amb diverses opcions. El que han de tenir clar és que sí hi ha suport i que no estaran soles. Fa molta por quan decideixes sortir de la relació sobretot si tens criatures. Quan ets conscient de quina és la teva situació i vols sortir necessites suport, si pot ser familiar fantàstic, però hi ha d’altres i ajuden molt. Hi ha moltes opcions.

Persones amb projecció mediàtica destacada com Rocío Carrasco o tu mateixa podeu ajudar a dones que es trobin en una relació violenta?
Sí, crec que sí. Jo em sento impotent moltes vegades i em fa vergonya pensar que com puc ajudar només parlant, em sembla que és poc. Però em dono compte que no soc jo sinó qualsevol de nosaltres. Una de les pitjors malalties és pensar que un està sol, que això només em passa a mi, en l’àmbit que sigui. Només el fet d’escoltar algú que expliqui una història semblant a la teva, fa que l’escoltis i, si pots llançar un missatge per ajudar a aquesta persona, és una ajuda totalment vàlida. Qualsevol persona que hagi sortit d’un infern, si explica el seu infern, ajuda a d’altres a sortir.

Potser caldria parlar més des d’àmbits diferents incloent-hi els mitjans de comunicació per fer més visible aquesta xacra social i per ajudar a la seva erradicació?
Tota cobertura és poca. Cal comunicar. Els mitjans de comunicació poden fer un bon treball, però, a vegades, si es cau en el sensacionalisme pot ser contraproduent i provocar la insensibilització. El que no poden és convertir alguna cosa real i humana en un espectacle. Sense els mitjans de comunicació tota aquesta informació no arribaria, s’ha de fer amb rigorositat i no traspassar línies.

Quin missatge vols donar a les dones que ara són conscients que tenen una relació de violència?
Que es pot sortir, que són capaces de sortir i que són més fortes del que creuen. Et destrueixen l’autoestima. Et creus que no serveixes per res. Et diu que ets tonta, que ets lletja, que ningú t’estima i això són unes cadenes invisibles molt bèsties. No l’escoltis. No és el teu amo. No mana sobre tu. No sap qui ets. Tu ets forta. Per suportar el que t’està fent has de ser superforta. Clar que es pot sortir. A mi em va costar molt, però jo estic aquí. Mai m’he penedit de sortir, al contrari em sento molt orgullosa. Jo també tenia l’autoestima destruïda i continuo treballant a diari per recuperar-la.

Perfil

Nom: Fayna Bethencourt
Any i lloc de naixement: 1978, Las Palmas
Professió: Empresària

Fayna va néixer a Las Palmas de Gran Canaria i disposa de doble nacionalitat perquè la seva mare és francesa. És coneguda per haver estat una de les concursants del programa de televisió Gran Hermano en la segona edició l’any 2001, on va conèixer el que va ser la seva parella i és el pare dels seus dos fills. Fayna és empresària ha tingut una botiga de vapejadors (cigarretes electròniques) i una perruqueria que acaba de tancar. La seva faceta artística és la literatura. Ha publicat un llibre de relats de por que es titula Cianuro y chocolate i també ha fet col·laboracions amb altres autors. És col·laboradora habitual a la Fundació Ana Bella a través de la qual intenta donar un cop de mà per ajudar a dones que volen sortir d’una relació de violència masclista ja que ella és una víctima més d’aquesta xacra social i ha aconseguit sortir-ne.

 

Foto: Fayna Bethencourt lluita per reprendre la seva vida després de sortir d’una relació de violència masclista / Fadyhaa

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"El programa Aquí STEAM pretén promoure les vocacions científiques de les noies"

Des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han endegat un projecte a través de centres de [ ... ]

Santi Torrella:
Santi Torrella: "soc feliç traient un somriure als nens i nenes, aquest és el meu voluntariat"

Santi Torrella té 21 anys, és estudiant d’un Cicle formatiu de Grau superior i dedica part del seu [ ... ]

"CAM Bernades s'està convertint poc a poc en una petita família"

Albert, Irina, Gerard, Alejandra, Anna, Alba, Quim, Clàudia, Jordi, Nil, Sincu, Maribaba i Vanessa [ ... ]