La Regidoria de Ciutadania, juntament amb el Centre d’Informació a Treballadors Estrangers (CITE), organitza una xerrada el proper 28 de juliol sobre els drets laborals de les persones treballadores a la llar. El taller se celebrarà al Centre Cívic Can Folguera a càrrec de Fany Galeas, responsable de l’Àmbit de treballadores de la llar i de les cures de Comissions Obreres (CCOO). En aquesta entrevista, Galeas parla sobre la llei d’estrangeria, les condicions laborals en les quals es troba el col·lectiu, format majoritàriament per dones migrades, i també sobre els efectes que està tenint la pandèmia de la Covid-19 en un sector desprotegit, empobrit, solitari i psicològicament molt afectat per les seves condicions de vida.

Quina és la situació actual de les treballadores de la llar a Espanya?
La regularització de les treballadores de la llar s’ha quedat a mig camí. La situació es pot resumir en precarietat, invisibilitat, moltes de les dones es troben en una situació administrativa irregular, inseguretat i desprotecció a la feina i sense contractes. Aquesta és l’única feina que troben la majoria de dones que emigren a Catalunya. El sector està desprotegit. Moltes d’elles no tenen papers i això fa fàcil el fet que algunes famílies li diguin a la treballadora de la llar que no pot tenir vacances, el salari que li correspon, la liquidació… Com no tenen documentació, s’associa a que no tenen drets i això no és cert.

Per què la Llei d’Estrangeria és polèmica?
Aquesta llei és complicada. Per aconseguir la documentació a Espanya, una persona ha d’haver residit 3 anys i estar empadronada a l’estat espanyol. Això és difícil perquè, per exemple, algunes famílies que disposen de treballadores internes, no volen empadronar-les als seus domicilis. A més a aquesta problemàtica, li sumem que per aconseguir la documentació has de tenir un contracte de 40 hores. Si les persones que estan nacionalitzades tenen problemes per tenir aquest tipus de contracte, imagina una persona que treballa a la llar i fent cures. Les famílies no fan contractes de 40 hores, moltes vegades, perquè no poden pagar la seguretat social i d’altres perquè no volen, no valoren aquesta feina. A més, la llei d’estrangeria exigeix uns requisits de renda mínims a l’hora de contractar una persona en situació administrativa irregular. Per tant, hi ha famílies que, tot i voler, no poden contractar una treballadora de la llar a 40 hores. És una regularització necessària, això s’ha plantejat a l’oficina d’estrangeria. Es necessita que es flexibilitzin els requisits que demana la llei.

Com ha afectat la pandèmia al col·lectiu de treballadores de la llar?

Et comento alguns casos per exemplificar l’efecte de la pandèmia. Una treballadora de 24 anys es va intentar suïcidar per la seva situació econòmica i legal. Una altra treballadora ha mort perquè el seu cap no va deixar que sortís a l’hospital. Aquesta dona tenia 4 fills a Equador. Aquestes coses estan passant i no surten als mitjans de comunicació. Les treballadores de la llar es troben psicològicament molt afectades i se senten molt soles. Moltes han estat acomiadades d’un dia per l’altre i sense liquidació i inclús sense el sou d’aquell mes que havien estat treballant. Tampoc parlem que aquestes treballadores han vist morir les persones que cuidaven a casa seva. Durant el confinament, moltes d’aquestes treballadores van tenir problemes amb la policia perquè en sortir de casa per anar a treballar a alguna altra casa, en no formar part dels treballadors essencials, no podien sortir a fer la seva feina. Les famílies no volien fer documents justificant l’assistència a la feina. No només han estat els efectes econòmics de no poder treballar, sinó que aquestes dones també pateixen els efectes psicològics de la pandèmia i de saber com està la seva família als seus països d’origen.

Com comentes, moltes dones deixen a la seva família al país d’origen per venir a buscar oportunitats a l’estat espanyol. Com afecta psicològicament aquest fet en conjunt a la situació de precarietat que viuen?
Aquestes persones se senten molt soles i emocionalment molt afectades. Venen a CCOO perquè volen ser escoltades, a més de demanar informació per la seva situació, però també venen a nosaltres perquè se senten molt soles. A més, ara s’ha de sumar l’impacte de la crisi de la Covid-19 a totes les condicions irregulars a les que s’enfrontaven abans de la pandèmia.

Quin grau de responsabilitat creus que tenen els particulars que es resisteixen a fer contractes laborals a les persones que fan treball a la llar?
Jo sempre ho dic, el tema del treball a la llar i, concretament, les cures, les administracions han de prendre més mesures per garantir els drets de les persones del col·lectiu. Com he dit, moltes famílies no arriben econòmicament a poder fer un contracte perquè no poden pagar a algú per 40 hores la setmana. Clar, hi ha famílies que sí que exploten, perquè jo m’he trobat en aquesta situació d’esclavitud, precarietat… Però també he de dir que hi ha famílies que no poden fer aquests contractes. Una persona jubilada, per exemple, viu de la seva jubilació i no es pot permetre fer un contracte. El govern ha de posar en marxa mesures per fomentar aquesta contractació, ajudes per famílies que no poden contractar a ningú que estigui.a la llar. Amb la pandèmia, el govern va incentivar la contractació de manera que l’estat pagava un any de seguretat social a la treballadora perquè la família pogués contractar-la. Tot i això, el problema és la llei d’estrangeria i els seus requisits per poder contractar a una persona d’aquest col·lectiu.

Què ha de fer l’administració per canviar aquesta situació? Podem veure que falta voluntat política per regularitzar la seva situació...
S’ha de canviar la llei d’estrangeria, això d’estar 3 anys empadronada a l’estat és il·lògic, obliguen a les persones que arriben a Catalunya a estar 3 anys treballant en l’economia submergida. El tema del contracte també és complicat, han de flexibilitzar els requisits per poder regularitzar la situació de les persones que treballen a la llar. Com a mínim, el tema de la renda de les famílies, que això no sigui un obstacle a l’hora de contractar a algú. El fet de no tenir documentació moltes vegades fa que no estiguis en igualtat de condicions.

Si comencéssim a desvincular les cures de la figura de la dona, hi hauria menys vulneracions de drets?
Sí, clar. La cosa seria totalment diferent. El fet que siguis dona fa que et discriminin els teus caps a una casa on tu treballes. I a una casa passen moltes coses amb aquestes treballadores només perquè és una dona. Si al col·lectiu hi hagués homes, estic segura que els drets es garantirien sempre i sense dubtar-ho, la feina estaria més valorada. M’he trobat amb famílies que a dia d’avui pensen que aquesta feina no ha d’estar remunerada pel fet que la fa una dona i les dones han nascut per això. És molt dur.

Quina informació clau vols que recordin les persones que assisteixin a la xerrada del 28 de juliol?
Les paraules que jo recordo del primer curs que vaig rebre és que el fet de no tenir documentació no vol dir que no es tinguin drets. És una frase que sempre dic, ja que tenim drets com qualsevol persona que es troba a l’Estat. Sí, és una mica més complicat perquè has d’aportar moltes proves, però és possible.

Com creus que xerrades com la que ha organitzat l’Ajuntament de Santa Perpètua ajuden a visibilitzar la situació d’aquest col·lectiu?
Ajuden molt. Hem d’apropar la informació a totes les treballadores de la llar. Sabem que és una tasca que s’ha de fer pas a pas i és molt important que aquestes xerrades arribin a la majoria de persones.

Perfil

Nom: Fany Galeas
Any i lloc de naixement: 1990, Hondures
Professió: Administrativa

La Fany va néixer a Hondures i viu a Catalunya des de fa sis anys. Quan va arribar va començar a treballar d’interna com a treballadora de la llar i de les cures. Posteriorment, va començar a formar part d’entitats de dones, com per exemple, Mujeres Pa’lante, un grup de dones de diferents països. Actualment és secretària de Mujeres Unidas Entre Tierras, una associació de dones migrades que treballen a la llar. Fa uns anys que treballa al Centre d’Informació a Treballadors Estrangers (CITE) i l’any passat va passar a ser responsable de l’Àmbit de treballadores de la llar i de les cures de Comissions Obreres (CCOO). La Fany forma part de les persones que ajuden a les treballadores de la llar en matèria d’informació, assessorament, formacions i la presentació de la documentació necessària a l’Oficina d’Estrangeria

Foto: La responsable de l’Àmbit de treballadores de la llar i les cures Fany Galeas (La fotografia s’ha pres amb totes les mesures de seguretat per evitar la propagació de la Covid-19) / Josep Cano