hola

La Regidoria d’Igualtat i Drets Civils de l’Ajuntament de Santa Perpètua, en el marc de la programació per commemorar el 28 de juny el Dia per l’alliberament Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual i Intersexual, ha organitzat una xerrada telemàtica avui 11 de juny sota el títol Parlem de la Llei Trans. Un dels ponents serà Xavier Villena, activista i president de l’entitat Entenem Santa Coloma LGTBI. En aquesta entrevista, Villena parla sobre l’esborrany de la Llei Trans Estatal, els drets que recull i d’altres aspectes rellevants sobre la realitat del col·lectiu de persones transsexuals que la societat pot no conèixer. La xerrada es retransmetrà avui a les 18h al Youtube de l’entitat i tothom podrà accedir a través de l’enllaç https:// youtube.com/c/EntenemSantaColomaLGTBI.

Quins són els estereotips que hi ha a la societat sobre les persones transsexuals?
Fins fa un any i mig més o menys, quan es va començar a parlar de la llei trans estatal, no hi havia estereotips. Les persones transsexuals representen un 0,6% de la població i aquest percentatge no té la capacitat de generar estereotips clars. Més que estereotips, el que hi ha són referents que emmascaren la realitat de les persones trans. Els referents, com la Veneno, han visibilitzat un col·lectiu que fins al moment no tenia presència als mitjans de comunicació estatals. La societat va estigmatitzar, per exemple, les dones trans, pensant que s’havien de dedicar a l’espectacle i la prostitució. Afortunadament, després d’un any i mig parlant de la llei trans, el col·lectiu s’ha visibilitzat als mitjans de comunicació i la societat ha pogut veure que les persones trans fan coses, algunes són catedràtiques, d’altres fan política. Aquestes estan esborrant aquest estigma.

A quines barreres s’enfronten les persones transsexuals?
La Federació Estatal LGTBI va fer un estudi l’any 2016 on es va constatar que el 85% de les persones trans no tenien un contracte laboral. Aquesta és la primera barrera a la qual s’enfronten les persones trans adultes. Existeix el concepte del “cispassing” que s’atribueix a persones que visualment s’identifiquen amb el gènere que se li ha assignat en néixer. Quan les persones trans tenen un cispassing molt correcte, tenen una oportunitat d’entrar al mercat laboral, però arriba la barrera del DNI, quan la persona que tens davant no correspon a la informació del DNI. Si no és una empresa que tingui molt clars i defensi els drets de les persones trans, això ja és una barrera perquè aquesta persona no comenci a treballar. Altres barreres són els vestuaris no mixtes, la pràctica d’esports…Es troben amb aquests obstacles de manera habitual i diària.

Quins drets recull aquest esborrany?
El principal dret que recull és el no tutelatge de les persones trans per part de psicòlegs, de psiquiatres, jutges i administració. L’autodeterminació de gènere és l’aspecte clau d’aquesta llei trans. Què vol dir aquest concepte? Que la persona no ha de necessitar ningú que li digui qui és. Fa tres anys, l’OMS va deixar d’incloure la transsexualitat com disfòria de gènere, una malaltia mental. Ara es considera una incongruència de gènere. El primer pas de la llei seria l’autodeterminació de gènere, que ningú hagi de dir per tu el que tu ets. Un altre punt important és el tema dels menors, ja que abans de començar l’adolescència aquests infants ja haurien de poder decidir qui són. Quan parlem dels menors, sembla que s’obliga els menors a hormonar-se o prendre bloquejadors. Qualsevol transsexualitat ha de ser acceptada sense haver de modificar el teu cos, no s’ha d’obligar a ningú.

Per què l’esborrany de la llei trans ha causat polèmica?
És una polèmica real que encén una minoria d’una minoria. La polèmica no ve pel redactat de la llei trans que es presentarà al Congrés en qualsevol moment, sinó que és causada per qui es penja la medalla per haver tirat endavant aquesta llei. Aquesta llei és la mateixa que l’any 2017 va quedar a un calaix , però estava pactada i consensuada. La llei d’ara té unes millores, però els punts bàsics, que són els que generen conflicte, ja estaven consensuats el 2017. Hi ha dotze comunitats autònomes d’Espanya que ja reconeixen l’autodeterminació de gènere. És una polèmica artificial pel fet de voler ser pioner en una llei quan ara mateix no ho és. La Unió Europea aconsella que les legislacions dels estats membres vagin en la direcció de l’autodeterminació. És molt necessària una llei estatal, perquè el que no ha de passar és que una persona trans que ha nascut a Castella i Lleó no tingui els mateixos drets que una persona trans que ha nascut a Catalunya. Unificar aquestes lleis autonòmiques en una sola llei integral trans el que fa és que totes les persones trans tinguin els mateixos drets.

Com s’hauria d’implantar aquesta llei dins l’educació, la feina i la salut perquè sigui efectiva?
En l’educació encara hi ha molt a fer, només es fa una xerrada a l’any sobre diversitat i orientació sexual. No podem posar tota la responsabilitat en l’educació a les escoles, però el que es podria fer, per exemple, és visibilitzar a les persones trans als llibres de text. Seria un inici. També són necessàries xerrades específiques a les associacions de famílies de l’alumnat, perquè la unitat familiar també té moltíssima importància. En l’àmbit sanitari aquí a Catalunya existeix el servei de Trànsit, un servei que depèn del Departament de Salut. Fa una molt bona feina d’acompanyament a les persones trans i amb les persones que tenen dubtes amb el que són. La llei s’ha d’aplicar per deixar de diagnosticar una disfòria de gènere a aquestes persones i per fer un acompanyament adequat. I en l’àmbit laboral, és importantíssim fer plans de formació per a persones trans que no han pogut tenir un accés digne al mercat laboral i que s’han hagut de dedicar a professions on no cotitzaran mai.

Com lluita Entenem Santa Coloma LGTBI pel col·lectiu trans?
Dediquem tota la tardor a la visibilitat trans. Fem xerrades amb les personalitats trans importants de l’activisme tant estatal com internacional. Entenem Santa Coloma també és una plataforma per donar a conèixer el treball que fan les persones trans del món artístic, per exemple, ja que tenen menys oportunitats de ser reconegudes. Intentem visibilitzar el seu treball i erradicar els pocs estigmes que queden al voltant del col·lectiu trans. Pel que fa als socis, Entenem Santa Coloma fa l’acompanyament, els assessorem i els hi fem veure que aquest tema és natural, que no s’han d’espantar i que estem allà per ajudar-los. Som la primera cara amable que pot trobar una persona que necessita més informació sobre el tema o que potser no comprèn què li passa

El Ple de la Corporació del nostre Ajuntament ha declarat per unanimitat Santa Perpètua de Mogoda com a “Municipi de Llibertat LGTBIQ”. Quina implicació tenen fets com aquest en la societat?
Sempre que una institució faci una declaració com aquesta estarà bé, perquè quan es fan vol dir que abans s’ha parlat sobre el tema. Però, des de l’activisme, queda un petit dubte que això que passa a moltes institucions pel mes de juny (mes de l’orgull) no sigui alguna cosa puntual. Volem que quan arribi el setembre es continuïn fent coses en el sentit de ser un municipi de llibertat LGTBIQ. Els Ajuntaments no s’han de quedar només amb una declaració, sinó que ha de ser una feina constant i poder arribar on no arriba l’activisme del carrer. L’activisme necessita recursos que ha de proporcionar l’administració. No s’ha de fer activisme des de la política, perquè els activistes ja som al carrer fent coses. És important fer aquestes declaracions, però també és important que no quedin en l’oblit.

Perfil

Nom: Xavier Villena
Any i lloc de naixement: 1976, Barcelona
Professió: Administratiu i activista

En Xavier va néixer a Barcelona però sempre ha viscut a Santa Coloma de Gramenet. Va estudiar Administració i Direcció d’Empreses. Treballa com administratiu en una entitat bancària i fa cinc anys va convertir-se en el president de l’associació Entenem Santa Coloma LGTBI. En aquell moment, Villena no tenia en ment fer cap tipus d’activisme, però alguna cosa en ell va fer que aixequés la mà per oferir-se com a president de l’entitat. Entenem Santa Coloma LGTBI es dedica a visibilitzar la realitat d’aquest col·lectiu, lluitar pels seus drets i, en el cas de les persones transsexuals, acompanyar-les i assessorar-les. En Xavier és una de les primeres cares amables que veuen les persones sòcies d’Entenem Santa Coloma. Amb la pandèmia, l’entitat s’ha reinventat i ha començat a fer activisme amb molta difusió online.

 

Foto: El president d’Entenem Santa Coloma LGTBI, Xavier Villena (La fotografia s’ha pres amb totes les mesures de seguretat per evitar la propagació de la Covid-19) / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

''Un consell? La meta no és una ciutat o un lloc concret, és fer el viatge''
''Un consell? La meta no és una ciutat o un lloc concret, és fer el viatge''

La seva veu ens és familiar, la seva cara també. I és que el Ferran Figueras col·labora a Ràdio [ ... ]

“Rebre un premi com a dona emprenedora ha estat una menció a tot l’esforç realitzat fins ara”
“Rebre un premi com a dona emprenedora ha estat una menció a tot l’esforç realitzat fins ara”

Draco Systems, ubicada a la CIM Vallès de Santa Perpètua de Mogoda, celebra aquest any el seu desè [ ... ]

Clara Palau: “El fet de poder ser persona marca la manera en que et vols reconèixer en el món”
Clara Palau: “El fet de poder ser persona marca la manera en que et vols reconèixer en el món”

Clara Palau és una de les cares més visibles de Ca l’Enredus i del grup Transfamílies de Sabadell [ ... ]