hola

La psicòloga Irina Planellas serà una de les persones participants en el cicle formatiu Prevenció del suïcidi en adolescents i joves. Reflexió, eines i debat que organitza la Regidoria de Serveis Socials, Infància i Adolescència de l’Ajuntament de Santa Perpètua. El cicle està adreçat a totes les persones que tenen contacte amb adolescents i joves en l’àmbit professional i personal. Durant la conversa que hem mantingut, Planellas ha destacat la importància de la informació sobre la detecció i la prevenció del suïcidi en els adolescents. L’experta considera que les iniciatives com el cicle formatiu organitzat per l’Ajuntament de Santa Perpètua ajuden a la visibilització del suïcidi adolescent i també són grans eines per formar als professionals.

Una part de la teva investigació s’ha centrat en el tema dels joves relacionat amb el suïcidi. D’on ve la inquietud per aquest tema?
Doncs mira, a tercer de carrera vaig agafar una assignatura que tractava de col·laborar amb un departament. En el meu cas, va ser amb el departament d’avaluació i personalitat de la UB. En aquell moment, estaven amb un projecte d’investigació amb adolescents en diferents vessants, com per exemple, els abusos sexuals o el suïcidi. Vaig veure com l’adolescència és l’etapa on tot s’inicia i també els factors de risc que es presenten.

Quins són aquells factors de risc que, en l’etapa adolescent, juguen un paper clau a l’hora de desenvolupar un comportament suïcida?
La mateixa etapa de l’adolescència ja és un factor de risc. És una etapa complexa, de canvis a nivell físic i psicològic. En aquest aspecte, els adolescents ja són vulnerables. Hi ha altres situacions que els adolescents mateixos poden viure, com el bullying a l’escola i el cyberbullying en el cas d’Internet. Altres factors de risc del comportament suïcida poden ser els trastorns mentals, patir abusos sexuals, viure situacions estressants i el consum de substàncies.

Segons les últimes dades del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre els joves d’entre 15 i 34 anys. Què et fa pensar aquesta dada?
És una dada molt preocupant. Durant els últims vint anys, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les morts per suïcidis a Espanya no han baixat dels 3.100 casos l’any. Si ens centrem en aquest grup de població, el 2018 va haver-hi 434 casos de suïcidis. Com a societat ens hauríem de plantejar què està passant perquè tanta gent vegi el suïcidi com l’única opció viable d’afrontar els seus problemes.

Quins senyals d’avís pot donar una persona adolescent que poden ser signes d’un comportament suïcida?
Per un costat, poden verbalitzar les seves intencions amb frases com “em vull morir”, però també poden presentar idees de mort més passives, com “m’agradaria desaparèixer”. Per l’altre costat, hi ha el comportament no verbal, com que l’adolescent s’allunyi dels seus amics i familiars sense causa aparent o que deixi de banda la seva higiene personal. A més, també es poden donar canvis en els hàbits de son, l’alimentació i el comportament. Hi ha nens que són molt tranquils i de sobte es tornen irascibles. Això és un senyal.

Abans has parlat del cyberbullying. Quins efectes han tingut les xarxes socials en els adolescents a l’hora de parlar del suïcidi?
Les xarxes socials són molt poderoses. Va haver-hi un cas, per exemple, on un jove va dir a través del seu Instagram que “la seva vida era fastigosa” i va preguntar als seus seguidors si havia de suïcidar-se o no. La resposta va ser que sí i així ho va fer. Arran de situacions com aquesta, les diferents plataformes han començat a controlar el tipus de contingut que hi ha. També hi ha una cara positiva: les xarxes han servit per trencar el silenci i deixar de fer que parlar del suïcidi sigui un tabú.

Quines eines han de tenir les famílies per prevenir i detectar un comportament suïcida?
Per mi, l’eina més poderosa és la comunicació. Els pares, en general, han d’estar molt atents al que comuniquen els seus fills i mai han d’infravalorar les idees de mort. Un dels grans mites del suïcidi és que, qui parla d’ell, no ho acaba fent, i qui no ho expressa sí que ho fa. Aquest és un mite totalment fals, ja que nou de cada deu persones que s’han suïcidat han expressat anteriorment les seves intencions. Als pares els hi recomano molta comunicació i fer cas als seus fills quan presenten idees de mort verbalitzades, a més de detectar-lo amb el comportament no verbal que hem comentat abans.

Per què és important que la societat en general estigui informada d’aquestes eines?
El primer pas per resoldre un problema és conèixer el problema. És important que la societat conegui l’abast d’aquesta problemàtica i especialment els factors de risc, amb l’objectiu d’aplicar polítiques d’actuació i d’intervenció. La informació és poder i sobre el suïcidi n’hi ha poca. És un tema incòmode.

Com haurien de respondre les institucions públiques davant la manca d’informació sobre el suïcidi adolescent?
S’haurien d’implementar plans de prevenció, tant a Primària com a Secundària. S’hauria d’oferir als adolescents cursos per entrenar les seves estratègies d’afrontament davant l’estrès i fer que el suïcidi no sigui l’única manera de solucionar els problemes.L’educació té un paper molt rellevant. Hi ha comunitats que tenen plans d’intervenció molt bons, però no sé fins a quin punt arriben a tots els centres educatius. A més, penso que en aquest àmbit, els docents no tenen formació i tampoc protocols d’actuació clars. Quan hi ha instruccions per seguir davant certs casos, la feina és més fàcil per aquests professors i tenen més idees per poder derivar els adolescents al lloc correcte.

Parlant de l’actualitat, de quina manera està afectant la pandèmia en relació amb els suïcidis?
La pandèmia ha suposat un increment de les emocions com la por, la incertesa i l’estrès. Ens ha afectat a tothom, però pels adolescents aquesta afectació és major i per a ells pot arribar a ser devastadora emocionalment. A consulta he detectat, sobretot, un augment de casos depressius, ansiosos i agorafòbics. En comparació a l’any passat, aquests casos han crescut un 27% i hi ha més intents de suïcidis, autolesions i més simptomatologia psicològica.

Has dit en diverses ocasions que el suïcidi és un tema tabú. Per què ho és?
D’una banda, no ens agrada parlar de la mort i el suïcidi ens la recorda. D’altra banda, hi ha el que s’anomena “l’efecte Werther” o el suïcidi per imitació: es diu que parlar del suïcidi incrementa les possibilitats que això succeeixi. És un altre mite que s’ha de combatre, ja que parlar del suïcidi pot ser beneficiós si es fa de manera correcta. Vull puntualitzar que, en el cas dels mitjans de comunicació, s’ha de tenir més responsabilitat i donar notícies sobre el suïcidi de manera no sensacionalista. Els mitjans tenen pautes de com parlar sobre aquest ema i no les fan servir.

A més del mite del suïcidi per imitació, quin altre mite creus que s’ha de desterrar?
Hi ha molts mites que s’haurien d’erradicar totalment, però per mi, un dels més importants és creure que una persona que verbalitza idees de mort ho fa per cridar l’atenció. El que fem és que adolescents que diuen que es troben en aquesta situació pensin que els adults els critiquen i els censuren. Hem de fer cas a qualsevol persona que verbalitza, de manera activa o passiva, una idea relacionada amb la mort.

Participaràs, fent una ponència, al cicle formatiu de Prevenció del suïcidi en adolescents i joves organitzat per l’Ajuntament de Santa Perpètua. Com creus que iniciatives com aquest cicle, a escala local, ajuden a la visibilització de la realitat del suïcidi adolescent?
És una grandíssima iniciativa que ajuda a la visibilització i a formar els professionals que tenen contacte amb els adolescents. Espero que accions com aquesta siguin un primer pas per poder implementar plans de prevenció a les escoles. Es tracta de fer coses pràctiques que puguin servir a la població diana, en aquest cas, els joves i adolescents.

Quin és l’objectiu de la teva ponència?
El que vull és que els participants surtin amb una idea clara sobre què és el comportament suïcida, com es pot detectar i quins són els seus factors de risc. M’agradaria que els assistents surtin amb estratègies i eines útils per poder prevenir la trista realitat del suïcidi, sobretot, en col·lectius tan joves com els adolescents.

Perfil

Nom: Irina Planellas Kirchner
Any i lloc de naixement: 1991, Barcelona
Professió: Psicòloga sanitària

La Irina viu a Santa Perpètua de Mogoda des dels dos anys. És graduada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i té un màster en Psicologia General Sanitària per la UAB. Actualment està cursant el segon any del doctorat de Psicologia Clínica i de la Salut a la UB que tracta sobre el malestar emocional i les seves diverses expressions. Està especialitzada en trastorns de tipus mixt i sociodepressius. Treballa com a psicòloga sanitària al centre mèdic Rehastet (Mataró) i ha publicat el seu primer article sobre les vivències traumàtiques dels adolescents i quines estratègies utilitzen per fer-hi front. Ha escrit un segon article, en vies de publicació, sobre el comportament suïcida en els adolescents i els factors que es poden relacionar amb aquest. També ha realitzat tallers d’ansietat amb joves i adults


Foto: La psicòloga de Santa perpètua Irina Planellas / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Em fa molta il·lusió estar al capdavant del club en l'any de celebració del 50è aniversari”
“Em fa molta il·lusió estar al capdavant del club en l'any de celebració del 50è aniversari”

El Club Natació Santa Perpètua celebra aquest any el seu 50è aniversari. L’entitat que presideix actualment Raúl [ ... ]

Fayna Bethencourt: “Clar que es pot sortir. A mi em va costar molt, però jo estic aquí”
Fayna Bethencourt: “Clar que es pot sortir. A mi em va costar molt, però jo estic aquí”

Aquesta dona canària va viure molts anys a Catalunya amb la seva parella de la qual era víctima de [ ... ]

Rafael Romero: “L’individu potencialment creatiu i sensible és perillós perquè esdevé crític”
Rafael Romero: “L’individu potencialment creatiu i sensible és perillós perquè esdevé crític”

La percepció de l’art i de l’artista que té un professional de les Belles Arts amb trenta anys [ ... ]