L’actor i dramaturg sabadellenc Ramon Madaula presenta el 28 de febrer a les 18 hores al Teatre del Centre la seva darrera creació Els Brugarol, una comèdia que parteix d’una anècdota personal però que posa sobre la taula una reivindicació feminista que descol·loca els homes encara avui en dia. Es tracta del canvi de l’ordre dels cognoms, és a dir, posar-se primer el cognom de la mare abans que el del pare. Madaula visita Santa Perpètua en temps de grans dificultats per a la cultura a causa de la pandèmia i ho farà amb un teatre amb un 50% d’aforament si l’evolució de la Covid-19 ho permet. Fa tres anys, en el marc de la Festa Major d’Hivern va omplir la sala amb l’obra L’Electe, també escrita i interpretada per un Madaula que reivindica la ironia i fuig del teatre que vol donar lliçons.

Aquest 28 de febrer, representarà a Santa Perpètua Els Brugarol, una obra que també ha escrit vostè. Com neix «Els Brugarol»?
És una comèdia que parteix d'una anècdota personal, encara que l'obra no té res d'autobiogràfica. Tinc dues filles i una d'elles, quan va complir vint i tants anys, em va demanar si m'importaria que alterés l’ordre dels seus cognoms, és a dir, que en comptes de Madaula, el seu primer cognom fos el de la mare, Munt. I jo, que soc un home d'esquerres i feminista, li vaig dir que no m’importaria, però dins meu sí em va fer mal i evidentment, van aflorar totes les meves contradiccions. A partir d’aquí vaig escriure aquesta història.

Qui són Els Brugarol?
Els Brugagol són una família de la burgesia catalana. Al senyor Brugarol li passa el mateix que a mi, una filla li diu que es posarà primer el cognom de la mare. A partir d’aquest moment, l'home recorre a tota mena de xantatges, peripècies i estratègies perquè la filla canviï de parer i no modifiqui els cognoms.

El tema del cognom és un pretext per parlar de la incomunicació entre generacions?
Sí, evidentment. D'això també se’n parla, però no m'agrada el teatre que dona lliçons. No és una reflexió de res, és una excusa perquè la gent s'ho passi bé. Els homes no tenim resolt el tema del cognom i dona peu a situacions còmiques. He preguntat a gent molt més d'esquerres que jo la seva opinió sobre el tema dels cognoms i també m'han comentat que els sabria greu.

Afirma que fa teatre perquè la gent en gaudeixi i s'ho passi bé i que no pretén fer reflexionar ni donar missatges. Per què?
Com a espectador i consumidor cultural, reclamo la ironia perquè es bàsica per parlar de qualsevol cosa, perquè per més seriós que sigui el tema, la ironia sempre és necessària. No la conyeta, perquè la conya de vegades és de mal gust i hi ha coses que no es poden fer, però amb ironia, tot entra millor. La vida ja és prou dura. Si vas al teatre, pagues l’entrada, has de portar la mascareta per la Covid i a l’obra t’expliquen com de maltractats estem tots, almenys que ens ho diguin amb ironia i així passem una estona agradable. Crec que últimament al teatre estem pecant una mica de posar massa intensitat i això el públic no s’ho mereix. La meva intenció, i no sé si ho aconsegueixo, és entretenir. Si a més faig reflexionar, millor que millor, però l'objectiu és que durant una hora i quart la gent estigui entretinguda i acabi contenta. I més en els temps que estem vivint. I això no és fàcil d'aconseguir.

Ha escrit l'obra i l'interpreta, però no la dirigeix?
Prou feina tinc amb interpretar-la i escriure-la! La dirigeix la Mònica Bofill, que li ha donat un punt jove i femení al muntatge, que li feia falta. M'ha ajudat molt amb la dramatúrgia i els assajos. Ha fet una posada en escena que m'agrada molt i estic molt content de la feina feta.

Malgrat la situació actual de pandèmia, el públic està responent bé?
Sí, sembla un miracle. Els teatres funcionen amb el 50% de l’aforament, però aquest 50% ve i li dono les gràcies a cada funció. Estem molt agraïts. Vam començar la gira d’Els Brugarol a l'estiu, portem visitant més de 40 ciutats i la gent ens ha respost molt bé. Portem una comèdia i la gent té ganes de riure una estona.

Fa tres anys va visitar Santa Perpètua amb L'Electe. La sala estava plena de públic. Ara, si no hi ha canvis, l'aforament serà del 50% Com s'enfronta a una sala amb la meitat de l'aforament?
Molt agraït, ja que a les ciutats on anem de gira estem exhaurint les localitats. El teatre és segur, s'ha demostrat que no hi ha contagis i se segueixen totes les normatives de seguretat sanitària. Amb la que està caient, que el públic vingui és una alegria.

Amb motiu de la pandèmia, és un moment difícil per a la cultura?
Molt difícil. No vull fer-me la víctima perquè també ho és per molta gent. Però al món cultural està sent molt difícil per als freelance, els actors, les actrius i els tècnics, però no per als gestors culturals, que els han fet un ERTO. Nosaltres no tenim la nòmina assegurada però som els que omplin de contingut la cultura i estem patint. A més, les ajudes que estan donant no són directes si no que arriben a les empreses productores. L'ajuda hauria de ser directa a l'artista, al creador, al tècnic, al músic.... Som els oblidats.

Com superaran els creadors i artistes aquest panorama?
Malament. Tinc la sort que he fet una obra, ha agradat, ha interessat als municipis i he pogut fer una gira molt maca. Pròximament anirà a Barcelona, al Teatre Poliorama. Però ha estat una sort. Hi ha gent sense treballar, sense atur, perquè s'acaba, i sense cap ajuda directa.

Vostè fa teatre, televisió, escriu.... On es troba més a gust?
Tot és un tòtum revolutum, una cosa porta a l'altra. No puc esperar a que soni el telèfon. Em deprimeixo. He d'estar generant coses, he produït, no dirigeixo perquè no m'agrada. Vaig començar a escriure, ja he estrenat unes quantes obres. És una conseqüència de tenir ganes d'explicar histories, d'entretenir. Sent actor aprens molt a escriure teatre, perquè remenes guions, textos clàssics i contemporanis. Amb els anys, cada vegada m'agrada més escriure que fer teatre, però per una qüestió de comoditat, ja que a casa estàs molt bé i sortir damunt de l'escenari cada dia és molt bonic, però a vegades fa mandra. A casa tinc més llibertat.

Quins projecte té per endavant?
Ara estic al màxim amb la temporada d’Els Brugarol, que acabarà a l'estiu. Estic acabant d'escriure la propera obra que estrenarem de cara a final d'any. També de vegades em contracten per sortit en alguna sèrie o pel·lícula i em truquen per fer teatre, però prefereixo fer les meves obres. La veritat és que si no em surt feina me la busco. No pararem.

La representació d'Els Brugarol, una obra professional, s'inscriu en la Mostra de teatre de Santa Perpètua. Com veu el teatre amateur de Catalunya?
El teatre amateur a Catalunya té una força brutal. Cada vegada hi ha més companyies i millors produccions. Té molta vitalitat. També ajuda l'afició que hi ha al teatre i que cada municipi té infraestructures per fer teatre i els ajuntaments també hi donen suport. Ara amb la pandèmia també ha patit molt, però abans estava en un moment àlgid.


Perfil
Nom: Ramon Madaula i Canadell
Lloc i any de naixement; Sabadell (1962)
Professió: Actor i dramaturg


Ramon Madaula va debutar professionalment al teatre amb 21 anys amb l’obra L’auca del senyor Esteve al Teatre Grec de Barcelona amb Pau Garsaball, Joaquim Cardona, Rafael Anglada i tot una serie de grans actors i actrius. Feia el paper del protagonista jove, fill del senyor Esteve. Des d’aquella primera representació ja han transcorregut 37 anys i no ha parat ni un dia només durant el confinament domiciliari a causa de la pandèmia originada per la Covid-19. Va començar a fer teatre amateur amb 16 anys a la seva ciutat natal a La Faràndula i a l’auditori de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell amb la companyia La Palestra amb el sabadellenc Ramon Ribalta. El mateix any, 1984, es va llicenciar en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Al llarg de la seva carrera com actor de teatre, televisió o cinema ha estat premiat diverses vegades. Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques 2007 per El llibertí ; el Premi Butaca al millor actor per Calígula o el Premi de l’Associació d'Actors Professionals com a millor actor de cine per  La Teranyina (1991). També es autor de diverses obres de teatre com Adossats o l’Electe, que es va poder veure a Santa Perpètua el 2017. També ha participat en diverses sèries de televisió com Estació d’enllaç, Ventdelplà o Cuéntame como pasó.

Foto: El sabadellenc Ramon Madaula visitarà Santa Perpètua amb l’obra Els Brugarol / Ivan Moreno