hola

La greu situació del sistema sanitari s’ha posat de manifest amb la pandèmia provocada per la Covid-19, abans, però, ja mostrava signes de precarietat a causa de les retallades arran de la crisi econòmica del 2008. El perpetuenc Alex Mayer és metge resident (MIR) a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i és el portaveu del comitè de vaga dels MIR encapçalant les protestes que aquest col·lectiu porta a terme des del mes de juny. També és el vicepresident de l’Associació MIR Espanya. Entre les reivindicacions del col·lectiu es troben la regularització d’horaris i nombre de guàrdies al mes; establir la jornada laboral en 35 hores setmanals; limitar les ràtio de resident per adjunt; augmentar les places de MIR i igualar les retribucions bàsiques i complementàries dels MIR en totes les entitats titulars docents que depenen del Sistema Nacional de Salut.


Com i per què decideixes dedicar-te a la medicina?
Sempre he volgut ser metge. Els meus pares ho són i imagino que creixent amb això ho aprens. El que m’agrada d’aquesta professió és el tracte amb els pacients, que és tant important com el tractament que els hi proporcionem. A més, és una ciència molt completa, molt dinàmica, i un repte en molts aspectes.

Quina és la teva experiència com a MIR?
Com a MIR, tenim, en molts casos, el primer contracte laboral que implica treballar en jornada ordinària de 37 hores, que sempre són moltes més perquè hi ha molta feina, i perquè tot el que implica formació (cursos, congressos, investigació) sol ser en horari posterior a la jornada. A més, hi sumem les guàrdies, 4 o 5 al mes, amb jornades setmanals de 60, 70 o fins i tot més hores. És un ritme de vida força exigent i cansat, tot i que comptem amb la «seguretat» laboral d’un contracte en formació que sabem que dura segur entre 4 i 5 anys.

Quines són les vostres condicions de treball?
Fem horaris de 8 del matí fins que s’acaba la feina. Aquesta feina és essencialment assistencial, ja sigui visitant pacients hospitalitzats, a consultes, intervencions quirúrgiques o en ambulatoris. Habitualment la nostra feina acaba més tard del nostre horari, fonamentalment per la falta de personal estructural. A més, sumem alguna o més d’una guàrdia a la setmana. En ocasions després de 24 h seguides, encara hi ha residents (fins a un terç) que no poden descansar al dia següent. A més, no es compleix el descans de 36 hores ininterrompudes setmanals, que implica que si treballem de dilluns a divendres i dissabte 24 h, hauríem de descansar diumenge i dilluns. Al final, el que estem demanant, és una millora d’aquestes condicions, perquè quan acumulem hores sense els descansos adequats ens perjudica a nosaltres però també al sistema en conjunt i als nostres pacients en particular. Tothom entén que un metge ha d’estar descansat per fer un correcte tracte amb el pacient, diagnòstic i tractament, però l’administració no posa els mitjans suficients perquè això sigui així.

Al setembre vau iniciar una vaga, en quin moment es troben les negociacions?
Seguim negociant. Com diem, els residents demanem diverses millores concretes que es poden dividir en tres grans blocs: més i millor formació, descansos adequats i millores retributives. Som personal en formació, però ens trobem moltes vegades fent feina per la pressió assistencial i ens impedeix que ens formem de forma correcta, i això ens sembla un desastre pel futur (som els especialistes de demà). A més, demanem descansos dignes i reconeguts per llei. I per últim, demanem un augment retributiu, ja que el sou d’un metge resident de primer any són aproximadament uns 16.000 euros bruts anuals, que són uns 1.100 euros bruts mensuals. Aquest és el sou per les 37,5 h setmanals (tot i que en fem moltes d’extra no retribuïdes). Considerem que el sou no es correspon ni amb el nostre nivell formatiu ni de responsabilitat, ja que som part essencial del sistema i fem feina assistencial però no es veu reflectit en el nostre sou. Ara mateix les negociacions es produeixen amb l’ICS i les patronals, que són els proveïdors de la sanitat pública catalana. Tot i que en els últims dies creiem que hi ha hagut un canvi en el to de les reunions encara estem lluny en algunes de les reivindicacions. Considerem que hem fet moltes cessions respecte les demandes inicials, però creiem que falta voluntat política per part del departament per posar fi a un conflicte que ja dura massa.

Reemprendreu les protestes aquest mes si no hi ha acords?
Aquesta setmana hem tornat a fer aturades i farem 5 dies de vaga cada 3 setmanes fins que se solucioni el conflicte. Considerem que el moment epidemiològic és delicat, i som els primers en fer aquesta reflexió i ens preocupa la situació. Vam ser primera línia durant l’anterior onada de la pandèmia, i ho seguim sent en l’actualitat. No obstant, creiem que el que demanem és de mínims i que l’administració i les patronals tenen les eines per posar fi al conflicte. Esperem que puguem avançar en les negociacions en els propers dies.

A la vostra protesta també s’hi ha sumat la vaga als CAP. Quina és la situació real de la sanitat a Catalunya?
És molt i molt delicada. Des de les retallades del 2009 la sanitat està en una situació precària, que s’ha anat agreujant en els últims anys. Crec que el sistema públic de salut és un dels grans tresors d’Espanya, i que l’hauríem de cuidar molt més. Al final el que no s’inverteix en sanitat avui és perjudicial per a tots a curt termini.

La pandèmia agreuja la vostra situació o és només la gota que ha fet vessar el got?
Les nostres condicions eren dolentes prèviament, però la pandèmia ho ha fet esclatar tot. Com a exemple, els i les residents vam ser reorganitzats en molts centres en torns de 12 hores. Nosaltres vam estar disponibles on se’ns necessités i en el format que es considerés més adient per poder atendre les demandes de la COVID19. No obstant, com que depenem més que ningú de les nostres guàrdies pel sou, i en estar organitzats en torns de 12 hores i haver-les perdut, molts residents van veure com durant la pandèmia el seu sou es reduïa a la meitat. A més, s’ha de tenir en compte que evidentment en situació de crisi la nostra formació va passar a segon pla, i vam fer de metges com la resta oblidant que érem residents. I hi hem estat d’acord, i ho tornarem a fer si cal, però creiem que no hauria de ser a costa de perdre la meitat del nostre sou.

S’ha criticat molt l’oportunitat, el moment, per fer aquesta vaga. Com la defenseu?
Nosaltres portem en converses amb l’administració des de juny, quan vam presentar les nostres demandes. La vaga es va iniciar a finals de setembre, anunciada a principis d’aquell mes. Els residents, a més, no som personal estructural ni essencial, almenys en la teoria, ja que hauríem d’estar “de més a més” als centres. No obstant, defensem que ens hem convertit en essencials pel sistema, i així es demostra amb el decret de mínims que ha estat del 100% de les guàrdies. Això vol dir que s’ha reconegut explícitament que sense el 100% dels residents a les seves guàrdies el sistema no funciona. Insistim sempre que les nostres demandes són de mínims. Per tant el que desitgem és que així sigui i puguem posar fi al conflicte i tornar als centres a atendre als nostres pacients, que és el que realment volem.

Les mobilitzacions sanitàries han de ser de professionals o conjuntes amb la ciutadania?
El que reclamem és per nosaltres però sobretot per millorar el sistema, i per tant ens afecta a tots. Ens hem sentit molt recolzats durant aquestes jornades de vaga, i segur que així seguirà sent.

A Santa Perpètua la ciutadania s’està mobilitzant per la reobertura del CAP la Florida, tancat des de l’inici de l’estat d’alarma. Cal sumar esforços?
Segur. Si el sistema sanitari encara funciona és en gran part gràcies a l’atenció primària i la prevenció, que és la base del sistema. En la situació actual, a més, han hagut d’assumir noves tasques amb el mateix personal, i per tant s’ha sobrecarregat l’atenció primària.

Falten metges o fugen metges?
Fugen! És realment desastrós que un metge acabi la carrera i marxi, ja que la seva formació, si ha estat pública, l’hem pagada entre totes, i es perd un capital humà molt valuós. Un altre moment d’èxode és just després de la residència, el que implica deixar marxar a professionals amb 11 o 12 anys de formació (6 de carrera, més 1 d’estudiar el MIR, i entre 4 i 5 d’especialitat). Marxen els metges a països on s’ofereixen condicions i sous molt superiors als que s’ofereixen aquí, i aquests països els reben amb els braços oberts, ja que el sistema MIR té prestigi arreu. I per fer-ho més rocambolesc, resulta que es calcula que en els propers anys faltaran fins a 15.000 metges al sistema sanitari espanyol. En comptes d’afavorir les condicions perquè els que formem es quedin, tenim condicions pèssimes que fa que molta gent marxi, deteriorant així el nostre sistema sanitari.

La Covid-19 ha deixat al descobert les mancances en sanitat?
Sí, sense dubte, i en molts aspectes. Esperem que puguem aprendre dels errors recents i que no es produeixin en el futur.


Perfil

Nom: Alex Mayer
Any i lloc de naixement: 1993, Barcelona
Professió: Metge. Medicina Interna al Parc Taulí.


L’Alex Mayer va néixer a Barcelona però va viure a Santa Perpètua des de que tenia 1 any. A l’Escola la Florida va fer la Primària i la Secundària la va finalitzar a l’Institut Estela Ibèrica. Ha estat trompista a l’EMA i vinculat a la banda de l’escola fins l’any passat quan va decidir apartar-se’n. A més, va formar part de la Cobla Santiga amb el trombó i de l’Esplai El Refugi. Va compaginar els seus estudis de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la feina de professor de repàs. Al 2017 es gradua i al 2018 comença a treballar com a Metge Intern Resident (MIR) a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. En el seu dia a dia realitza tasques assistencials, rep formació i realitza guàrdies a l’hospital. Actualment és també estudiant del màster Estadística en Ciències de la Salut.

 

Foto:El perpetuenc Alex Mayer, metge intern resident (MIR), a la porta de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Cal sumar i complementar la medicina tradicional i l'alternativa"

Marga Angrill és la presidenta de l'associació L'Aparador, que compta actualment amb 23 comerços [ ... ]

"Tot el que estem fent té el màxim de sentit i val la pena"

Jordi Cuixart i Navarro és perpetuenc i president d’Òmnium Cultural. El 16 d’octubre de 2017 va [ ... ]

Xavier Villena:
Xavier Villena: "La Llei Trans Estatal és necessària per assegurar els mateixos drets"

La Regidoria d’Igualtat i Drets Civils de l’Ajuntament de Santa Perpètua, en el marc de la programació [ ... ]