Amb l’inici del curs, l’equip DINS, projecte de la Regidoria de Serveis Socials, joventut i infància, comença també una de les seves tasques més destacades, entrar a les aules dels centres de secundària obligatòria i acompanyar els joves de Santa Perpètua en una etapa tan complexe com és l’adolescència. A través de diversos projectes, l’equip DINS, tracta temes com el feminisme o la convivència a les aules i ofereix acompanyament personalitzat a alguns alumnes. A través d’aquesta entrevista els coconeixerem a ells i a la seva feina.
Com són els joves adolescents de Santa Perpètua amb els que treballeu?
Marina Moliner (M.M.): Són persones motivades per les coses que els agraden, preocupades pel seu futur i que, com a bons joves, també són transgressors amb les normes de la societat del moment.
La visió que teniu vosaltres dels adolescents és la mateixa que tenen els seus pares o la societat que els envolta?
Sara Galera (S.G.): Creiem que no. Els adolescents estan molt estigmatitzats i als adults se’ns oblida què és un adolescent i què significa ser adolescent. Hem de pensar que són persones que estan formant la seva personalitat i acostumen a estar desubicats. No són infants ni tampoc adults i cerquen el seu lloc a la vida. No és fàcil per a ells. Com a adults hem de posar-nos més a la seva pell.
Aquesta manca d’enteniment o comunicació provoca sovint situacions de conflicte.
S.G.: La manca d’empatia per falta de l’adult ho provoca, sí.
M.M.: De fet, a moltes formacions que fem el primer que ens diuen és que ens posem a la pell de l’adolescent, que ens preguntem a nosaltres mateixos com érem d’adolescents i, a partir d’aquí, connectem amb tot això i comencem a treballar. A nivell de societat tothom hauria de fer aquest exercici: com era jo d’adolescent? Què buscava? Què volia? Com em comportava? I, a partir d’aquí, com m’haig de comportar amb l’adolescent ara que soc adult? A la fi d’adolescències hi ha moltes, però el que viuen els adolescents és universal.
Amb aquesta realitat, referents com vosaltres poden esdevenir punts de partida importants.
Xavi Rodríguez (X.R.): Nosaltres tenim complicitats amb ells i elles i notem que ho agraeixen. Aquestes dinàmiques les portem a tots els programes que, com a equip DINS tenim. És gratificant estar una tarda a l’Espai Jove i veure com algú se t’adreça i t’explica situacions que per a ells són importants o els hi causen neguit i poder escoltar-lo i acompanyar-lo amb la proximitat d’un referent. Remarco el que han dit ja les meves companyes, l’empatia és molt important per entendre l’adolescent i entendre la seva visió de la vida, la seva mirada.
Quines són les principals preocupacions dels joves adolescents?
X.R.: A priori és el seu futur o què volen estudiar. També els hi absorbeixen molt situacions de conflicte del seu dia a dia, el seu temps lliure, sortir amb amics, gestió de conflictes a casa i fora de casa...
M.M.: Ells també són conscients que són adolescents i entenen com la societat els veu i, molt probablement el món adult no té cap encàrrec per l’adolescent, i això ho pateixen. És un moment vital de trànsit i la seva condició preocupa però senten que «ningú» creu o aposta per ells i elles.
S.G.: La premissa és sempre que l’adolescent és conflictiu o dolent i, al final, s’adapten a aquest rol perquè és el que s’espera d’elles.
Amb quines dificultats es troben a l’aula?
M.M.: Els falta motivació en l’estudi. En això coincidim els tres a pensar que l’actual sistema educatiu no està adaptat a les seves necessitats ni al moment en el que es troben i també hi ha diferents realitats a l’aula.
Parlem dels programes DINS. En què consisteix el Fem Caliu, un programa que ha començat ja a les aules de primer de l’ESO?
X.R.: El Fem Caliu és un taller que fem al primer trimestre. El que intentem és fer cohesió de grup, fomentar el que diem bientratarse per contra del maltratarse. A primer de l’ESO els grups que es formen són d’adolescents de diferents centres i la major part d’ells no es coneixen. Intentem fer caliu durant quatre sessions i generar dinàmiques positives dins del grup. Els tutors han de seguir després treballant amb el grup perquè són els referents. És molt important que en aquestes activitats estigui sempre el tutor o la tutora per tal que pugui veure les dinàmiques de la classe i pugui intervenir i ser partícip. Al final serà ell o ella qui haurà de treballar i crear aquest vincle.
Com reben els joves aquesta activitat?
X.R.: Molt bé. Són sessions molt obertes i trenquen molt les dinàmiques de l’aula.
El de feminisme és també un altre dels tallers que porteu a les aules.
S.G.: Feminismes: aclarim conceptes és un taller que es fa a segon i a quart d’ESO. Expliquem què és el feminisme i aclarim alguns conceptes que, malgrat els escolten sovint, no tenen clar què volen dir. És de les dinàmiques més divulgatives que fem però resulta molt important i interessant. Sempre han funcionat molt bé. És un tema que els interessa, que el reben amb la ment molt oberta i estan molt posats i posades.
Hi ha veus que parlen que és entre adolescents quan es donen actituds masclistes.
S.G.: Actualment el moviment feminista és molt fort i hem vist una millora dins i fora de l’aula. S’estan trencant amb les masculinitats tòxiques i a les classes hi ha joves obertament gais i lesbianes totalment acceptats pel grup. És cert que encara hi ha qui es posiciona amb el masclista però potser perquè encara no han trobat el seu espai.
Quines altres dinàmiques porteu a les aules?
M.M.: Bon rotllo l’oferim a tercer d’ESO i és com la segona part del Fem Caliu. Entenem que a tercer d’ESO, a part de ser la meitat d’etapa, el centre barreja grups i es tornen a fer noves classes. És un moment important per remarcar el concepte que treballem de bientratarse, el fer grup, fer pinya... Treballem com al Fem Caliu, generant espais de reflexió i de treball.
Un altre tema que preocupa actualment a pares, mares i professorat són les xarxes socials. Com ho treballeu vosaltres?
X.R.: A través de xerrades molt participatives. Informem sobre el bon ús de les xarxes i què pot comportar fer-ne un mal ús. Durant la sessió surten a la llum dinàmiques dolentes, algunes d’elles que ni tan sols ells sabien que ho eren. Per això és important treballar-ho. A primer d’ESO és una realitat que la gran majoria té mòbil o una eina on es pot tenir una xarxa social instal·lada, però han de vigilar i fer un bon ús.
S.G.: Una reflexió que ens fem és que són una generació que ha crescut amb les xarxes socials i, qui li ha de regular o assessorar, som una altra que rebem les xarxes com una cosa nova.
Aquest curs també heu iniciat sessions individualitzades amb adolescents als INS.
M.M.: Si, cadascún de nosaltres és referent d’un dels INS del municipi i treballem directament amb alguns dels adolescents. És una tasca individual molt positiva i que ens agrada dur a terme. Treballem per l’adaptació al centre i per acompanyar en les casuístiques concretes de cada un d’ells i elles juntament amb els profesionals del centre educatiu.
Perfil
Nom: Xavi Rodríguez / Marina Moliner / Sara Galera
Any i lloc de naixement: Barcelona, 1988 /
Barcelona, 1988 / Sabadell, 1984
Professió: Educador / Educadora social /
Educadora Social
L’equip DINS, anomenat així perquè actúa dins dels instituts està format per tres joves perpetuencs motivats i apassionats per la seva feina. Tots tres són educadors i parlen de l’adolescència com una etapa que cal cuidar, escoltar i entendre més. Coincideixen en que l’empatia de l’adult milloraria la comunicació amb el jove adolescent. Al Xavi, un apassionat de la comèdia, li agrada pensar que ajuda els altres a millorar en el seu dia a dia mentre que a la Marina li encanta estar amb els amics i l’escalada. De la seva feina destaca poder compartir amb els joves allò que senten sense jutjar-los i acompanyant-los. La cuina és un dels hobbies de la Sara i de formar part de l’equip DINS destaca el tracte amb els joves.
Foto: L’equip DINS està format per Xavi Rodríguez, Marina Moliner i Sara Galera / Josep Cano