hola

Amb la primera pregunta que li fem comencen a brillar-li els ulls. S’emociona continguda i les seves paraules deixen entreveure que, malgrat estar feliç d’afrontar aquesta nova etapa vital, ja enyora el dia a dia d’una escola. Dora Martínez es jubila després de tota una vida dedicada al món de l’educació i amb la il·lusió que l’escola avanci per ajudar a fer una societat més justa i reflexiva. Deixa la direcció d’Els Aigüerols, escola que va veure néixer, tranquil·la i amb la convicció que el relleu no pot ser millor.

Com portes això de no posar el despertador?
Bé, però és tot un procés! Han estat molts anys dedicant-me a la meva professió i ser mestra és molta implicació, per això tampoc no és fàcil! Al principi ha estat una mica dur, com un dol, però ara ja comença a ser diferent. Tinc alguns projectes i, amb un altre ritme, no paro de fer coses.

Tot i això, es troba a faltar...
En realitat sí però estic tant tranquil·la! El pensament sempre és que ningú no és imprescindible i l’equip que es queda a Els Aigüerols és molt potent. Era el moment de deixar-ho. Soc feliç.

Quins són aquests projectes que tens?
Encara estan a l’aire però tots tenen a veure amb el món de l’educació. A més, m’agrada molt escriure, ser formadora i participar en grups de treball i d’investigació. Soc molt d’ajudar a tothom i estic oberta a qui ho necessiti, tant a títol individual com a nivell d’associacions. Penso que ens hem d’implicar sempre en la societat, en qualsevol etapa de la vida.

Què és per tu ser mestre?
No és només una professió és un estil de vida, una manera de viure. S’ha de tenir vocació, està clar, però també un sentit de la responsabilitat molt gran. Per a mi ser mestra ha estat i és tot. Em sento afortunada.

Es deixa de ser mestre?
Crec que no. La implicació és brutal i s’estén a tots els àmbits de la teva vida. Al final, no deixes de ser responsable de criatures i de personetes que estan al teu càrrec per ensenyar-los a ser bones persones, crítiques i reflexives. És seriós!

Com ha de ser un bon mestre?
El primer que s’ha de ser és bona persona perquè un mestre és un referent per als nens i nenes, un model. També ha de saber estimar per crear dins de l’aula un ambient d’estimació i de respecte. No és fàcil però un bon mestre ha de saber escoltar i mirar els seus alumnes amb amor.

Què és el millor de la Dora mestra?
L’he pifiat molt, està clar! Però m’agrada pensar que he après dels meus errors. Valoro molt que sempre he sigut positiva, reflexiva i m’he sabut adaptar i canviar escoltant els altres.

I què creus que diuen els teus alumnes del pitjor de la Dora mestra?
Que tinc el meu geni però els nens i nenes saben que els estimo moltíssim.

Ara és més difícil ser mestre?
No crec que sigui més difícil però penso que hem de tocar de peus a terra i veure que la societat actual és molt més complexa per moltes raons. Ara hi ha molta més informació, el respecte cap als mestres ha variat, passant d’un extrem a un altre, i hem de ser realistes i actuar davant aquestes noves circumstàncies. Hi ha hagut una evolució però la qüestió no és que sigui més difícil sinó que l’escenari és diferent i més complexe.

Què recordes del teu primer dia a una aula?
Va ser a l’Escola Tabor, a Santa Perpètua. Tenia vint anys i va ser el primer cop que vaig entrar a una aula com a professora. Recordo l’olor a guix, a llibre, a llapis i pensar: aquesta és la meva aula, ‘apa, ja soc aquí’.

I de l’últim?
Com que feia més tasques de direcció el record no és exactament d’una aula. Però he tingut sort de fer el darrer curs un espai d’investigació sobre comunicació i no tinc un record trist del darrer dia perquè ja no m’ho vaig plantejar així!

Un record feliç?
Molts records i de totes les escoles on he treballat. Aquests anys a Els Aigüerols han estat molt ‘canyeros’ i per mi un bon record és els últims dies: les abraçades dels nens i nenes, de les seves famílies... va ser impressionant, no hi ha paraules. Agraeixo a les famílies tot el suport que m’han donat al llarg d’aquests deu anys, sinó hagués estat per elles, per l’AMPA, Els Aigüerols hagués tingut un altre final.

I un de trist?
Les pèrdues de companys i de nens i nenes perquè malauradament aquestes coses també passen.

Has estat deu anys directora de l’Escola Els Aigüerols. Un centre de nova creació amb una curta però intensa història. Què t’emportes?
Una riquesa tremenda. Ha estat un regal després de tants anys de mestra acabar la meva etapa professional com a directora i sobre tot en una escola com Els Aigüerols. La unió amb les famílies, amb els nens, amb els mestres... han estat deu anys de moments molt macos però d’altres molt difícils.

Entens la situació per la qual ha passat l’escola al llarg d’aquests anys?
No, ni com a mestra, ni com a família ni com a nen o nena es pot entendre. A nivell polític tampoc ho entenc. L’educació i també la sanitat, sempre han de ser prioritats en la nostra societat i no ha estat així. En educació s’ha d’invertir molt més i això no passa.

Per què un centre com Els Aigüerols a Santa Perpètua?
En aquell moment la inspecció em va plantejar donar vida a una escola actual i educadora de nens i nenes del segle XXI i, a partir d’aquí, vam iniciar un projecte educatiu amb uns principis que, en aquell moment, era un somni, però que després hem vist créixer i vist els seus fruits.

Com ha canviat Els Aigüerols?
Ha canviat en el número d’alumnes, de persones i de famílies però sobre tot ha canviat perquè el projecte inicial ha anat agafat forma a partir de molta reflexió i aportació de tothom.

Robert Compta pren el teu relleu, quins consells li dones?
Estic super tranquil·la perquè l’escola no pot quedar en millors mans. El Robert té la llum de la il·lusió i de la professionalitat. És la persona més optimista que hi ha i fa riure molt a la gent. Això són qualitats molt importants i no les ha de perdre mai. A més, està molt ben acompanyat per tota una comissió pedagògica impressionant de grans professionals i magnífiques persones.

Com voldries veure Els Aigüerols en deu anys?
Em sento en l’obligació de respondre que amb l’edifici construït i és cert que ho voldria però, després de tots aquests anys, també hem après que, si bé és molt necessari perquè ens permetria una sèrie de millores que ara no tenim, l’important és el que es fa portes endins. Vull que l’escola evolucioni mantenint els principis amb els que creu però dirigint els seus esforços a ser una escola per a la societat i reflexiva. No me l’imagino igual, la crec encara millor.

Quan es publiqui aquesta entrevista el curs ja haurà començat, un desig?
Que les famílies siguin felices amb les petites coses de la vida, que hi hagi molta comunicació i molt de respecte i que gaudeixin del dia a dia.

Perfil

Nom: Dora Martínez Rodríguez
Any i lloc de naixement: 1959, Barcelona
Professió: Mestra

La Dora Martínez va obrir les portes d’una aula per primera vegada quan encara estudiava per ser mestra. A Santa Perpètua, ja de professora, va iniciar la seva carrera professional a l’Escola Tabor, d’on guarda bons records i vint-i-set anys d’experiència. També ha treballat a l’escola Santiga (2006-2009) i a Els Aigüerols, centre que va dirigir des del seu naixement, al curs 2009-2010, i fins que s’ha jubilat. Apassionada per l’educació, forma part de moviments de renovació pedagògica com Escola Nova 2 i no deixa de formar-se i formar. Li encanten els esports i ha practicat gimnàstica artística, handbol i natació. A més, a nivell cultural, va ser la fundadora i mestra del Ball de gitanes de la Llagosta.

 

Foto:Dora Martínez ha estat la directora d’Els Aigüerols des de la seva creació fins als seus deu anys de vida. Ara, ha decidit jubilar-se / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Aleix Herrero: ''Units podem aconseguir que els nostres alumnes tirin endavant''
Aleix Herrero: ''Units podem aconseguir que els nostres alumnes tirin endavant''

Aleix Herrero és professor de l'aula oberta de l'INS Estela Ibèrica, un projecte de diversificació [ ... ]

“El Club feminista serà un espai de trobada per compartir allò que ens provoca la lectura”
“El Club feminista serà un espai de trobada per compartir allò que ens provoca la lectura”

Les inscripcions per formar part d’alguns dels Club de lectura de la Biblioteca Municipal Josep Jardí [ ... ]

Rami Tattan:
Rami Tattan: "Perdí mi vida entera, mi dignidad, mi futuro, mi familia. Lo perdí todo"

Rami Tattan es un joven kurdo de Siria que tuvo que huir de su casa por culpa de la guerra. Una guerra [ ... ]