Entrevista - Entrevista
El perpetuenc Marc Solé i el llagostenc Isaac Balletbó tenen 17 i 18 anys respectivament i estudien segon de Batxillerat a l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. Quan van plantejar-se el seu treball de recerca, van tenir molt clar que volien fer alguna cosa que els motivés i que els fes gaudir del temps que havien de dedicar-li i, aleshores, va ser quan van pensar en LOST (Launch Objective Stratosphere), una experiència que va consistir a llançar un globus a l'estratosfera per obtenir-ne imatges i informació. Els estudiants, exalumnes de l'Escola Tabor de Santa Perpètua, ens expliquen en aquesta entrevista el seu projecte i animen als joves a tenir iniciativa a fer coses diferents per sobre de tot.
En què ha consistit LOST, el vostre treball de recerca?
Isaac Balletbó (I.B.): En enviar un globus fins a l'estratosfera que portava lligat una capsa aïllada amb càmeres i sensors. Després del llançament, vam aconseguir recuperar la capsa i tota la informació que va enregistrar.
Com ho heu aconseguit?
M.S.: El procés ha estat llarg, però hem comptat amb gent que ens ha ajudat a aconseguir l'èxit de LOST. Haver triat un treball que ens motivés també ha sigut molt important per poder gaudir del que hem fet i de tot el temps que hi hem dedicat.
Com ha sigut tot el procés fins al moment del llançament del globus?
I.B.: Hem hagut de treballar molt els materials per a l'elaboració de la capsa i el seu disseny. La capsa havia de ser perfecta i estar molt ben aïllada per tal que pogués pujar i baixar a l'estratosfera sense cap problema i, per això, vam procurar que tot funcionés bé. A dins de la capsa hi havia un sensor de GPS que ens enviava informació sobre la seva localització, càmeres per gravar imatges de l'exterior i una placa de sensors amb un acceleròmetre, un termòmetre, un altímetre i un magnetòmetre. A més, LOST ens ha permés realitzar tests per assegurar-nos que allò que decidíem funcionaria posteriorment.
M.S.: Això dels test ha estat un descobriment per a nosaltres i hem fet tota una aproximació als protocols que fa servir la NASA comprovant els materials abans de fer-los servir i assegurant-nos que tot sortís bé.
Quins són alguns d'aquests test que heu fet?
I.B.: Hem fet un test de caiguda, per exemple, per comprovar la resistència de la capsa, llençant-la des d'un cinquè pis. També hem fet un test de vol per assegurar-nos que el paracaigudes que havia de frenar la caiguda de la capsa s'obria correctament i un test de resistència dels sensors, entre d'altres.
Quina informació volíeu obtenir de LOST?
I.B.: Volíem obtenir imatges de l'estratosfera i altres dades però la informació 100% verídica del que va passar al globus no la tenim ja que, en arribar als 10 quilòmetres d'alçada, la bateria va deixar de funcionar a causa del fred i es van deixar d'emetre dades. Tot i això, LOST també va enregistrar imatges amb les quals no comptàvem com ara la corvatura de la Terra i l'explosió del globus, dues hores de gravació molt emocionants.
Controlàveu tot el que passaria dins de la capsa?
M.S.: Sabíem que hi hauria un moment que es deixaria d'emetre dades ja fos pel fred, pel rendiment de les bateries o qualsevol altra cosa. De les dades que van registrar el magnetòmetre i l'acceleròmetre tampoc vam poder treure res de clar, però vam fer una aproximació de l'alçada a la qual va arribar al globus, que va ser d'uns 28 quilòmetres.
Per què decidiu fer aquest treball de recerca?
M.S.: Inicialment no teníem ni idea de què fer i, per això, vam començar a parlar amb amics i mestres per orientar-nos. Se'ns va plantejar alguns projectes i el que més ens va agradar i motivar va ser el del llançament del globus. A més, va coincidir amb el salt del Felix Baumgartner des de l'estratosfera i ens vam informar de com podíem fer nosaltres el nostre propi llançament.
I.B.: Va ser important també el trobar una persona de Terrassa que va provar a fer un llançament similar i vam contactar amb ell. Ens va explicar la seva experiència i els seus errors per tal que nosaltres no els féssim.
Com va ser el llançament del globus?
M.S.: El vam fer a Osca per assegurar-nos que no caigués al mar i va ser de matinada perquè les càmeres gravessin l'albada. Va ser molt emocionant i ens va acompanyar tot l'equip de LOST, al qual estem molt agraïts.
I l'espera fins que el GPS va començar a enviar-vos les primeres dades, com va ser?
I.B.: Primer va anar ràpid i en 6 o 7 minuts va arribar el primer senyal de localització del globus, però després vam començar a patir perquè el senyal començava a anar més lent. Dels set minuts, vam passar a una hora, una hora sense saber on estava.
M.S.: Estava perdut i, de sobte, ens va marcar la localització a sobre o molt a prop d'un riu. Va enviar aquella dada fins a quatre vegades, però després va canviar fins donar-nos la definitiva, al port del Beseit.
Preveieu on cauria?
M.S.: Més o menys, sí. Hi ha un programa a Internet que et permet saber la localització d'un cos tot indicant algunes dades com ara el pes del globus i la velocitat de pujada i de baixada. La nostra previsió era que cauria just a un dels ports de Beseit, però no pas a sobre, com va passar.
Vau poder recuperar la capsa?
M.S.: No el primer dia. Vam seguir les indicacions del GPS i vam arribar fins al parc natural del Beseit. Hi va haver una cosa que no vam tenir en compte, les dades que enviava el GPS eren en 2D i a 100 metres de la capsa vam topar amb una paret. La nostra capsa estava amunt d'aquell mur de 150 metres i no hi podíem accedir! Ens vam desanimar molt perquè no hi havia manera de donar la volta i pujar fins la caixa però no ens vam rendir i a la setmana següent vam anar tot l'equip a recuperar la capsa amb dades més acurades d'ubicació i material de muntanya per accedir al lloc exacte. Aconseguir-ho va ser una satisfacció enorme.
Què heu après d'aquesta experiència?
M.S.: La importància del treball en equip per sobre de tot. En aquest projecte no hem estat sols, hi ha hagut un equip al darrere i hem d'estar molt agraïts, especialment al Jordi Ricart que ha estat acompanyant-nos durant tot el treball així com altres persones que ens han donat molt de suport i ens van acompanyar a buscar el globus quan tot estava perdut.
I.B.: Ens podríem haver rendit la primera vegada que vam veure que no podíem accedir al globus i no ho vam fer, vam tornar i vam recuperar-lo. Això ha estat tota una lliçó.
Per què LOST?
M.S.: Perquè es va perdre i lost vol dir perdut en anglès. A més, després ens lligava amb les sigles de Launch Objective Stratosphere!
Haureu aprovat el treball de recerca, no?
I.B.: Sí! Amb nota!
Foto: Marc Solé (dreta) i Isaac Balletbó (esquerra), amb la capsa que han enviat a l'estratosfera i gràcies a les càmeres instal·lades a dins han pogut gravar, entre d'altres, la corvatura de la Terra / Josep Cano