hola

La Judith, alletant la Ivet, i l'Esther

La Judith i l'Esther em reben a casa amb les finestres obertes i calculant distàncies. I amb mascareta, és clar. Són mare i filla. A la Judith, la vaig conèixer farà sis anys compartint dubtes de lactància i maternitat, fent tribu, com ens agrada dir. L'Esther també hi era sovint en aquelles trobades. Respectuosa, admirada i disponible, sempre disponible per la seva néta i per la seva filla. Precisament així és com la defineix la Judith. “Es desviu pels demés, per les seves filles, per les seves netes, és molt entregada”, explica. Vaig veure en la seva relació mare-filla quelcom especial i és per aquest motiu, que les vaig convidar a parlar sobre com van viure el confinament, l'estar separades l'una de l'altre tot i viure a pocs carrers de distància. Confesso que anava sobre segur. La Judith ha heretat de la seva mare aquesta disponibilitat i entrega, i sabia que em diria que sí.

 

Tenim una relació molt bona i estem l'una per l'altra quan ho necessitem

Gos petaner, blanc amb taques crema i una mica llanutA l'entrevista, no estem soles. El Mac, el gos de l'Esther, passeja per l'estança tranquil i la Ivet, la filla petita de la Judith, riu amb la seva iaia, camina, juga i s'enganxa al pit de la seva mare. “És molt bona mare. L'admiro”, ens diu l'Esther de la seva filla i reconeix que tenen molt bona relació, “ella està quan la necessito i jo estic quan ella em necessita i ens expliquem gairebé tot”, afegeix. Potser per això va passar-ho tant malament quan ens vam tancar. “Vaig estar 50 dies sense sortir de casa, gairebé no sortia ni al pati”, explica, i reconeix que va tenir un atac d'ansietat i que recorda plorar molt i sentir impotència. El seu home sortia a treballar cada dia. Ella es quedava preocupada i quan arribava a casa, el feia treure's la roba fora i de vegades, fins i tot dutxar-se. La incertesa de les primeres setmanes de pandèmia van fer que a moltes cases s'agafessin noves rutines. Aquesta n'era una. Deixar les sabates a la porta, desinfectar tots els productes en tornar de la compra, en són altres exemples. “No es pot viure així”, reconeix l'Esther que després d'un any sota l'amenaça de la Covid-19 diu estar més relaxada. A la separació de les seves filles i netes, se li va sumar també no poder veure la seva mare, ingressada en una residència, durant moltes setmanes. Va morir al juny de l'any passat i la família va poder acomiadar-se en una trobada íntima.

PER LA JUDITH EL CONFINAMENT VA SER UN REGAL I PER L'ESTHER UN MOMENT D'ANGOIXA

El 27 d'abril de 2020, aviat farà un any, van deixar que els infants sortissin a fer passejades curtes i aquell mateix dia, la Judith va sortir de casa amb la Sofia i la Ivet i va visitar la seva mare. “Sense obrir portes ni res, amb mascareta, les vaig veure a través de la porta i allò em va calmar una miqueta”, recorda l'Esther. Aquell moment també va ser especial per la Judith, tot i que la seva vivència del confinament va ser molt diferent. “Estàvem tots a casa, el David estava teletreballant però havia baixat molt la feina i podia estar en presència, i tampoc ho vaig viure com ella, amb aquesta angoixa” recorda i somriu mentre reconeix que “ha sigut un regal poder estar tots junts”. La Judith i la seva parella, el David, van aprofitar el temps tancats a casa per fer activitats amb la seva filla gran, la Sofía, de sis anys i també, per poder-li dedicar temps a la Ivet que ara té any i mig. “Ens va agafar en un moment molt delicat de la lactància i vam trobar la nostra bombolla. Va ser guai tenir aquests moment de no mirades, de no judicis, de no opinions no demanades i ho vam agrair”, diu la Judith.

Iaia, vull abraçar-te!

Mentre a casa de la Judith gaudien del temps en família, l'Esther, que abans del confinament tenia totes les tardes ocupades fent activitats als centres cívics, es connectava per videotrucada amb la Marta, la seva filla petita, i juntes, però en la distància, ballaven salsa amb un tutorial de Youtube. També feien videoconferències amb la Judith, sobretot, perquè la Sofia pogués parlar amb la iaia. “Iaia, vull abraçar-te, em deia la meva Sofia”, diu l'Esther i recorda que complien totes les recomanacions sanitàries “per respecte cap a les meves filles, les meves netes i cap a nosaltres mateixos”. La Judith reconeix que “conforme passaven els dies es feia molt farragós, sobretot per la Sofia, perquè no li estàvem oferint cobrir una necessitat bàsica, la de llibertat”. És per això que a casa van viure la tornada a l'escola amb total confiança. “Crèiem per davant de la pandèmia i el virus en la seva necessitat de moure's i relacionar-se amb els seus iguals”, explica.

“Això no se n'anirà, serà com una grip” conclou l'Esther. Però la nostra conversa a tres no s'acaba així, sino entre rialles i tornant a aquesta relació familiar tan intensa. “La meva mare té una mica d'obsessió per les ves netes”, riu la Judith i l'Esther, afegeix, “A mi m'ho deien: tu estimes a les teves filles, però a les teves netes...I jo no m'ho creia. I sí, és veritat, a les meves filles les estimo la meva vida, però és que les meves netes, ho doblen”.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua.

Foto: La Judith, alletant la Ivet, i l'Esther. / Cedida


Des que ens vam tancar es publica quinzenalment a la contraportada de l’Informatiu i es pot escoltar a Ràdio Santa Perpètua els dimecres després de l’Informatiu migdia. Si vols compartir la teva història, escriu-nos a linformatiu@staperpetua.cat i t’explicarem què has de fer.


0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Albert Clos:
23 Des 2022 11:11 - AdministratorAlbert Clos: "El meu major somni seria continuar com ara, però viure més relaxat"

L'Albert diu que és una persona d'extrems i molt inquieta. Parlant amb ell descobreixes ràpidament [ ... ]

Chris Thwaite:
28 Nov 2022 14:24 - AdministratorChris Thwaite: "Tinc moltes ganes de que la meva família d'aquí conegui Austràlia"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]

Núria Pons:
08 Nov 2022 13:55 - AdministratorNúria Pons: "Jo penso que només es mor una vegada i es viu tots els dies"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]