1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

25 de gener de 2019 //


És necessari recuperar les polítiques de Cooperació Internacional, i parlo per a la gent que es reclama de l’esquerra, a la que s’alinea en el costat oposat no hem dirigeixo en absolut, ho considero inútil.

Aclarit aquest punt hem de dir que no es tracta de recuperar nomes el discurs i la soflama preelectoral, es necessari recuperar les polítiques reals, las de car i os, es a dir aquelles que ames de discurs contenen dotació econòmica expressada en pressupost.

Es a dir, cal dotar econòmicament las partides de cooperació i solidaritat internacional amb el 0,7%. No n’hi ha prou amb dir-ho, cal fer-ho.

L’acord pressupostari signat entre Unidos Podemos i el govern socialista de Pedro Sánchez oblida, crec que de manera conscient, a la cooperació, quines partides pressupostaries a nivell d’Estat han disminuït el 73% en els últims 10 anys. I no es que critiqui el contingut de l’acord pressupostari, que en línies generals em sembla extraordinàriament encertat, sinó que lamento i molt aquest conscient oblit. Amb molta probabilitat, l’oblit obeeix al temor que la influencia del discurs xenòfob, racista i amb cert regust imperialista tingui el seu preu electoral.

És moment per que altres forces de l’esquerra com es ERC, a la que se’ls demana el recolzament a aquests pressupostos, també tinguin un gest en aquest sentit i situïn la necessitat d’incrementar l’aposta per a la cooperació internacional.

Sembla que oblidem, que la no intervenció en cooperació, incideix de manera directa i irreversible en esbojarrades i suïcides onades de migrants cap a Europa, essent les costes de l’Estat Espanyol el seu destí preferit últimament.

Després de l’inici de la crisi nomes han aparegut discursos contraris a l’emigració i el “primer els de casa”, discurs que a Catalunya coneixem des de fa algun temps (el feixisme no ha aparegut amb VOX), recordem Plataforma per Catalunya per exemple.

A tot això les petites organitzacions, les locals, les que en moltes ocasions compten en les seves files amb immigrants i amb voluntariat mes que implicat, que no tenen personal assalariat, en les que ningú rep cap retribució i que la seva estructura es extremadament simple, aquestes son les mes oblidades i a les que cada cop se’ls hi presta menys atenció per part de les administracions.

Per altre part, des de algunes administracions locals moltes ha estat les paraules favorables a recuperar aquest 1% que es va tenir pressupostat abans de la crisi i que sembla definitivament perdut, malgrat es recollís aquesta reivindicació en programes electorals. S’ha de recuperar aquest 1% perquè forma part del compromís electoral de molts. 

És hora, per tant, de recuperar la Cooperació Internacional i també la il·lusió i el compromís de molts voluntaris, del teixit social vinculat a ella que, en cada poble, en cada barri, dediquen el seu temps, el seu esforç i part de les seves vides a la solidaritat per als qui venen de les situacions mes dures i per als que pateixen diàriament unes condicions de vida impossibles, en gran part gracies a l’espoli i saqueig que des del primer mon se’ls sotmet.

Abandonem els discurs pel discurs i donem pista de joc a la societat civil compromesa, recuperem el que en certa mida hem perdut, fem de la nostra una societat generosa, valent, solidaria i compromesa. Aquesta serà una de les millors i fructíferes formes de para la bèstia que creix i amenaça la convivència i totes les conquestes democràtiques que s’han assolit.

 

Manuel Llord. Can Folguera. 

 

0
0
0
s2sdefault