hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

2 de juliol de 2018 //

Avui (22 de juny) és el final de molts dies i la continuació de moltes coses. Avui, a casa meva, diem fins a sempre, a l'Escola Santiga. Han estat molts dies, han estat 11 anys, on els nostres fills els hem vist créixer. Entre companyes, mestres, monitores i altres, s'han anat fent un lloc, el seu lloc, i han compartit amb totes elles l'etapa de la vida de la criança, la dependència, la ingenuïtat, l'astorament davant la descoberta, la paraula, la lletra, el joc, l'espontaneïtat, l'amistat, qüestionar-se, els perquès, els com, el pensament lliure, l'esforç, el treball global i per projectes, la dinàmica en grup, la solidaritat, l'amor sincer. Gràcies Santiga. Gràcies per haver-nos acollit tant bé i tant temps. Gràcies mestres perquè de ben segur que els nostres fills han après molt de vosaltres i perquè gairebé sempre s'han sentit valorats i estimats, ens hem sentit estimats. Gràcies AMPA, gràcies a totes aquelles mares i pares que durant tot aquest temps hem passat per la nostra AMPA. Sou molt necessaris sigui qui sigui i quan sigui i us encoratgem a seguir. Escric i m'emoció de recordar cada una de les vivències i situacions que ens han fet créixer, madurar i estimar. Fer un llistat de la gent que hem conegut des de mestres, amics i amigues dels nostres fills, mares, pares i fins a les treballadores de la SAM se'ns fa difícil, han estat moltes... Avui mentre veia a l'escenari el meu fill actuant en la festa de final de curs, dins meu m'he acomiadat d'aquelles parets, d'aquells crits, d'aquelles festes, d'aquells festivals, d'aquelles cançons. Fins a sempre Escola Santiga.

Salvador Alemany. Centre Vila

0
0
0
s2sdefault