hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

2 de novembre de 2017 // 

El 16 d’octubre passat, la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, va dictar presó incondicional sense fiança per un presumpte delicte de sedició, a petició de la Fiscalia de l’Estat, contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents respectivament d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya, com a “principals promotors i directors de les protestes del 20 i 21 de setembre” durant els registres que efectuà la Guàrdia Civil a la Conselleria d’Economia de la Generalitat.

Davant d’aquesta injusta i arbitrària imputació amb privació de llibertat, el Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM), entitat cultural que es dedica a la història local, vol fer palès el seu més enèrgic rebuig i manifesta el següent:

Empresonar ciutadans, líders de la societat civil, que han organitzat les manifestacions pacífiques més grans d’aquest país, també d’Europa, i que durant els fets que se’ls imputa, no solament van tenir una actitud mediadora amb els comandaments policials per garantir el civisme dels congregats, sinó que els van demanar calma i que es retiressin –com demostren diferents vídeos–, només s’entén amb l’objectiu de voler restringir les lliberats i perseguir les ideologies. Tot plegat ens retrotreu als temps més negres dels franquisme amb presos polítics. Una vergonya democràtica!

A l’Estat espanyol, és notori que no hi ha separació de poders, perquè incompleix sistemàticament les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), orientades a combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals. En efecte, el GRECO, organisme adscrit al Consell d’Europa, ha criticat reiteradament amb duresa “la manca d’independència judicial a Espanya” i li ha recordat que "les autoritats polítiques no han d'intervenir en cap de les etapes del procés de designació dels magistrats". L’escandalosa politització de la justícia espanyola no es pot expressar amb més claredat.

Durant aquests últims anys, amb el govern del PP, s’ha produït una greu regressió en drets i llibertats bàsiques, com es desprèn dels tres darrers informes anuals del síndic de greuges. I per si les denúncies d’aquests informes no fossin prou reveladores, l’abril d’aquest any, la Sindicatura en va publicar un altre, més demolidor i preocupant encara, que diu textualment que “Espanya s’ha dotat d’una legislació administrativa i penal que, en opinió d’aquesta institució, restringeix en excés els drets i les llibertats fonamentals, de manera incompatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu”. Aquesta legislació, continua dient l’informe, es basa en “mesures restrictives que utilitzen els tribunals de justícia com a mitjà de pressió contra conductes realitzades per ciutadans o representants polítics, que en un sistema democràtic haurien de ser considerades exercicis legítims de la llibertat d’expressió o de manifestació”.

A Espanya, sense tenir en compte la sentència dictada pel Tribunal Constitucional, que devaluà l’Estatut d’autonomia, es continua conculcant l’estat de dret. A banda d’aquesta legislació administrativa i penal que erosiona i posa en risc drets i llibertats fonamentals, no hem d’oblidar que el Parlament espanyol –la majoria absoluta d’un sol partit, el PP– ha reformat fa dos anys la Llei orgànica del TC, en contra de tota la resta de l’arc parlamentari, de l’opinió d’experts constitucionalistes i de la Comissió de Venècia. Aquesta reforma exprés “permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències”. En un estat realment democràtic amb separació de poders, la competència sancionadora l’exerceix el poder executiu. La Comissió de Venècia, a part d’instar l’Estat a reconsiderar les mesures excepcionals atribuïdes al TC, diu que la responsabilitat del TC de garantir l’execució de les seves pròpies sentències és “l’excepció en dret comparat” i que això danya la seva neutralitat, la seva independència.

Sense independència judicial, afirmar que tots els ciutadans són iguals davant de la llei a l’Estat espanyol, com diu l’article 14 de la Constitució, és pura entelèquia, un autèntic sarcasme. Les mesures cautelars, proposades per la jutge per justificar l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, es basen en la gravetat del delicte, el risc de fuga, destrucció, manipulació o alteració de proves, així com risc de reiteració delictiva. No cal dir que si els tribunals espanyols haguessin aplicat o apliquessin les mateixes mesures, tant a familiars directes de la Casa Reial, com a dirigents polítics, banquers, empresaris, etc. imputats per presumpte frau fiscal, alçament de béns, blanqueig de capitals, prevaricació, apropiació indeguda i molts altres delictes que han conduït a la generalitzada corrupció del sistema, mancarien presons. Molt pocs investigats han estat empresonats i, en algun cas, n’han sortit immediatament i el jutge que s’ha atrevit a decretar presó, l’han apartat fulminantment de la judicatura. Quanta impunitat!

En un estat, amb un govern que incompleix una i altra vegada les recomanacions d’organismes internacionals, com el Consell d’Europa (GRECO), la Comissió de Venècia, del relator de les Nacions Unides (pel que fa a la memòria democràtica), que menysprea la veu de les minories parlamentàries, d’experts penalistes i constitucionalistes, etc. quina és la sortida que tenen els ciutadans per canalitzar els seus drets, les seves legítimes reivindicacions? No hi ha dubte que un estat que instrumentalitza la justícia per resoldre els conflictes polítics, signe evident de la manca de qualitat democràtica, és un estat fallit i no té futur. Confiar que amb la repressió mitjançant jutges i policies s’acaba amb les aspiracions d’una gran majoria de la població, com si de terrorisme es tractés, és no tenir el més mínim sentit d’estat.

Són moltes les irregularitats de la fonamentació jurídica de la interlocutòria de la jutge, Carmen Lamela, denunciades pels especialistes en dret penal. L’Audiència Nacional és incompetent per jutjar un delicte de sedició. A l’imputar per sedició, s’ha forçat el codi penal, ja que no hi ha hagut violència, ni insurrecció pública. Si el tipus de delicte imputat és desproporcionat també ho són les mesures cautelars preses. Atès que només pren en consideració l’informe de la Guàrdia Civil en la descripció dels fets, hi ha una flagrant manca d’imparcialitat. S’han alterat de manera inusual i intencionadament els ritmes judicials. Aquesta precipitació vulnera el dret a una defensa amb garanties dels investigats. En suma, una interlocutòria aliena al dret, pel seu biaix polític i venjatiu, que palesa la pressió del Govern central i de la Fiscalia.

En el moment de redactar aquest escrit en suport de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la nostra consternació i indignació augmenten, ja que ens assabentem que la mateixa jutge de l’Audiència Nacional ha decretat també presó incondicional sense fiança contra el vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, i set consellers més i que està a punt de cursar una euroordre de cerca i captura contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la resta de consellers que es troben, en aquests moments, a Bèlgica. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la destitució i persecució del Govern elegit democràticament és una baula més d’aquesta cadena de despropòsits de judicialitzar la vida política, en lloc de resoldre els conflictes a través del diàleg i la negociació.

Com a perpetuencs i perpetuenques, ens dol especialment l’empresonament del nostre convilatà i col·laborador de la nostra entitat Jordi Cuixart. Un empresari fet a si mateix, compromès des de ben jove amb la defensa de la llegua i la cultura catalanes i que sempre s’ha distingit com a activista cultural, social i polític, ja sigui com a membre de diverses entitats ciutadanes, vinculades a la parròquia, l’esplai i el teatre o com a cofundador de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM), per tot el que acabem d’exposar, se solidaritza amb els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, amb les seves famílies i les entitats que presideixen i exigeix de manera immediata la posada en llibertat de tots dos, així com la del vicepresident, Oriol Junqueras, i la dels vuit consellers que han estat detinguts en el dia d’avui.


Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) Santa Perpètua de Mogoda 

 

0
0
0
s2sdefault