17 de juliol de 2017 //

No coneixem cap treball científic que digui que les cotorretes de pit gris desplacen o perjudiquen a les espècies forestals que poden ocupar les caixes niu. Sense un estudi detallat no es pot conèixer la resposta, però hi ha moltes raons que poden explicar la desocupació de les caixes niu d’un lloc determinat:

· L’existència de suficients cavitats naturals als arbres. Les mallerengues i altres espècies forestals són territorials. En el cas de la mallerenga carbonera el Bosc Soldevila té capacitat per acollir 1-2 parelles, i almenys una ha niat amb èxit enguany, fora de les caixes niu.
· La instal·lació inadequada de les caixes (a curta altura, molt a prop del pas de gent, poc amagades, etc. ) o massa tardana. I la llista seguiria...

Si és ben conegut que la cotorreta s’alimenta massivament dels cards. Això podria arribar a afectar “localment” als ocells autòctons especialitzats en el consum de les llavors dels cards (p. ex. la cadernera). Tanmateix, manquen treballs científics profunds sobre la interacció i els efectes de la cotorreta en les espècies autòctones. La seva afectació sobre la biodiversitat, però, no se situa al nivell dramàtic d’altres invasores (p. ex. el silur), i no és un problema greu i urgent de conservació de la biodiversitat al municipi. Això si, són sorolloses, però no més que el trànsit de vehicles i no emeten gaire CO2.

La població de cotorreta a Europa es va generar a base d’escapaments/alliberaments, no han vingut volant des d’Amèrica del Sud. Tanmateix, es continuen venent i reproduint en captivitat les cotorretes i moltes altres al·lòctones...llavors, hem après alguna cosa? El control d’invasores necessita la implicació de diverses administracions que treballin plegades arreu, i d’una aplicació rígida i constant de mesures, sempre tenint en compte no afectar les espècies autòctones. En el cas de la cotorreta l’actuació aïllada té el risc de no ser efectiva, perquè la població existent fora del radi d’actuació podria recolonitzar en poc temps la zona. L’educació i sensibilització ambiental és essencial per conservar la flora i la fauna. Hi ha una responsabilitat implícita molt gran en fer-ho amb rigor, prudència, desmuntant les llegendes urbanes (i no creant-ne de noves). I per suposat, fomentant l’apreciació dels aspectes positius de la biodiversitat.


Secció Patrimoni Natural del Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM)


0
0
0
s2sdefault