20 de juny de 2016 //

Malauradament, això és el que estem vivint al casc antic... haver de trucar sovint a la policia. Si no és un robatori, és un intent d’ocupació. En l’últim mig any, he vist la cinta de la policia impedint el pas a la casa vella que tinc al costat perquè algú volia instalar-s’hi, he vist un encaputxat trencar el vidre d’una botiga a base de patades, he trobat la porta oberta d’una casa on no hi viu ningú i que pateix risc d’esfondrament, he vist un home amb una maleta forçant la porta d’una casa considerada patrimoni municipal, he vist robar la botiga de davant de casa, he rebut la trucada d’una veïna avisant-me que havien tirat a terra la porta de darrere de casa meva i al final he hagut d’arrencar les famoses portes verdes de Can Magí i canviar-les per una paret de totxos. Això és ara el casc antic. Parets tapiades, portes galvanitzades, veïns que no coneixes ocupant la casa de coneguts, sorolls de nit que et fan aixecar del llit, i un suau enllumentat públic que et fa sentir insegura a la teva zona de comfort.

Potser que fem un pensament. Hi ha cases buides per culpa de normes absurdes, no per falta de propietaris. Hi ha tenebra per unes bombetes poc adecuades (sí al baix consum, però no a la baixa llum). Hi ha lladres per falta de vigilancia...

Potser que fem un pensament. Ara toca el casc antic.

Gemma Abasolo i Jansana. Centre Vila