6 d'abril de 2016 //

Sempre em passa el mateix: després d’assistir al ple de l’Ajuntament em queda una sensació estranya, ambigua. Un sentiment entre creure que val la pena assistir-hi i la certesa que hi ha d’haver un format molt més àgil i entenedor per a les persones que no estem avesades als tecnicismes que comporta la gestió municipal. El ple hauria de ser el punt de trobada de la gent del poble on poder preguntar directament a l’alcaldessa o als regidors sobre qualsevol aspecte vinculat al municipi, i no la lectura de decrets o mocions anteriorment discutits i aprovats o no a la junta de portaveus.

El lligam entre el ciutadà i l’administració ha de ser directe, sense filtres, sinó hi ha el perill (cosa que potser passa ja) que la política s’allunyi dels interessos de la gent. Quan en un ple es comença una discussió i s’ha d’aturar perquè el reglament no ho permet, una de dues: o es canvia el reglament o el ple com a expressió de la realitat del municipi s’ha mort. Personalment estic convençut que l’única manera d’aprofundir en la democràcia és aconseguir una real participació ciutadana en els plens. No és l’única ni molt menys, però es podria començar per aquest punt. Cal una implicació més solida del ciutadà en la gestió municipal, però cal que l’Ajuntament posi eines per tal de facilitar-ho. Vull un Ajuntament molt més transparent i més participatiu, pel bé de la democràcia i del municipi.

Roger Ballester. Can Folguera.